Asclepi: diferència entre les revisions

En la [[mitologia grega]], '''Asclepi''' (en [[Grec antic|grec]] Ασκληπιός = ''Asklepios'', els [[romans]] l'anomenaven '''Esculapi''', en [[llatí]] ''Aesculapius'') era el [[déu]] de la [[medicina]].<ref name=dic>{{ref-llibre |cognom=Rodríguez Santidrián |nom=Pedro |títol=Diccionario de las religiones |pàgines=52 |lloc=Madrid |editorial=Alianza |any=1994 |isbn=84-7838-400-6 |capítol=Asclepio}}</ref> Fill d'[[Apol·lo]] i de [[Coronis (filla de Flègies)|Coronis]] (filla de [[Flègies]], rei dels [[làpites]]). Era casat amb [[Epíone]] i pare de [[Macàon]] i de [[Podaliri]], segons [[Homer]]. A banda dels altres dos fills mencionats per Homer també se li atribueix la paternitat de ''[[Janiscus]]'', ''[[Alexenor]]'', Àratos, d'[[Higiea (mitologia)|Higiea]], [[Aegel]], [[Iaso (filla d'Asclepi)|Iaso]] i [[Panacea]] (Schol. ad Pind. Pyth. iii. 14; Paus. ii, 10 / 3 i, 34. / 2), la majoria dels quals només són personificacions dels poders atribuïts al seu pare.

En els poemes homèrics Asclepi no apareix considerat com una divinitat, simplement com un simple mortal. Apareix mencionat com a pare de [[Macàon]] i [[Podaliri]] ([[Ilíada|''Ilíada'']] II 731, IV, 194, XI 518). Del fet que Homer anomeni a tots els que practiquen l'art de la medicina com a descendents de ''Paeëon'' i que els fills d'Asclepi siguin mencionats també com a fills de ''Paeëon'' s'infereix que es tracta de la mateixa divinitat.

Quan Coronis estava embarassada d'Apol·lo, s'enamorà d''''''Ischys''[[Isquis]]''', un [[arcadi]], i Apol·lo informat d'això per un [[corb]], que havia enviat per a vigilar-la, o, segons [[Píndar]], pels seus propis poders profètics, envià a la seva germana [[Artemis]] per matar Coronis. [[Artemis]] destruí a Coronis a casa seva a [[Lacercia]] a Tessàlia a la riba del llac ''Baebia''. D'acord a [[Ovidi]] i [[Gai Juli Higí]] fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i [[Ischis|I]]<nowiki/>squis (el seu amant arcadi). Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo, o [[Hermes]] segons [[Pausànies d'Apol·lònia|Pausànias]], salvà Asclepi de les flames i el portà a [[Quiró]] el qual instruí al noi en l'art de la curació i la caça. (Pind. Pyth. III, 1 ¬c; Apollod. iii, 10 3; Paus. l. c.). D'acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a [[Tricca]] a la [[Tessàlia]] (Estrabó, XIV, p.647) i altres exposen que nasqué en el decurs d'una expedició conduïda pel seu pare [[Flègies]] al [[Peloponès]] al territori d'Epidaure i que l'exposà al mont [[Titteion]], antigament anomenant [[Myrtion]]. Allí fou alletat per una [[cabra (animal)|cabra]] i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor ''[[Aresthanas]]'' que el trobà envoltat d'un halo brillant. (Paus. viii, 25 6). Ja de gran diverses tradicions locals expliquen que Asclepi era no sols capaç de curar els malalts, sinó també de reviure els morts. La forma en què Asclepi adquirí aquest don són dues. [[Apol·lodor el Gramàtic|Apol·lodor]] (l.c.) diu que rebé d'[[Atena]] la sang de la [[Gorgones|Gorgona]] i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de [[Glauc de Creta|Glauc]] a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi féu servir la mateixa herba per reviure els morts. (Hygin. Poet. Astr. ii 14). Diverses persones sobre les quals es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l'Escolàstica de [[Píndar]] (Pyth. ii. 96) i per [[Apol·lodor el Gramàtic|Apol·lodor]] (L.c.) Quan estava exercint aquest art sobre [[Glauc de Creta|Glauc]], [[Zeus]] el fulminà amb un llamp per tal d'evitar que els homes escapessin de la mort. (Apollod. iii. 10. 4) o d'acord a altres perquè Plutó es queixà que disminuïa massa el nombre de morts. (Diod. iv. 71; comp. Schol. ad Pind. Pyth. iii. 102) Però a petició d'Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels (Hygin. Poet. Astr. ii 14). També es diu que Asclepi formà part de l'expedició dels [[argonautes]] i de la cacera del [[senglar de Calidó]].

Algunes de les estàtues són descrites per [[PausàniesPausànias d'Apol·lònia(geògraf)|PausàniesPausànias]]. El santuari d'Epidaure contenia una magnífica estàtua d'[[ivori]] i [[or]], obra de [[Trasímedes]], en la que se'l representava com un home madur o més aviat vell, bell i robust amb ressemblança a Zeus. (Paus. ii. 26 i 27) Normalment duia barba i un mantell que deixava nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s'enrosca una serp. Es trobava assegut en un tron sostenint un bàcul en una mà (vegeu [[vara d'Esculapi]]) i l'altra reposant sobre el cap d'una serpent. Al seu costat jeia un gos. (Paus. ii. 27. /2). Les serps sempre representaven una connexió amb el culte d'Asclepi probablement per la seva relació com a símbol de prudència i renovació; i es creia que tenien la capacitat de descobrir herbes de propietats meravelloses.