Comanda de Susterris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 7:
El poblet de Susterris (agregat de Talarn, Pallars Jussà), avui desaparegut sota l'aigua de l'embassament de Sant Antoni, fou a mitjan segle XII el lloc escollit per l’orde de l'Hospital per instal•lar-hi la seu de la [[comanda]] que havia d'administrar les possessions rebudes a les terres pirinenques dels dos [[Pallars]] (Sobirà i Jussà), la Ribagorça, la Llitera, l'Alt Urgell, Andorra i la Cerdanya.<ref>Fuguet, 2000, p. 37-41.</ref>
El lloc estava situat en un indret engorjat del riu Noguera Pallaresa, vora la ruta que unia els dos Pallars. Era, per tant, un punt estratègic del camí, defensat per una fortificació (probablement una torre) subsidiària del castell de Talarn. Al llarg del segle XI, per iniciativa dels comtes de Pallars, havia estat erigida a Susterris una església dedicada a Santa Maria, i un hospital per atendre pobres i pelegrins. Des de la seva fundació, els comtes i altres senyors havien dotat Santa Maria de patrimoni suficient per atendre aquelles funcions.
Segons la “Consulta” de 1759<ref>”Consulta hecha al Exmo. Sr. Gran Maestre por los abogados de la Veneranda Asamblea del Priorato de Cataluña en el año de 1759” (ACA, GP., 685, núm. 192-195.). Citada per Fuguet, 2000, p. 124.</ref>l’església de Sant Joan (Sta. Maria) fou consagrada el 28 de juny de 1058 per Ermengol, bisbe d’Urgell, a instàncies del comte Ramon Sunyer i Ermesendis, els quals la dotaren de diferents alous.
Línia 14:
El 9 de novembre de 1151, Arnau, comte de Pallars, i Àurea, i Ramon, són fill, concediren a l’església i a l’orde de l’Hospital, el castell i la vila de Susterris i l’almunia de Samalumina, amb tots els drets de senyoriu.<ref>Ibidem; Miret, 1910, p. 84; Bertran, 1983, p. 221-222.</ref>. Aquesta important donació, en afegir-se a la de sant Ot dels anys vint, convertí Susterris en el nucli central de la comanda hospitalera del Pallars. El comte Arnau Mir I de Pallars Jussà, que probablement fou cavaller hospitaler, afavorí l'orde fins al punt de deixar-li en testament l'any 1157 (ratificat, l'any 1171, tres anys abans de morir), el domini eminent del comtat<ref>Miret, 1910, p. 84-85; Bertran, 1983, p. 225-226</ref>. Fou un testament curiós (estrambòtic, segons Bertran), comparable al d’[[Alfons el Bataller]], que, com aquell, se solucionà mitjançant pactes entre l'orde i els descendents. L'Hospital rebé també del comte ─que fou enterrat a Susterris─ el lloc d'[[Arbull]] i permís per repoblar el [[Palau de Noguera]].
Aquestes accions primerenques en favor de l'orde com s'esdevingué arreu de Catalunya no trigaren a reproduir-se entre la gent de tots els nivells socials d'aquelles terres pirinenques. Els comtes d'ambdós Pallars, el Sobirà i el Jussà, contribuïren a formar el patrimoni hospitaler d'aquelles terres, sobretot amb donacions que es feren efectives durant la segona meitat del segle XII. Entre 1139 i 1178 van rebre del comte Artau III del Pallars Sobirà terres a [[Espot]], i a [[Bretui]] i [[Montcortès]], vora [[Gerri]].
La formació del patrimoni es complementà amb compravendes, a l'entorn de les possessions principals amb la intenció de concentrar les propietats. Els nuclis principals de domini hospitaler foren [[Bretui]] al Pallars Sobirà i Susterris al Jussà, però el centre neuràlgic se situà entre Susterris i Talarn, tot i que, segons Bertran<ref>Bertan, 1983, p. 228-229.</ref>, aquesta concentració probablement fou més involuntària que fruit d'una política organitzada.
Línia 25:
De la comanda de Susterris depenien els priorats de [[Rialb]] i [[Vilamur]] (Pallars Sobirà) i Palau de Noguera (Pallars Jussà), creats probablement durant el segle XIII. També tenia el priorat de [[Montanyana]], a la Ribagorça, que havia format part de la casa de Siscar.
El conjunt d'aquests dominis, sota el nom de Comanda de Susterris-Siscar, foren administrats per un mateix comanador fins a la [[desamortització de Madoz]].
El [[1381]] el lloc de Susterris tenia 7 famílies (uns 35 habitants), i els preveres de Susterris se n'anaren a [[Palau de Noguera]]. El [[1436]] el lloc ja era pràcticament abandonat del tot. La decadència dels hospitalers ja va començar, doncs, al [[segle XV]], però continuaren en aquesta comanda fins al [[1767]], tot i que no hi van residir mai: molt de temps fou [[Talarn]] la residència habitual dels hospitalers. Es coneix la llista de comanadors entre [[1146]] i [[1822]], però cap d'ells residí mai a Susterris. Ja a ran de la decadència de la casa hospitalera, la capella de Sant Joan de Susterris fou dedicada a sant Antoni, que és el darrer nom que rebé aquest temple, i el que el donà a l'embassament.
| |||