Sant'Apollinare in Classe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| nom = Basílica de Sant Apol·linar'Apollinare in Classe
| imatge = Ravenna BW 1.JPG
| peu = Basílica de Sant Apol·linar in Classe
Línia 19:
| estat_us = correcte
}}
'''Sant'Apollinare in Classe''' és una [[basílica]] a [[Classe]], port històric de la ciutat italiana de [[Ravenna]], del centre de la qual dista avui uns cinc quilòmetres, estant una [[frazione]] del municipi. Es va construir durant la primera meitat del [[segle VI]], i va ser finançada per Giuliano Argentari per al bisbe Ursicino. Va ser consagrada el [[9 de maig]] de l'any [[549]] pel primer arquebisbe Maximià i es va dedicar a [[Apol·linar de Ravenna|Sant Apol·linar]], primer [[Arquebisbat de Ravenna|bisbe de Ravenna]].<ref>De Vecchi-Cerchiari (1999) p.195</ref> Ha estat inscrita per la [[UNESCO]] a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de 1996 entre els [[arquitectura paleocristiana|monuments paleocristians]] de Ravenna. Segons l'avaluació de [[ICOMOS]]:{{cita|Els edificis paleocristians de Ravenna no tenen equivalent a la informació que donen sobre el desenvolupament i bescanvi artístic en aquest període altament significatiu per al desenvolupament cultural d'Europa. Constitueixen l'essència de l'arquitectura i l'art funerari religiós del segle VI. Els mosaics són entre el millor d'aquesta forma d'expressió que es troba a Europa. Són encara de més gran importància a causa de la unió de les tècniques i els motius de l'Orient i Occident.|[[ICOMOS]], 1996<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/archive/advisory_body_evaluation/788.pdf |títol=Justification by state Party|any=1996 |llengua=anglès-francès| consulta= 6 de novembre de 2011}}</ref>}}
'''Sant Apol·linar in Classe''' és una basílica italiana situada en Classe, port històric de la ciutat de [[Ravenna]], del centre de la qual dista avui uns cinc quilòmetres, estant una [[frazione]] del municipi.
 
== ContexContext històric ==
Es va construir durant la primera meitat del [[segle VI]], i va ser finançada per Giuliano Argentari per al bisbe Ursicino. Va ser consagrada el [[9 de maig]] de l'any [[549]] pel primer arquebisbe Maximià i es va dedicar a [[Apol·linar de Ravenna|Sant Apol·linar]], primer bisbe de Ravenna.<ref>De Vecchi-Cerchiari (1999) p.195</ref>
L'emperador [[Justinià I]] (527-565) va ser el protagonista del període de màxima esplendor de l'[[Imperi bizantí]], la «Primera Edat d'Or» (segle VI). Justinià va intentar reviure la glòria de l'antic [[Imperi Romà]] emprenent la conquesta del Mediterrani, entre les quals s'inclou [[Itàlia]] —pertanyent als [[ostrogot]]s— on es trobava la ciutat de [[Ravenna]], que es va convertir, el segle VI, en la segona capital de l'imperi i va estar governada per l'[[exarca]]; amb jurisdicció nominal sobre la Itàlia meridional i [[Sicília]], va reconquerir el [[Nord d'Àfrica]] als [[vàndal]]s i [[Spania]] als [[visigot]]s. És normal, per tant, que a Ravenna es construïssin els més rics edificis d'occident, entre els quals es troben les esglésies de [[Sant Vidal de Ravenna]], [[BasilicaBasílica de Sant Apol·linar el Nou]] i la '''Basílicabasílica de Sant Apol·linar'Apollinare in Classe'''.<ref>Pijoan (1966) p.15</ref>
 
Ha estat inscrita per la [[UNESCO]] a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de 1996 entre els [[arquitectura paleocristiana|monuments paleocristians]] de Ravenna. Segons l'avaluació de [[ICOMOS]]:{{cita|Els edificis paleocristians de Ravenna no tenen equivalent a la informació que donen sobre el desenvolupament i bescanvi artístic en aquest període altament significatiu per al desenvolupament cultural d'Europa. Constitueixen l'essència de l'arquitectura i l'art funerari religiós del segle VI. Els mosaics són entre el millor d'aquesta forma d'expressió que es troba a Europa. Són encara de més gran importància a causa de la unió de les tècniques i els motius de l'Orient i Occident.|[[ICOMOS]], 1996<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/archive/advisory_body_evaluation/788.pdf |títol=Justification by state Party|any=1996 |llengua=anglès-francès| consulta= 6 de novembre de 2011}}</ref>}}
 
== Contex històric ==
L'emperador [[Justinià I]] (527-565) va ser el protagonista del període de màxima esplendor de l'[[Imperi bizantí]], la «Primera Edat d'Or» (segle VI). Justinià va intentar reviure la glòria de l'antic [[Imperi Romà]] emprenent la conquesta del Mediterrani, entre les quals s'inclou [[Itàlia]] —pertanyent als [[ostrogot]]s— on es trobava la ciutat de [[Ravenna]], que es va convertir, el segle VI, en la segona capital de l'imperi i va estar governada per l'[[exarca]]; amb jurisdicció nominal sobre la Itàlia meridional i [[Sicília]], va reconquerir el [[Nord d'Àfrica]] als [[vàndal]]s i [[Spania]] als [[visigot]]s. És normal, per tant, que a Ravenna es construïssin els més rics edificis d'occident, entre els quals es troben les esglésies de [[Sant Vidal de Ravenna]], [[Basilica de Sant Apol·linar el Nou]] i la '''Basílica de Sant Apol·linar in Classe'''.<ref>Pijoan (1966) p.15</ref>
 
Sota el regnat de Justinià es va desenvolupar una colossal activitat constructiva emulant la dels grans emperadors romans del passat, l'[[art bizantí]] va assolir la seva maduresa amb la unió d'elements grecs, llatins, orientals i paleocristians. Els principals trets dels temples, són que tenen planta central, les [[volta|voltes]] de [[pedra]] o [[maó]], les [[cúpula|cúpules]] normalment recolzades sobre [[petxina (arquitectura)|petxines]], les finestres geminades i els principals murs es troben coberts amb [[mosaic]]s i [[pintura|pintures]] al [[fresc]] amb gran riquesa de [[simbologia]] i de figures hieràtiques.<ref>DDAA-Salvat (1997) p.531</ref>
Linha 32 ⟶ 28:
== Exterior ==
[[Fitxer:Ravenna 1978 104.jpg|thumb|esquerra|Exterior de la basílica amb el nàrtex]]
La basílica consta de tres [[nau (arquitectura)|naus]], de les quals el cos de la central està sobreelevatsobrealçat i té un [[absis]] poligonal amb dues capelles absidals.
 
La [[façana]], que ha estat restaurada parcialment, igual que succeeix amb altres parts de l'església, té davant un [[nàrtex]] sota el que hi ha marbres i inscripcions i que originàriament formaven un quadripòrtic, i està alleujada amb l'obertura d'unaun tríforatrifori. Els [[arquitrau]]s de la portada són de marbre grec. Damunt la portada hi ha una elegant finestra tríforatriforada.
 
A l'esquerra de l'església està la torre del campanar del {{segle|IX}} que s'eleva amb la seva forma cilíndrica, mentre les finestres, de baix a dalt, primer són monóforesmonòfores, després biforades i per fi tríforastriforis. Aquesta estructura fa la torre més estable i lleugera, impedint que s'ensorri.
 
== Interior ==
[[Fitxer:Ravenna BW 3.JPG|thumb|esquerra|Interior de la basílica]]
L'interior de la basílica (55,58 x 30,30 metres) consta de tres naus limitades per dues fileres de dotze columnes de marbre gris viat grec, amb capitells d'estil bizantbizantí. Les parets estan nues, excepte la de l'absis, cobert per un «mantell policrom» de [[mosaic]], de diferents èpoques, l'absis és accessible per dotze graons d'una ampla escala. En el centre de la basílica, al lloc del martiri de Sant Apol·linar, hi ha un altar antic.
 
=== Arc triomfal ===
A la part superior de la zona de l'absis, estenent-se horitzontalment per tota l'amplada de l'arc es representa Crist dintre d'un medalló circular. Als seus costats, enmig d'un mar de núvols estilitzats es troben els símbols alats dels evangelistes: L'Àguila ([[Joan Evangelista|sant Joan]]), l'Home ([[Mateu apòstol|sant Mateu]]), el Lleó ([[Marc (evangelista)|sant Marc]]) i el Bou ([[Lluc (evangelista)|sant Lluc]]).
 
La zona superior presenta als extrems les representacions de dues ciutats que tenen les muralles adornades amb pedres precioses: són [[Jerusalem]] i [[Betlem]], de les que sorgeixen els dotze apòstols amb forma d'anyells. Als costats de l'arc hi ha dues palmeres, que a la literatura bíblica simbolitzen justiciajustícia. Sota aquestes estanhi ha les figures dels arcàngels [[Sant Miquel Arcàngel|arcàngels Miquel]] i [[Gabriel]], amb el bust de sant Mateu i d'un altre sant difícilment identificable.
 
=== Absis ===
Linha 51 ⟶ 47:
Tota la decoració de la zona de l'[[absis]] es remunta quasi a mitjan {{segle|VI}} i pot dividir-se en dues zones:
 
'''1.''' A la part superior un gran disc tanca un cel estelat sobre el que se situa una creu amb pedres precioses, que simbolitza l'encreuament dels braços i la cara de Crist. Sobre la creu es veu una mà que sorgeix dels núvols: és la mà de Déu. Als costats del disc estan les figures d'[[Elies]] i [[Moisès]]. Els tres [[anyell]]s situats una mica més avall, just on comença la zona verda, amb el [[musell]] tornat cap a la creu, simbolitzen els apòstols [[sant Pere|Pere]], [[Jaume el Major|Jaume]] i [[Joansant EvangelistaJoan|Joan]]: és clarament una representació de la [[Transfiguració de Crist]] al [[Mont Tabor]].
 
'''2.''' A la zona més baixa s'estén una vall verda i florida, on hi ha roques, arbusts, plantes i ocells. Al centre s'erigeix solemne la figura de [[Apol·linar de Ravenna|sant Apol·linar]], primer bisbe de Ravenna, amb els braços oberts en actitud orant: de fet està representat en el moment d'elevar la seva pregària a Déu perquè concedeixi la gràcia als fidels que estan al seu càrrec, representats per dotze ovelles blanques.
Linha 68 ⟶ 64:
A sota els espais situats entre les cinc finestres de l'absis estan representats quatre [[bisbe]]s, fundadors de les principals basíliques de Ravenna: Ursicino, Orso, Sever i Ecclesio, amb hàbit sacerdotal i portant un llibre a la mà.
 
[[Fitxer:Sacrific classe.jpg|thumb|esquerra111px|Representació d'Abraham, Abel i Melquisedec ofrenentoferint sacrificis a Déu]]
 
Als costats de l'absis hi ha dos panys de paret amb mosaics del segle VII: el de l'esquerra, molt reconstruït, reprodueix a l'emperador de Bizanci, [[Constantí IV]], concedint privilegis a l'Església de Ravenna a Reparat enviat per l'arquebisbe Maur. Al pany de paret de la dreta apareixen representats [[Abraham]], [[Abel]] i [[Melquisedec]] al voltant d'un altar on ofereixen sacrificis al Senyor.
 
Linha 78 ⟶ 76:
 
Els retrats dels arquebisbes de Ravenna, pintats a les parets de la nau central, en gran part es van realitzar durant el {{segle|XVIII}}.
 
== Vegeu també ==
* [[Arquitectura paleocristiana]]
* [[Art bizantí]]
* [[Monuments paleocristians de Ravenna]]
* [[Ravenna]]
 
== Referències ==
{{referènciesReferències|2}}
 
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
 
* Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 1, Bompiani: [[Milà]], 1999 {{it}}.
* {{ref-llibre|autor= DDAA|títol= Enciclopedia Salvat:volum III| editorial= Salvat|lloc=Barcelona|any=1997|llengua= castellà|isbn= 84-345-9710-1}}
* {{ref-llibre|cognom= Pijoan|nom=Josep|enllaçautor=Josep Pijoan i Soteras|títol= Historia del Arte,Volum II| editorial= Salvat| lloc=Barcelona |any=1966 |llengua= castellà|id= Depósito legal B 10.789}}
* Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 1, Bompiani: [[Milà]], 1999 {{it}}.
 
{{Commonscat}}
{{Monuments paleocristians de Ravenna}}
 
 
<!--ORDENA generat per bot-->
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:basíliques]]
{{ORDENA:Basilica De Sant Apollinar In Classe}}
[[Categoria:Arquitectura paleocristiana]]
[[Categoria:Arquitectura bizantina]]