Regne d'Elimaida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎top: Canvis menors, neteja, replaced: aquestos → aquests AWB
Línia 3:
El 856 aC el rei [[Salmanassar III]] (859-824 aC) va fer una expedició a [[Zamua]], governada llavors pel príncep Nigdiara (Nikdera). Els assiris conqueriren Ida'a i altres ciutats al sud del llac Urmia. El 844 aC va fer una segona expedició contra Zamua (probablement per recaptar el tribu), i a Namri que llavors estava governada per un príncep de nom Marduk-shum-udanmiq, d'origen babiloni, que fou expulsat pels assiris i un príncep local del districte de Bit-Khamban, conegut com a Yanzu (que segurament era un títol i no un nom) fou posat al seu lloc. Al cap de 8 anys (836 aC) el nou príncep va refusar el tribut anual i el rei Salmanassar va creuar el Zab i va envair altre cop el país. Yanzu va fugir a les muntanyes i el país fou assolat i deixat buit. Salmanassar, content amb aquest petit èxit, es va dirigir llavors cap al nord a territori de [[Parsua]] que va pagar tribut (estava dividit en almenys 27 prínceps), i girant cap a l'est va entrar al país d'Ellipi que era habitat per clans medes, on diverses ciutats foren saquejades, tot i que no va passar de ser una ràtzia de saqueig; va retornar per la via del sud passant prop de la moderna Hulwan. Yanzu fou fet presoner i portat a Assíria. [[Shamshi-Adad V]] (822-811 aC) va tornar a Zamua on apareix com a rei Šarṣina, fill de Meqdiara (Nigdiara?), que podria per tant el fill del rei del 856 aC.
 
En els següents anys Ellipi no s'esmenta però les llistes d'epònims informen de set expedicions contra [[Mataa]] (809, 800, 799, 793, 792, 788 i 766 aC) i dues contra [[Manna]] (807 i 806). Segons una inscripció del 802 aC l'imperi reclamava sobirania sobre Ellipi, [[Kharkhar]], [[Araziaix]], [[Misu|Messi]], [[Mataa]], "tot el [[Gizilbundi]]" (Qāflān-kūh), [[Manna]], [[Parsua]], [[Allabria]], [[Abdadana]] i [[Andia]]. Al {{segle|VIII|-|s}} l'enfrontament entre el partit militar dirigit pel mateix rei, i el partit dels sacerdots i comerciants, van portar la decadència a Assíria el que va aprofitar [[Urartu]] ([[Menua I]]) per avançar posicions i es va apoderar de part del territori de Manna, de Parsua i de part de Zamua, però sense afectar a la part de Zamua que era província assíria. Durant un segle Urartu en va conservar el control. Els intents 'Assíria de recuperar aquestosaquests territoris no van reeixir .<ref>[http://www.iranica.com/articles/assyria- Assyria a l'Enciclopèdia Irànica]</ref> No fou fins al final del regnat de [[Rusa I]] (735-713) que [[Sargon II]] d'[[Assíria]] (722-705 aC) se'n va assegurar la possessió.
 
Durant els següents anys (del 713 aC en endavant) Sargon II ja no va fer grans expedicions i es va dedicar a completar la submissió del nord i oest. La província que s'havia format amb l'antic regne de [[Karalla]] es va revoltar i va expulsar al governador assiri i Amitashshi, germà de l'antic rei Ashur-li, va agafar el títol reial; però Sargon aviat va liquidar la revolta i els reis vassalls, Ullusunu de Manna, Dalta d'Ellipi i Ninib-aplu-iddin d'Allabra, van enviar els seus tributs al triomfant rei assiri. L'expedició assíria va arribar fins a [[Mataa]] (Mèdia) a les comarques d'Uppunia i Bustis. Quaranta-cinc ciutats medes van pagar tributs. Els escites, que havien fet alguna aliança amb Assíria, es van acabar girant contra els mateixos assiris vers el 705 aC, quan Sargon va morir suposadament combatent als escites en una batalla. La dinastia de Dalta (o Talta) o era irànica o estava iranitzada.