Romanès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
modificaciones |
m Revertides les edicions de 188.76.61.191. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 129:
La llengua roman pobrament testimoniada al principi de l'Edat Moderna.
[[Miron Costin]], en el seu ''De neamul moldovenilor'' (1687), a desgrat d'assenyalar que els moldaus, [[Valàquia|valacs]] i els romanesos que viuen al [[Regne d'Hongria|país hongarès]] tenen el mateix origen, diu que encara que la gent de Moldàvia es diuen ells mateixos ''moldaus'', anomenen el seu idioma com a ''romanès'' (''românește'') en lloc de ''moldau'' (''moldovenește'').<ref name=
[[Dimitrie Cantemir]], en la seva ''[[:s:la:Descriptio Moldaviae|Descriptio Moldaviae]]'' (Berlín, 1714), assenyala que els habitants de Moldàvia, Valàquia i Transsilvània parlaven el mateix idioma. Assenyala, però, algunes diferències d'accent i vocabulari.<ref>''De la [[s:la:Descriptio Moldaviae|Descriptio Moldaviae]]'': "Valachiae et Transylvaniae incolis eadem est cum Moldavis lingua, pronunciatio tamen rudior, ut dziur, Vlachus proferet zur, jur, per z polonicum sive j gallicum; Dumnedzeu, Deus, val. Dumnezeu: akmu, nunc, val. akuma, aczela hic, val: ahela."</ref>
Línia 150:
== Distribució geogràfica ==
El romanès es parla principalment a [[Europa central]] i a la [[Balcans|regió dels Balcans]]
El romanès és l'idioma oficial i nacional únic a Romania i Moldàvia, tot i que comparteix l'estatus oficial a nivell regional amb altres llengües en les autonomies moldaves de [[Gagaúsia]] i [[Transnístria]]. El romanès és també una llengua oficial de la [[Voivodina|Província Autònoma de Voivodina]] a [[Sèrbia]], juntament amb altres cinc idiomes. Es poden trobar minories romaneses a Sèrbia ([[Timočka Krajina]]), Ucraïna (províncies de [[Província de Txernivtsí|Txernivtsí]] i [[Província d'Odessa|Odessa]]) i Hongria ([[Gyula]]). Hi ha grans comunitats d'immigrants a Itàlia, Catalunya (on constitueixen la segona comunitat per nombre de nacionals, després de la marroquina<ref>{{ref-web |url= http://www20.gencat.cat/docs/bsf/05butlletins/03butlletiImmigracio/02immigracioenxifres/2012/num13/Links/xifres13.pdf|títol= La immigració en xifres |consulta=8 març 2015 |obra= Monogràfic del Butlletí de la Direcció General per a la Immigració |editor= [[Generalitat de Catalunya]]|data= abril de 2012 |llengua= català }}</ref>), França i Portugal.
|