Sant'Apollinare in Classe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| nom =
| imatge = Ravenna BW 1.JPG
| peu = Basílica de Sant Apol·linar in Classe
Línia 19:
| estat_us = correcte
}}
'''Sant'Apollinare in Classe''' és una [[basílica]] a [[Classe]], port històric de la ciutat italiana de [[Ravenna]], del centre de la qual dista avui uns cinc quilòmetres, estant una [[frazione]] del municipi. Es va construir durant la primera meitat del [[segle VI]], i va ser finançada per Giuliano Argentari per al bisbe Ursicino. Va ser consagrada el [[9 de maig]] de l'any [[549]] pel primer arquebisbe Maximià i es va dedicar a [[Apol·linar de Ravenna|Sant Apol·linar]], primer [[Arquebisbat de Ravenna|bisbe de Ravenna]].<ref>De Vecchi-Cerchiari (1999) p.195</ref> Ha estat inscrita per la [[UNESCO]] a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de 1996 entre els [[arquitectura paleocristiana|monuments paleocristians]] de Ravenna. Segons l'avaluació de [[ICOMOS]]:{{cita|Els edificis paleocristians de Ravenna no tenen equivalent a la informació que donen sobre el desenvolupament i bescanvi artístic en aquest període altament significatiu per al desenvolupament cultural d'Europa. Constitueixen l'essència de l'arquitectura i l'art funerari religiós del segle VI. Els mosaics són entre el millor d'aquesta forma d'expressió que es troba a Europa. Són encara de més gran importància a causa de la unió de les tècniques i els motius de l'Orient i Occident.|[[ICOMOS]], 1996<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/archive/advisory_body_evaluation/788.pdf |títol=Justification by state Party|any=1996 |llengua=anglès-francès| consulta= 6 de novembre de 2011}}</ref>}}▼
L'emperador [[Justinià I]] (527-565) va ser el protagonista del període de màxima esplendor de l'[[Imperi bizantí]], la «Primera Edat d'Or» (segle VI). Justinià va intentar reviure la glòria de l'antic [[Imperi Romà]] emprenent la conquesta del Mediterrani, entre les quals s'inclou [[Itàlia]] —pertanyent als [[ostrogot]]s— on es trobava la ciutat de [[Ravenna]], que es va convertir, el segle VI, en la segona capital de l'imperi i va estar governada per l'[[exarca]]; amb jurisdicció nominal sobre la Itàlia meridional i [[Sicília]], va reconquerir el [[Nord d'Àfrica]] als [[vàndal]]s i [[Spania]] als [[visigot]]s. És normal, per tant, que a Ravenna es construïssin els més rics edificis d'occident, entre els quals es troben les esglésies de [[Sant Vidal de Ravenna]], [[
▲Ha estat inscrita per la [[UNESCO]] a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de 1996 entre els [[arquitectura paleocristiana|monuments paleocristians]] de Ravenna. Segons l'avaluació de [[ICOMOS]]:{{cita|Els edificis paleocristians de Ravenna no tenen equivalent a la informació que donen sobre el desenvolupament i bescanvi artístic en aquest període altament significatiu per al desenvolupament cultural d'Europa. Constitueixen l'essència de l'arquitectura i l'art funerari religiós del segle VI. Els mosaics són entre el millor d'aquesta forma d'expressió que es troba a Europa. Són encara de més gran importància a causa de la unió de les tècniques i els motius de l'Orient i Occident.|[[ICOMOS]], 1996<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/archive/advisory_body_evaluation/788.pdf |títol=Justification by state Party|any=1996 |llengua=anglès-francès| consulta= 6 de novembre de 2011}}</ref>}}
▲== Contex històric ==
▲L'emperador [[Justinià I]] (527-565) va ser el protagonista del període de màxima esplendor de l'[[Imperi bizantí]], la «Primera Edat d'Or» (segle VI). Justinià va intentar reviure la glòria de l'antic [[Imperi Romà]] emprenent la conquesta del Mediterrani, entre les quals s'inclou [[Itàlia]] —pertanyent als [[ostrogot]]s— on es trobava la ciutat de [[Ravenna]], que es va convertir, el segle VI, en la segona capital de l'imperi i va estar governada per l'[[exarca]]; amb jurisdicció nominal sobre la Itàlia meridional i [[Sicília]], va reconquerir el [[Nord d'Àfrica]] als [[vàndal]]s i [[Spania]] als [[visigot]]s. És normal, per tant, que a Ravenna es construïssin els més rics edificis d'occident, entre els quals es troben les esglésies de [[Sant Vidal de Ravenna]], [[Basilica de Sant Apol·linar el Nou]] i la '''Basílica de Sant Apol·linar in Classe'''.<ref>Pijoan (1966) p.15</ref>
Sota el regnat de Justinià es va desenvolupar una colossal activitat constructiva emulant la dels grans emperadors romans del passat, l'[[art bizantí]] va assolir la seva maduresa amb la unió d'elements grecs, llatins, orientals i paleocristians. Els principals trets dels temples, són que tenen planta central, les [[volta|voltes]] de [[pedra]] o [[maó]], les [[cúpula|cúpules]] normalment recolzades sobre [[petxina (arquitectura)|petxines]], les finestres geminades i els principals murs es troben coberts amb [[mosaic]]s i [[pintura|pintures]] al [[fresc]] amb gran riquesa de [[simbologia]] i de figures hieràtiques.<ref>DDAA-Salvat (1997) p.531</ref>
Linha 32 ⟶ 28:
== Exterior ==
[[Fitxer:Ravenna 1978 104.jpg|thumb|esquerra|Exterior de la basílica amb el nàrtex]]
La basílica consta de tres [[nau (arquitectura)|naus]], de les quals el cos de la central està
La [[façana]], que ha estat restaurada parcialment, igual que succeeix amb altres parts de l'església, té davant un [[nàrtex]] sota el que hi ha marbres i inscripcions i que originàriament formaven un quadripòrtic, i està alleujada amb l'obertura d'
A l'esquerra de l'església està la torre del campanar del {{segle|IX}} que s'eleva amb la seva forma cilíndrica, mentre les finestres, de baix a dalt, primer són
== Interior ==
[[Fitxer:Ravenna BW 3.JPG|thumb|esquerra|Interior de la basílica]]
L'interior de la basílica (55,58 x 30,30 metres) consta de tres naus limitades per dues fileres de dotze columnes de marbre gris viat grec, amb capitells d'estil
=== Arc triomfal ===
A la part superior de la zona de l'absis, estenent-se horitzontalment per tota l'amplada de l'arc es representa Crist dintre d'un medalló circular. Als seus costats, enmig d'un mar de núvols estilitzats es troben els símbols alats dels evangelistes: L'Àguila ([[Joan Evangelista|sant Joan]]), l'Home ([[Mateu apòstol|sant Mateu]]), el Lleó ([[Marc (evangelista)|sant Marc]]) i el Bou ([[Lluc (evangelista)|sant Lluc]]).
La zona superior presenta als extrems les representacions de dues ciutats que tenen les muralles adornades amb pedres precioses: són [[Jerusalem]] i [[Betlem]], de les que sorgeixen els dotze apòstols amb forma d'anyells. Als costats de l'arc hi ha dues palmeres, que a la literatura bíblica simbolitzen
=== Absis ===
Linha 51 ⟶ 47:
Tota la decoració de la zona de l'[[absis]] es remunta quasi a mitjan {{segle|VI}} i pot dividir-se en dues zones:
'''1.''' A la part superior un gran disc tanca un cel estelat sobre el que se situa una creu amb pedres precioses, que simbolitza l'encreuament dels braços i la cara de Crist. Sobre la creu es veu una mà que sorgeix dels núvols: és la mà de Déu. Als costats del disc estan les figures d'[[Elies]] i [[Moisès]]. Els tres [[anyell]]s situats una mica més avall, just on comença la zona verda, amb el [[musell]] tornat cap a la creu, simbolitzen els apòstols [[sant Pere|Pere]], [[Jaume el Major|Jaume]] i [[
'''2.''' A la zona més baixa s'estén una vall verda i florida, on hi ha roques, arbusts, plantes i ocells. Al centre s'erigeix solemne la figura de [[Apol·linar de Ravenna|sant Apol·linar]], primer bisbe de Ravenna, amb els braços oberts en actitud orant: de fet està representat en el moment d'elevar la seva pregària a Déu perquè concedeixi la gràcia als fidels que estan al seu càrrec, representats per dotze ovelles blanques.
Linha 68 ⟶ 64:
A sota els espais situats entre les cinc finestres de l'absis estan representats quatre [[bisbe]]s, fundadors de les principals basíliques de Ravenna: Ursicino, Orso, Sever i Ecclesio, amb hàbit sacerdotal i portant un llibre a la mà.
[[Fitxer:Sacrific classe.jpg|thumb|
Als costats de l'absis hi ha dos panys de paret amb mosaics del segle VII: el de l'esquerra, molt reconstruït, reprodueix a l'emperador de Bizanci, [[Constantí IV]], concedint privilegis a l'Església de Ravenna a Reparat enviat per l'arquebisbe Maur. Al pany de paret de la dreta apareixen representats [[Abraham]], [[Abel]] i [[Melquisedec]] al voltant d'un altar on ofereixen sacrificis al Senyor.
Linha 78 ⟶ 76:
Els retrats dels arquebisbes de Ravenna, pintats a les parets de la nau central, en gran part es van realitzar durant el {{segle|XVIII}}.
== Referències ==
{{
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}▼
* Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 1, Bompiani: [[Milà]], 1999 {{it}}.▼
* {{ref-llibre|autor= DDAA|títol= Enciclopedia Salvat:volum III| editorial= Salvat|lloc=Barcelona|any=1997|llengua= castellà|isbn= 84-345-9710-1}}
* {{ref-llibre|cognom= Pijoan|nom=Josep|enllaçautor=Josep Pijoan i Soteras|títol= Historia del Arte,Volum II| editorial= Salvat| lloc=Barcelona |any=1966 |llengua= castellà|id= Depósito legal B 10.789}}
▲* Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 1, Bompiani:
▲{{Commonscat}}
{{Monuments paleocristians de Ravenna}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:basíliques]]
[[Categoria:Arquitectura paleocristiana]]
[[Categoria:Arquitectura bizantina]]
|