Regne d'Itàlia (edat mitjana): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correccions |
|||
Línia 96:
Amb tot, el Regne d'Itàlia no era poc important. Els successius emperadors als segles XIV i XV retornaven a Roma per ser coronats, i cap no oblidava les seves reivindicacions com a teòrics reis d'Itàlia. Ni eren oblidades les reclamacions dels emperadors al domini universal d'Itàlia, on als escriptors com [[Dante]] i [[Marsilius de Pàdua]] expressaven el seu compromís tant al principi de ''monarquia universal'', com a les pretensions reals dels emperadors [[Enric VII, emperador romanogermànic|Enric VII]] i [[Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Lluís IV]], respectivament.
Paral·lelament a les reclamacions imperials al domini d'Itàlia es produí l'atorgament de títols als diversos homes forts que havien començat a establir el seu control sobre les antigues ciutats-repúbliques. Més notablement, els emperadors donaven el seu suport als [[Visconti]] de [[Milà]], i el rei [[Venceslau]] va crear el títol de [[duc de Milà]] el [[1395]] amb [[Gian Galeazzo Visconti]]. Unes altres famílies a rebre títols nous dels emperadors incloïen els [[Casa de Gonzaga|Gonzaga]] de [[Ducat de Màntua|Màntua]], i
== Ombra, 1500-1806 ==
| |||