Vicent Ventura i Beltran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Ezkerra]]) l'impediren ocupar + Ezkerra]]) li impediren ocupar
Línia 19:
De jovenet milità a la [[Falange Española de las JONS]] i el 1949 col·laborà a ''[[Levante]]'' i ''Jornada'', però aviat l'abandonà, influït per [[Dionisio Ridruejo]]. El 1962 fou un dels fundadors del [[Partit Socialista Valencià]] (PSV). Participà en el [[Contuberni de Munic|IV Congrés del Moviment Europeu]], celebrat a [[Munic]]. De retorn del Congrés, les autoritats espanyoles li impediren l'entrada, per la qual cosa establí la seua residència a [[París]]. El 1964 aconseguí tornar a València, però fou confinat a [[Dénia]] durant mig any. Açò no li impedí continuar el seu treball al si del partit i en les poques iniciatives antifranquistes que es podien realitzar en aquell temps. Més tard fundà l'agència de publicitat ''Publipress''. A partir de [[1966]] començà a fer col·laboracions amb la premsa valenciana ("[[Levante]]"), barcelonina ([[La Vanguardia]]) i madrilenya (''Madrid'', ''Informaciones''). També va col·laborar amb ''Valencia-fruits'', [[Avui]] i [[Serra d'Or]].
 
Fou una de les primeres veus de l'esquerra nacionalista en defensar la integració en l'aleshores nou-nata [[Comunitat Econòmica Europea]] (CEE). Després de la desaparició del PSV, participà en la constitució del [[Partit Socialista del País Valencià (històric)|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV). El 1977 publicà ''Política per a un país'' (1977), d'on destacava la necessitat de la recuperació de les senyes d'identitat i de l'autoestima valencianes en un marc de construcció europea. El seu protagonisme al partit anà decreixent quan aquest es vinculà al [[PSOE]] i s'imposaren les línies reformistes, abandonant el PSPV abans que es fera efectiva l'absorció del partit [[nacionalisme valencià|nacionalista]] per part del PSOE.<ref name="UPV">[http://elpais.com/diario/1981/07/24/espana/364773622_850215.html Albiñana y Vicent Ventura, juntos en un nuevo partido] notícia a [[El País]] del 24 de juliol de 1981 {{es}}</ref> En 1983 promou, junt a [[Josep Lluís Albinyana]], [[Adolf Beltran Català|Adolf Beltran]], [[Josep Lluís Blasco]], [[Doro Balaguer]] i altres, una [[coalició electoral]] entre el [[Partit Nacionalista del País Valencià]] i l'[[Esquerra Unida del País Valencià històrica]], que acabaria sent el partit [[Unitat del Poble Valencià]].<ref name="UPV" /> El [[1989]] participà en la llista de l'[[Esquerra dels Pobles]] al [[Parlament Europeu]], vinculada a la [[Unitat del Poble Valencià|UPV]], si bé problemes en aquesta coalició (encapçalada per [[Euskadiko Ezkerra]]) li impediren ocupar l'escó pel temps acordat.
 
L'any 1990 va ser nomenat ''Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València''. L'any [[1997]] fou guardonat amb el [[Premi Creu de Sant Jordi]]. El 1995 Vicent Ventura va rebre la Medalla de la Universitat de València, en un acte solemne celebrat al Paranimf de La Nau. La Universitat ha editat un recull d'articles de Ventura amb el títol ‘Un home de combat’.