Castelldefels: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 56:
Un tema a part és el nom de la localitat que té origen amb la reconquesta cristiana. Tenim testimonis del nom utilitzat per denominar Castelldefels durant l'època medieval, però els noms que apareixen als diferents documents experimentaven molta variabilitat, ja que es tracta de topònims de transmissió oral que l'eclesiàstic o notari de torn tractava de reflectir en llatí. I així ens troben amb: Kastrum Felix (any 967), Castello de Feles (970), Castrum de Feles (970), Castrum quod dicitur Felix (987), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254), Castro Fidelium (1254), Castel de Felchs (1316) i Castell de Felchs (1393). Possiblement el nom prové del nom de persona Fèlix, qui seria el primer que va aprisar i fortificar l'indret, sota l'autoritat del comtat de Barcelona. El nom de Fèlix, a l'edat mitjana, fou utilitzat popularment com a ''Fels''.
A la crisi del baix imperi romà seguí el desconcert de les invasions. Foren un seguit de segles durs i incerts que obligaren els habitants de la plana a buscar el recer de les zones de muntanya(2), més protegides i acollidores per amagar-se i sobreviure, encara que el territori costaner mai no quedà despoblat completament, tal i com semblen demostrar els resultats de les excavacions arqueològiques realitzades i analitzades per Albert López. Les vil·les romanes de Castelldefels, Gavà, Sales i Sant Boi i l'ancoratge de les Sorres, mostren activitat i ocupació fins, aproximadament, al segle VI. I sembla que no hi ha senyals d'abandó precipitat, destrucció o talls en la continuïtat de població entre aquesta data i el segle X.
Passaren més de quatre-cents anys fins que el territori que prendria el nom d'Eramprunyà no comptà amb una estructura territorial estable. Cap a mitjan segle V, els homes i dones de la contrada assistiren a l'arribada dels visigots. Els nouvinguts s'assentaren en el territori, tenien la força militar però eren escassos en nombre per la qual cosa no expulsaren la població envaïda, ans s'hi barrejaren. I semblantment feren, a principis del segle VIII, els sarraïns. Els visigots havien arribat pel nord, creuant els Pirineus, els sarraïns arribaren pel sud, després de creuar Gibraltar.
Tenim poca informació de tots aquests segles i no gosem aventurarnos-hi. De la petja musulmana, en queda algun topònim com Almafar, que era probablement una torre de guaita ubicada en l'antic terme municipal de Sant Climent(3), i un botí de monedes trobades a la cova de can Sadurní a Begues.
{| class="wikitable"
|+ '''Senyors feudals privatius de Castelldefels'''
| |||