Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»

m
cap resum d'edició
(Afegir temes de la matèria de bretanya)
m
La '''matèria de Bretanya''' o<ref literaturaname=":1">{{Ref-llibre|cognom=Simó|nom=Meritxell|títol=Prosa|url=|edició=2ona artúricaEdició|llengua=Català|data=2015|editorial=FUOC|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>es ésrefereix aquellaal queconjunt vade sorgir a Europanovel·les, centradaromans eni eltextos conjuntbretons deque temesparlen i històriesdifonen sobrel'ideal el [[Rei Artús]],de la seva cort i novel·la recerca del [[Sant Greal]]cavalleresca. S'oposa a altres dues grans tradicions de l'època, la [[matèria de Roma]] i la [[matèria de França]], segons la divisió de [[Jean Bodel]]. La classificació d'aquestes dues tradicions queda establerta en els versos inicials de la ''Chanson des Saisnes'' de Jean Bodel :
 
''N’en sont que trois materes à nul home entandant: De France et de Bretaigne et de Rome la grant.'' 
 
== Antecedents ==
Al 1066 Guillem el conqueridor va guanyar la batalla de Hastings, derrotant als saxons i instaurant la dinastia Normanda a Anglaterra. Portant amb ells la cultura francesa que es va fusionar amb la cultura cèltica anglesa i gal·lesa. Segons '''M. Simó''' <ref name=":1" /> resten pocs referents o fragments d'aquesta literatura prèvia que difonia els mites cèlics, anomenades els ''Mabinogi''. Però si que es disposen nombroses evidències indirectes de la seva existència, en les cròniques llatines i franceses, tal com '''''Historia Regum Britanniae''''', de [[Geoffrey de Monmouth]] (1135) i la seva traducció francesa, el '''''Roman de Brut''''', de Wace (1155). A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' (Història dels reis de Bretanya). En aquesta obra, l’autoron va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí|Merlí;]] el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús o el rei Leir ( un Rei britó preromà en que [[William Shakespeare|Shakespear]]<nowiki/>e es va basar per fer posteriorment el [[El Rei Lear|Rei Lear]] ).
 
Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae (Sobre la ruïna de Britània''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riquer|nom=Martí de|títol=Historia de la literatura universal|url=|edició=|llengua=|data=2007|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=198-201|isbn=9788424928742}}</ref>
 
D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.
 
 
A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' (Història dels reis de Bretanya). En aquesta obra l’autor va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí|Merlí;]] el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús o el rei Leir ( un Rei britó preromà en que [[William Shakespeare|Shakespear]]<nowiki/>e es va basar per fer posteriorment el [[El Rei Lear|Rei Lear]] ).
 
== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
Com comenta '''J. Cerdà''', la '''matèria de Bretanya''' amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref>
 
Com afirma '''V. Cirlot'''<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Cirlot|nom=Victproa|títol=GRIAL Poética y mito (siglos xii-xv)|url=|edició=|llengua=castellà|data=|editorial=Siruela|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, dins de la matèria de Bretanya es va donar protagonisme a [[Rei Artús|Artús]] i tot el relacionat amb els cavallers de la taula rodona, hi havia una passió per a aquests temes, i són les històries dels seus cavallers i herois les que es van estendre per tot Euopa. Però val la pena puntualitzar que en aquesta difusió de la '''matèria de Bretanya '''es va donar molta importància als herois bretons ([[Tristany (heroi)|Tristany,]] Artús o [[Lancelot]]), en detriment d’altres com Enees de la ''matèria de ''Roma, o Diana, no per això menys representatius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=2014a ed.|llengua=Català|data=7-3-2015|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=22|isbn=}}</ref>
 
Els temes artúrics en són predominants motiu pel qual es confon sovint amb el nom
 
Aquesta obertura i variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble ( en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: J[[Josep d'Arimatea|oseph d'Arimathie]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada ''Merlí''.  En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer ''roman'' ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu '''Cirlot'''<ref name=":0" />, o un objecte tangible.
14

modificacions