Viquipèdia

Dinastia dels Habsburg: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
correcció
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Vegeu|la dinastia|Habsburg (Argòvia)}}
[[File:Counts of Habsburg Arms.svg|200px|thumb|Escut dels Habsburg]]
La família dels '''Habsburg''', també coneguda com a '''Casa d'Àustria''' (aquest arxiducat era una de les seves principals possessions), van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de [[1291]] i fins a [[1918]] tinguerendominaren sobre grans extensions de formal'[[Europa ininterrompudaCentral]] el(conegut podercom en[[Imperi unaHabsburg]] granamb extensiól'[[arxiducat d'Àustria]] com una de territorisles delseves continentprincipals possessions). Entre el [[1454]] i el 1918 ostentaren el títol imperial,<ref name="Diccionari">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 78, entrada: "Àustria, casa d' "</ref> vivint la transició del medieval i modern [[Sacre Imperi Romanogermànic]] vers l'[[Imperi Austríac]] (i després [[Imperi austrohongarès]]). Els seus orígens medievals cal cercar-los a la [[Suïssa]] germànica quan [[Radbot d'Altenburg]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Menzel |nom=Wolfgang |títol=History of Germany, from the Earliest Period |url=http://books.google.com/books?id=zMPuBmwoLAQC&oe=UTF-8 |llengua=anglès |editorial=G. Bell & sons |data=1907 |pàgines=p.401 |isbn=1440092214 }}</ref> va construir el [[castell d'Habsburg]], tot i que també s'ha apuntat que al [[segle X]] provinguessin d'[[Alsàcia]].<ref name="Diccionari"/>
 
== Branques i etapes del llinatge ==
Linha 10 ⟶ 9:
 
== Els Habsburg als territoris de parla catalana (1516-1714) ==
Als diversos [[Països Catalans]], com a part de l'antiga [[Corona d'Aragó]], així com a la [[Corona de Castella]] els Habsburg hi regiren per successió dinàstica: essent el primer d'ells l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]],<ref>Per albé que el primer Habsburg hispànic és [[Felip el Bell]], rei consort de Castella pel seu matrimoni amb [[Joana la Boja]]</ref> per ser el nét dels [[reis catòlics]]. Quan Carles va abdicar va originar dues dinasties de la família diferents: els Habsburg que regirien com a emperadors del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] al centre d'Europa; i els Habsburg que regirien la [[Monarquia Hispànica]] i llurs possessions d'ultramar, els quals aquests segons foren els sobirans dels diversos països catalans al llarg de bona part de l'edat moderna entre el 1516/1519 i el 1707/1714.<ref name="Diccionari"/>
 
Com a monarques d'una sèrie de territoris vasts i molt heterogenis, els Habsburg hispànics es van caracteritzar sobretot per ser '''[[absentisme|absents]]''' permanentment de les nacions que regien, en les quals el rol pràctic de la monarquia l'exerciren en realitat els seus '''[[virreis]]''', les [[Reials Audiències|Audiències]] i fins i tot la [[Inquisició espanyola|Inquisició]].<ref name="Diccionari"/> A partir de Felip II la residència i la cort quedaren fixades a [[Castella]], i llur política fou manifestament '''[[Centralisme|centralista]]'''. En la mateixa línia que d'altres monarquies europees, els Àustria encarnaren els moderns principis de l{{'}}'''[[absolutisme]]''' o autoritarisme monàrquic,<ref name="Diccionari"/> en lluita constant en contra de la tradició [[Pactisme|pactista]] pròpia a la corona catalanoaragonesa, fet que va generar nombrosos conflictes jurídics per contrafurs (tant reals com suposats) com a tants altres estats europeus.<ref name="Diccionari"/> Finalment, els Habsburg hispànics també es caracteritzaren per assumir la defensa dels valors religiosos de la '''[[contrareforma]]''' catòlica.<ref name="Diccionari"/>
 
=== Llista i característiques ===
:1) '''[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] (I també als països de la Corona d'Aragó)''' que regnà a casa nostra entre 1516-1556: Amb només 16 anys, el [[1516]] va succeir a la pràctica el seu avi [[Ferran II el Catòlic]] com a sobirà dels estats que conformaven la Corona d'Aragó (i igualment féu a la Corona de Castella). Al [[Principat de Catalunya]] va jurar com a comte de Barcelona el [[1519]] en nom propi però també en el de la seva mare [[Joana la Boja]] (a través de la qual li venien els drets successoris del seu avi).<ref name="Diccionari"/> La notícia que havia estat elegit emperador li va arribar precisament a Barcelona, motiu pel qual va marxar per ser coronat (fet que succeí a Aquisgrà el 1520), però sense convocar les necessàries [[Corts del Regne de València]].<ref name="GEC1">[[#GEC1|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> Carles va regir les seves vastes possessions seguint la concepció medieval borgonyona (i catalana) patrimonial que entenia els diversos estats com a subjectes autogovernats per llurs pròpies lleis i interessos, i que l'únic que tenien en comú era un mateix sobirà. Pel que fa a la Corona d'Aragó, va establir el costum de convocar les corts a [[Montsó]] per als tres regnes,<ref name="GEC1"/> ([[Corts de Montsó (1533)|1533]], [[Corts de Montsó (1537)|1537]], [[Corts de Montsó (1542)|1542]], [[Corts de Montsó (1547)|1547]], [[Corts de Montsó (1553)|1553]]). Seguint la tradició medieval (i la necessitat política) va ser un monarca itinerant, i visità en diverses ocasions els estats catalans (per ex. el 1535 era a Catalunya per organitzar l'[[Expedició a Tunis (1535)|Expedició a Tunis]]).<ref name="Diccionari"/>▼
 
▲:1) '''[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] (I també als països de la Corona d'Aragó)''' que regnà asobre casal'[[Imperi nostraEspanyol]] entre 1516-1556: Amb només 16 anys, el [[1516]] va succeir a la pràctica el seu avi [[Ferran II el Catòlic]] com a sobirà dels estats que conformaven la Corona d'Aragó (i igualment féu a la Corona de Castella). Al [[Principat de Catalunya]] va jurar com a comte de Barcelona el [[1519]] en nom propi però també en el de la seva mare [[Joana la Boja]] (a través de la qual li venien els drets successoris del seu avi).<ref name="Diccionari"/> La notícia que havia estat elegit emperador li va arribar precisament a Barcelona, motiu pel qual va marxar per ser coronat (fet que succeí a Aquisgrà el 1520), però sense convocar les necessàries [[Corts del Regne de València]].<ref name="GEC1">[[#GEC1|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> Carles va regir les seves vastes possessions seguint la concepció medieval borgonyona (i catalana) patrimonial que entenia els diversos estats com a subjectes autogovernats per llurs pròpies lleis i interessos, i que l'únic que tenien en comú era un mateix sobirà. Pel que fa a la Corona d'Aragó, va establir el costum de convocar les corts a [[Montsó]] per als tres regnes,<ref name="GEC1"/> ([[Corts de Montsó (1533)|1533]], [[Corts de Montsó (1537)|1537]], [[Corts de Montsó (1542)|1542]], [[Corts de Montsó (1547)|1547]], [[Corts de Montsó (1553)|1553]]). Seguint la tradició medieval (i la necessitat política) va ser un monarca itinerant, i visità en diverses ocasions els estats catalans (per ex. el 1535 era a Catalunya per organitzar l'[[Expedició a Tunis (1535)|Expedició a Tunis]]).<ref name="Diccionari"/>
:2) '''[[Felip II de Castella|Felip II]] (I)''' entre 1556-1598: Felip va succeir Carles quan aquest abdicà el [[1556]]. Educat a la castellana, va seguir una política totalment antagònica a la del seu pare: Aviat va establir [[Madrid]] i [[El Escorial]] (1561) com a seu de la cort i residència reial, reduint les visites als seus estats i establint definitivament la pràctica de l'[[absentisme]] tant habitual de la dinastia dels Habsburg.<ref name="Diccionari"/> Va visitar el Principat el 1564 i el 1585.<ref name="Diccionari"/>▼
 
▲:2) '''[[Felip II de Castella|Felip II]] (I)''' entre 1556-1598: Felip va succeir Carles quan aquest abdicà el [[1556]]. Educat a la castellana, va seguir una política totalment antagònica a la del seu pare: Aviat va establir [[Madrid]] i [[El Escorial]] (1561) com a seu de la cort i residència reial, reduint les visites als seus estats i establint definitivament la pràctica de l'[[absentisme]] tant habitual de la dinastia dels Habsburg.<ref name="Diccionari"/> Va visitar el Principat el 1564 i el 1585.<ref name="Diccionari"/>
:3) '''[[Felip III de Castella|Felip III]] (II)''' entre 1598-1621: Va visitar el Principat el 1599.<ref name="Diccionari"/>▼
 
▲:3) '''[[Felip III de Castella|Felip III]] (II)''' entre 1598-1621: Va visitar el Principat el 1599.<ref name="Diccionari"/>
:4) '''[[Felip IV de Castella|Felip IV]] (III)''' entre 1621-1665: Va ser amb Felip IV que la tensió entre l'absolutisme dels Habsburg i la tradició pactista va acabar esclatant al Principat de Catalunya en l'anomenada [[Guerra dels Segadors]] ([[1640]]-[[1652]], i ennmig de la [[Guerra dels Trenta Anys]]), a causa de les reformes inconstitucionals que volia impulsar el ''valido'' [[comte-duc d'Olivares]] en matèria política i fiscal. Catalunya va arribar a destronar-lo i coronar com a rei [[Lluís XIII de França]], però els exèrcits del Habsburg acabaren imposant-se. Com a conseqüència, [[Els Comtats]] (l'actual Catalunya Nord) foren separats de la resta d'aquest país i cedit a la monarquia francesa.<ref name="Diccionari"/> Felip IV va visitar el Principat el 1626.<ref name="Diccionari"/>▼
 
▲:4) '''[[Felip IV de Castella|Felip IV]] (III)''' entre 1621-1665: Va ser amb Felip IV que la tensió entre l'absolutisme dels Habsburg i la tradició [[pactisme|pactista]] va acabar esclatant al Principat de Catalunya en l'anomenada [[Guerra dels Segadors]] ([[1640]]-[[1652]], i ennmig de la [[Guerra dels Trenta Anys]]), a causa de les reformes inconstitucionals que volia impulsar el ''valido'' [[comte-duc d'Olivares]] en matèria política i fiscal. Catalunya va arribar a destronar-lo i coronar com a rei [[Lluís XIII de França]], però els exèrcits del Habsburg acabaren imposant-se. Com a conseqüència, [[Els Comtats]] (l'actual Catalunya Nord) foren separats de la resta d'aquest país i cedit a la monarquia francesa.<ref name="Diccionari"/> Felip IV va visitar el Principat el 1626.<ref name="Diccionari"/>
:5) '''[[Carles II de Castella|Carles II]] (també II)''' entre 1665-1700: La relació es va destensar amb el nou rei, amb el qual fins i tot es va cooperar (rara situació que hom ha anomenat [[neoforalisme]]).<ref name="Diccionari"/> El seu govern fou més pragmàtic i va intentar compatibilitzar les seves decisions amb la diversitat institucional dels regnes. No va visitar mai el Principat.<ref name="Diccionari"/>
 
'''[[Carles II de Castella|Carles II]] (també II)''' entre 1665-1700: La relació es va destensar amb el nou rei, amb el qual fins i tot es va cooperar (rara situació que hom ha anomenat [[neoforalisme]]).<ref name="Diccionari"/> El seu govern fou més pragmàtic i va intentar compatibilitzar les seves decisions amb la diversitat institucional dels regnes. No va visitar mai el Principat.<ref name="Diccionari"/>

Mort Carles II, el llinatge dels Habsburg hispànics va quedar estroncat. La successió va acabar caient en mans de '''[[Felip V d'Espanya|Felip Vd'anjou]], de la [[Dinastia borbònica|família de Borbó]]''', qui va jurar les constitucions dels diversos estats de la Corona d'Aragó. Però durant els seus primers anys el seu govern va optar altre cop per un ferri absolutisme (influït per aquest mateix estil del seu avi [[Lluís XIV de França]]) va contribuir a fer que els estats de la [[Corona d'Aragó]] prenguessin partit majoritàriament per l'altre candidat (que tenia el suport de la [[Regne de la Gran Bretanya|Gran Bretanya]]): l'arxiduc Carles d'Àustria, del llinatge dels Habsburg imperials, que el [[1705]] fou coronat com a '''[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]''', motiu pel qual Aragó, València i Catalunya entraren de ple a la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1701]]-[[1714]]) a favor dels austriacistes.<ref name="Diccionari"/> Carles, però, va rebre per sorpresa la [[Sacre Imperi Romanogermànic|corona imperial]] el [[1711]] i llavors abandonà les seves aspiracions a la monarquia hispànica.<ref name="Diccionari"/>
 
== Divisa ==
Linha 35 ⟶ 34:
 
== Vegeu també ==
* [[Història del Dretdret català]]▼
* [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[843]]-[[1648]])
* [[Imperi austrohongarès]] ([[1867]]-[[1918]])
▲* [[Història del Dret català]]
 
== Referències ==
Linha 44 ⟶ 41:
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=1.147 p.; p. 78 entrada: "Àustria, casa d' "|isbn=84-297-3521-6|ref=Mestre}}
*{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0015048|títol=Carles V|consulta= 14-agost-2012 |autor= |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra=L'Enciclopèdia.cat|pàgines= |lloc=Barcelona|editor=[[Grup Enciclopèdia Catalana]]|data= |any= |mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref=GEC1}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{Autoritat}}▼
 
* [http://www.catradio.cat/audio/100848/23---Catalans-a-Hongria En guàrdia! 23 - Catalans a Hongria] {{ca}}
 
▲{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Dinastia dels Habsburg| ]]
[[Categoria:Edat moderna]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Dinastia_dels_Habsburg»