Religió: diferència entre les revisions

El desenvolupament de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religió organitzada" es refereix a l'organització de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creences. Altres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. Sovint, la paraula "religió" es fa servir de manera intercanviable amb "fe" o "sistema de creences".

 

[[Fitxer:Augustinus 1.jpg|dreta|thumb|130px|[[Sant Agustí d'Hipona]]]]

La paraula "religió" prové del [[llatí]] ''religio'',<ref name="gdlc"/> que al seu torn s'ha definit com a "reverència per Déu o els déus, una meditació curosa de les coses i de la pietat".<ref>Lewis Charlton T.; Short, Charles. ''[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3D%2340976 A Latin Dictionary]'' The Perseus Digital Library. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>

La paraula "religió" va ser usada durant molts segles en el context cultural d'Europa, marcat per la presència del [[cristianisme]] que s'apropià del terme [[llatí]] de ''religio''. En altres cultures no existeix cap paraula equivalent. L'[[hinduisme]] antic feia ús de la paraula ''rita'' que feia referència a un ordre còsmic del món, dins el qual tots els éssers humans havien d'estar harmonitzats i a la correcta execució dels ritus dels [[braman]]s. Més tard, el terme va ser substituït pel de ''[[dharma]]'', que actualment també és usat pel [[budisme]] i que expressa la idea d'una llei divina i eterna.

 

[[Fitxer:Shintō prayer.jpg|thumb|Oració d'un xintoista japonès. L'oració o [[pregària]] és un element comú de la majoria de les religions del món]]

La religió s'ha definit de diverses maneres. La majoria d'explicacions proven de trobar un equilibri entre el màxim de precisió i les ambigüitats generals. Algunes fonts han provat d'usar definicions formals o doctrinals, mentre que d'altres emfatitzen els factors experiencials, emotius, intuïtius, morals i ètics. La majoria de les definicions, tanmateix, inclouen:

Ja que les religions han evolucionat socioculturalment de manera distinta en les diverses civilitzacions del món, és clar que el concepte tradicional de la religió, a l'[[Occident]], s'ha derivat de la noció [[cristianisme|cristiana]].<ref name=enciclo>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0237102 Religió]. L'Enciclopèdia Catalana. [Data de Consulta: 10 de juny, 2008]</ref> Des de la [[Il·lustració]], i sobretot en l'època anomenada "postcristiana" del {{segle|XX|s}}, es distingeix entre la ''religió pública''—aquella oficial i institucional— i la ''religió privada''—o '''religiositat''', l'apreciació o apropiació personal de la fe o creença.<ref name=enciclo/> D'igual manera, i a partir de la [[Modernitat]], hom distingeix entre la ''religió natural''—definida segons la raó humana— i les ''religions historicopositives''—les configuracions històriques de la religió natural.<ref name=enciclo/> Les religions històriques són objecte d'estudi en una investigació comparativa per la [[història de les religions]].

 

Els sociòlegs i antropòlegs veuen la religió com un conjunt abstracte d'idees, valors o experiències desenvolupades a partir d'una matriu cultural. Per exemple, en la ''Naturalesa de la Doctrina'', de Lindbeck, la religió no es refereix a la creença en "[[Déu]]" o en un Absolut transcendental: Lindbeck la defineix com "''una estructura o mitjà cultural i/o lingüístic que estructura completament la vida i el pensament i que, com si fos un idioma, permet la descripció de les realitats, la formulació de les creences i l'experimentació de sensacions i sentiments íntims.''"<ref>Lindbeck, George A. (1984). ''Nature of Doctrine'' Louisville, Estats Units: Westminster/John Knox Press.</ref> Segons aquesta definició, la religió és una visió essencial que es té del món que regeix els pensaments i les accions personals.

 

Finalment s'ha de tenir en compte l'existència de dues formes d'entendre la relació religiosa amb l'objecte de culte: la mediata i la immediata. La relació immediata, menys atractiva per l'antropòleg, està basada en la unió mística del creient amb la divinitat. La relació mediata, que és la base de la pràctica col·lectiva i ordinària, està basada en l'existència d'un intermediari.

 

Les definicions sobre religió que provenen de les religions mateixes també són variades. El cristianisme, en el [[Nou Testament]] defineix la religió com a activitat: "tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana."<ref>"[http://www.ibecat.org/BIBLIA/NT/Jaume/JAUME1.htm Carta de Jaume 1:27]". ''Bíblia del 2000''. Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya.</ref> Segons l'[[Alcorà]], la religió és l'[[islam]] mateix,<ref>''[http://www.intratext.com/IXT/ESL0024/_P8.HTM Imram 3:29]''. Corán, en castellà</ref> és a dir, la ''submissió'' de l'individu a Déu ([[Al·là]]).<ref>''[http://www.intratext.com/IXT/ESL0024/_P8.HTM Imram 3:19]''. Corán, en castellà.</ref>

 

:''Vegeu també: [[Història de les religions]]''

{{VT|Llista de religions i tradicions espirituals}}

Conceptual i històricament, la primera religió és l'[[animisme]], que és la noció consubstancial a l'[[ànima]] humana segons la qual tota la resta d'objectes de la [[natura]] tenen igualment una [[ànima]] homologable a aquesta. La creença en les "forces de la [[natura]]", pròpia de l'[[animisme]], cristal·litza en la divinització d'aquestes, és a dir en el [[teisme]], que utilitza el concepte de [[Déu]], bé sigui en plural [[politeisme]] o bé sigui en singular [[monoteisme]]. D'altra banda el conjunt de teoria i pràctica de l'[[animisme]] ha evolucionat fins a donar lloc a creences molt més ben estructurades, com és el cas del [[xintoisme]] [[Japó|japonès]], o a les religions-filosofies, de les quals destaquen l'[[hinduisme]] i el [[budisme]]. Finalment, un altre [[pensament religiós]], present des de l'[[Edat antiga|Antiguitat]] grega, és justament la negació de la possibilitat de demostrar tant l'existència d'una realitat sobrenatural com la seva inexistència: l'[[agnosticisme]]; o bé la seva negació absoluta: l'[[ateisme]].

 

Des de finals del {{segle|XIX|s}} i en especial des de la segona meitat del {{segle|XX|s}}, el paper de la religió, així com el seu nombre relatiu d'adherents, s'ha alterat profundament. Alguns països, la tradició religiosa dels quals estava lligada amb el cristianisme, en especial els països d'[[Europa]], han experimentat un declivi significatiu en el sentiment i la pràctica religiosa així com en el nombre de persones que escullen abraçar una vida monàstica o sacerdotal.

 

Per contra, als [[Estats Units]], l'[[Amèrica Llatina]] i en l'[[Àfrica subsahariana]], la religió encara té un paper important en la vida social, tot i que el nombre de persones sense cap religió també hi ha crescut. A l'Amèrica Llatina s'ha observat que si bé el [[catolicisme]] encara és la religió majoritària, el [[protestantisme]] té un creixement accelerat, mentre que els catòlics creixen a taxes inferiors a les del creixement poblacional.

 

[[Fitxer:Religions del món.png|thumb|450px|Percentatge de la població mundial segons la seva religió<ref>Dades de l{{'}}''Enciclopaedia Britannica'', edició del 2005</ref>]]

Les tradicions religioses es poden classificar segons la religió comparativa d'acord amb llur origen històric i llur influència mútua:

* Els nous moviments religiosos, un grup heterogeni que va emergir des del {{segle|XIX}}, sovint a partir del [[sincretisme]] i la reinterpretació de les tradicions antigues (com ara la [[Fe bahà'í]], l'[[ayyavazhi]] i altres).

 

[[Fitxer:Religionsmajoritaries.png|thumb|450px|Religions majoritàries per Estat]]

Les religions, i més concretament les diverses [[Confessió religiosa|confessions religioses]], enteses com a part intrínseca de les cultures i civilitzacions, en particular com a concepció social i grupal, presenten una geografia i fronteres clares. Tanmateix, a causa dels processos històrics dels últims dos segles, de la [[globalització]] i el fenomen migratori mundial –primerament d'Europa cap al [[Nou Món]] i en l'actualitat dels [[països en vies de desenvolupament]] als [[països desenvolupats]]–, la majoria dels Estats contemporanis, amb l'excepció de la majoria dels Estats islàmics, presenten una varietat multicultural i alhora multireligiosa en llur composició demogràfica amb la presència de nombroses religions minoritàries. Tot i així, sovint la religió històrica del país segueixi essent majoritària.

De manera general, el [[cristianisme]] és la religió majoritària dels Estats europeus i americans –el [[protestantisme]] en les regions septentrionals d'ambdós continents, i el [[catolicisme]] en les regions meridionals, llevat de l'Europa oriental on el [[cristianisme ortodox]] és majoritari, i de [[Surinam]] on les religions índies són majoritàries. A l'[[Àfrica]] del Nord, l'[[Orient Pròxim]] i [[Indonèsia]], l'[[islam]] és la religió majoritària i sovint la [[religió d'Estat]], llevat del cas d'[[Israel]], on el [[judaisme]] és la religió d'Estat i majoritària. A l'[[Àfrica subsahariana]] el cristianisme hi és majoritari, tot i que la presència de religions tribals és considerable. El [[budisme]], el [[xintoisme]], el [[confucianisme]], així com d'altres religions xineses, són majoritàries en els diversos estats de l'est de l'[[Àsia]], mentre que a l'[[Índia]], hi ha nombroses religions autòctones.

 

Definim [[el fet religiós]] com el conjunt de la pràctica de totes les religions més tot allò que envolta aquesta pràctica. Per exemple, un fet religiós seria una [[catedral]] ([[arquitectura religiosa]]) o determinat tipus de [[bibliografia]] o de [[música]].

 

A partir d'aquestes cinc característiques es dóna una conseqüència: el fet religiós és tan ampli i complex que calen diverses disciplines per encabir-lo ([[història]], [[sociologia]], [[psicologia]], [[antropologia]], [[teologia]], etc.)<ref>{{Ref-llibre|cognom = Keshavjee|nom = Shafique|títol = El Rei, el Savi i el Bufó. El Gran Torneig de les Religions|url = |edició = 2004|llengua = Català|data = 1998| editorial = Editorial Destino|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 84-233-3659-X}}</ref>

 

Certs pensadors del {{segle|XIX|s}} i principis del [[Segle XX|XX]], influïts per l'[[humanisme]] dels segles anteriors, van reaccionar críticament davant [[el fet religiós]] i han influït i influeixen en la societat contemporània.