Segle XIX: diferència entre les revisions

[[Fitxer:British Empire 1897.jpg|thumb|left|250px|[[Mapamundi]] enel [[1897]]. L'[[imperiImperi britànic]] era la [[superpotència]] del segle.]]

'''El segle dinou''' va des de l'any [[1801]] fins al [[1900]] dC (en el [[calendari gregorià]]). Els historiadors, però, a vegades defineixen l'era històrica d'aquest segle com un període que va des de l'any [[1815]] ([[congrés de Viena]]), fins al [[1914]] (començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]]). Com una alternativa a aquesta classificació, [[Eric Hobsbawm]] va proposar una definició anomenada ''Seglesegle dinou llarg'' i, que va dels anys [[1789]] al [[1914]].

Durant aquest segle, els [[imperi]]s [[imperi espanyol|espanyol]], [[imperi portuguès|portuguès]] i [[imperi otomà|otomà]] comencen a defallir, i el [[Sacre Imperi Romà|Sacre Imperi romà]] i l'[[imperi Mogol|Imperi mogol]] desapareixen definitivament.

Després de les [[guerres napoleòniques]], l'[[imperi Britànic|Imperi britànic]] esdevé el primer [[hiperpoder]] (o ''màxima [[potència mundial]]''), i passa a controlar territoris que comprenen la quarta part de la població mundial i la tercera part de la seva àrea terrestre, tot posant en pràctica la [[Pax Britannica|''Pax Britannica'']].

L'[[esclavatge]] va desaparèixer en gran mesura arreu del món. L'[[electricitat]], l'[[acer]] i el [[petroli]] varen iniciar la [[segona revolució industrial]] (1870-1914), que permeté a [[Alemanya]], elal [[Japó]] i elsals [[Estats Units]] de convertir-se en grans poders, els quals no trigaren a intentar construir-se imperis propis. [[Rússia]] i la [[Dinastiadinastia Qing]] a [[Xina antiga|Xina]] fracassaren en el seu intent de mantenir-se en el mateix nivell que els seus rivals, la qual cosa portà tots dos imperis a patir intensos períodes d'agitació social.

Durant el segle XIX, va ser notable la fundació de ciutats ena l'Amèrica del Nord i [[Austràlia]] que avui estan entre les més importants dels seus països. [[Chicago]] i [[Melbourne]] no existien ena començaments del segle XIX, però van créixer fins a transformar-se en les segones més grans dels [[Estats Units]] i de l'[[Imperi Britànic|Imperi britànic]], respectivament, abans del final del segle. Aproximadament 70 milions de persones van deixar l'[[Europa]] durant el segle XIX, la majoria va emigrar cap als [[EUA]].<ref>[http://migration.ucdavis.edu/mn/more.php?id=1118_0_5_0 The Atlantic: Can the US afford immigration?]. ''Migration News''. desembre de 1996.</ref>

El segle també va marcar la fi de l'[[Imperi Otomà|ocupació Otomanaotomana]] en els [[Balcans]], i la creació de [[Sèrbia]], [[Bulgària]], [[Montenegro]] i [[Romania]] com a resultat de la [[Guerra russoturca (1877-1878)|Segona Guerra Russoturcarussoturca]], la que pera la seva vegadaqual va succeir a la [[Guerra de Crimea]].

EnA [[Europa]], el segle XIX es va caracteritzar pel naixement de les [[Sufragi censatari|democràcies censatàries]] i l'ocàs de les [[Absolutisme|monarquies absolutes]]. La [[Revolució francesa]] i la posterior [[Napoleó Bonaparte|era napoleònica]] ajudarien a expandir les idees [[república|republicanes]] i [[liberalisme|liberalesliberals]]. Els monarques, en el cas de sobreviure, es convertirien en [[Despotisme il·lustrat|dèspotes il·lustrats]] que actuaven permissivament amb la [[Burgesia|classe dominant]]. Sorgiria la idea d'[[Esquerra política|esquerra]] i [[Dreta política|dreta]] a partir de la Revolució francesa. Els polítics s'identificarien enamb [[Jean Paul Marat]] i [[Maximilien Robespierre]], o enamb el [[Conde de Mirabeau|comte de Mirabeau]] i el [[Marquèsmarquès de la Fayette]]. El transitori ocàs de les revolucions en pro de la restauració de les monarquies solament aconseguiria potenciar-les en [[Revolucions Liberals|onades revolucionàries]] més radicals, com les de [[Revolucions de 1848|1848]], fins al desenvolupament de les [[Socialisme|ideologies socials]] i el [[moviment obrer]], que culminaria en el triomf de la [[revolucióRevolució russa de 1917]].

[[Fitxer:La_Independencia_del_Perú.jpg|thumb|180px|[[José de San Martín]] proclama l'la independència del [[Perú]], el [[28 de juliol]] de [[1821]].]]

L'[[emancipació d'Amèrica Llatina|emancipació d'Amèrica llatina]] va donar començament en aquest segle. Els [[amerindi|aixecaments indígenes]] en nom de [[Tupac Amaru II|Túpac Amaru]] i dels ''comuneroscomuners'' d'[[Asunción]] serien antecedents d'una [[identificació (psicologia)|identitat]] naixent. Identitat que naixeria i seria defensada pels grans líders llatinoamericans, promotors de la idea d'una nació llatinoamericana: [[Francisco de Miranda]], [[José Miguel Carrera]], [[Bernardo O'Higgins]], [[Antonio José de Sucre]], [[Simón Bolívar]], [[José de San Martín]], [[Mariano Moreno]], [[Manuel Belgrano]], [[José Artigas]] i [[Juan Pablo Duarte]] en la [[República Dominicana]]. La seva revolució, constituïda en el marc de les [[revolucions burgeses]], seria estrictament [[Llatinoamérica|llatinoamericana]]. Les seves revolucions fracassarien en bona mesura a causa de [[cabdill|cabdillismes]], interessos de les burgesies locals i de les potències europees, però cadascun d'ells seria convertit, sovint pels qui els van trair, en una llegenda. Les fronteres americanes van variar notablement en tot el segle i els governs prendrien una estructura [[bipartidista]] on pul·lulaven els [[cops d'estat]] i els [[frau electoral|fraus electorals]].

[[Àfrica]] seria objecte d'obert ús i abús per part dels imperis Europeuseuropeus. [[Cecil Rhodes]] seria una figura fonamental en el desenvolupament de l'[[imperialisme]] [[Regne Unit|britànic]]. També sorgiria lentament l'[[imperialisme nord-americà]] a partir d'una aparentment innocent [[doctrina Monroe|doctrina]] [[James Monroe|Monroe]]. Aquest segle anunciaria la decadència de l'[[Imperi otomà]] que esdevindria amb la [[primera guerra mundial|Primera Guerra mundial]]. La [[guerraGuerra de l'Opi]] humiliaria a l'històric [[Imperi xinès]] en els seus [[Tractats Desiguals|tractats desiguals]] i culminaria amb la caiguda de la [[Dinastiadinastia Qing]] enel [[1911]].

[[Fitxer:Bismarck pickelhaube.jpg|thumb|150px|El canceller alemany [[Otto von Bismarck]].]]

* 1804 - Fundació de l'[[imperi Austríac|Imperi austríac]] amb [[Francesc I d'Àustria]] al tron.

* 1806 - Dissolució oficial del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]].

* 1809 - [[Napoleó]] pren a l'[[Ordeorde Teutònic]] el seu últim enclauenclavament a [[Bad Mergentheim]].

* 1815 - La derrota de [[Napoleó]] a la [[Batalla de Waterloo]] finalitza les [[Guerres Napoleòniques|guerres napoleòniques]].

* 1815 - [[Congrés de Viena]], redefinició del mapa d'Europa.

* 1816 - [[Any sense estiu]].

* 1816 - [[Independència de l'Argentina]].

* 1816-1828 - Auge de l'[[Imperi Zulu|Imperi zulu]], sota [[Shaka Zulu|Shaka]].

* 1830 - [[França]] ocupa [[Algèria]].

* 1833-39 - [[Primera guerra carlina|Primera Guerra carlina]], conflicte civil a [[Espanya]].

* 1834 - Desaparició de la [[Inquisició espanyola]].

* 1834–1843 - Primera [[Guerres de l'Opi|Guerra de l'Opi]].

* 1845-49 - La desastrosa gran fam irlandesa o també anomenada "Fam''fam de la patata irlandesa"'' té lloc durant aquests anys.

* 1846-49 - [[Segona guerra carlina|Segona Guerra carlina]] a [[Espanya]], específicament a [[Catalunya]], on és normalment anomenada [[Guerra dels matiners|''Guerra dels matiners'']].

* 1848 - Publicació del [[Manifest Comunista]] de [[Karl Marx]].

* 1850 - Acaba la [[Petita Edat de Gel|Petita edat de gel]].

* 1851-64 - La [[Rebelrebel·lió de Taiping]] a la [[Xina antiga|Xina]], el conflicte més sagnant del segle.

* 1854-56 - [[Guerra de Crimea]] entre la [[Gran Bretanya]], [[França]], l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]] i l'[[imperi Rus|Imperi rus]].

* 1859 - [[Charles Darwin]] publica [[L'origen de les espècies|''L'origen de les espècies'']].

* 1861 - S'aboleix el [[feudalisme]] a l'[[Imperi Rus|Imperi rus]].

* 1866 - [[Guerra de les set setmanes|Guerra de les Set setmanes]] entre [[Prússia]] i [[Àustria]].

* 1869 - Obertura del [[Canalcanal de Suez]], unint el [[Mediterrani]] amb la [[Marmar Roja]].

* 1870-71 - [[Guerra Francoprussiana|Guerra francoprussiana]] que culmina amb la [[unificació d'Alemanya]] i [[unificació d'Itàlia|Itàlia]], el col·lapse del [[Segon Imperi Francès|Segon Imperi francès]], la fallida de la [[Pax Britannica|''Pax Britannica'']] i l'aparició del Nounou Imperialismeimperialisme. Instauració de la comunaComuna de París.

* 1872 - Fundació del [[Parc Nacional de Yellowstone]], el primer [[parc nacional]] del món, el [[govern dels Estats Units]] és la primera administració pública a implementar mesures per a protegir i preservar un entorn natural enfront de la creixent explotació del medi advinguda amb la [[segonaSegona revolució industrial]].

* 1872-76 - [[Tercera guerra carlina|Tercera Guerra carlina]] a [[Espanya]].

* 1873-74 - [[Primera república espanyola|Primera República espanyola]].

* 1881 - [[La Qüestió d'Andorra]].

* 1898 - [[Guerra hispanoamericana]].

* 1898-1900 - A la Xina, la rebel·lió dels BoxersBòxers acaba amb la intervenció de l'[[Aliançaaliança de vuit nacions]].

* 1899-1913 - [[Guerra Filipino-americana|Guerra filipinoamericana]].

* [[Renaixença]].