Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»

m
La '''matèria de Bretanya''' <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Simó|nom=Meritxell|títol=Prosa|url=|edició=2ona Edició|llengua=Català|data=2015|editorial=FUOC|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> es refereix al conjunt de novel·les, romans i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval. S'oposa a les altres dues grans tradicions de l'època, la [[matèria de Roma]] i la [[matèria de França]], segons la divisió defet per [[Jean Bodel]]. La classificació d'aquestes dues tradicions queda establerta en els <nowiki/>als versos inicials de la ''Chanson des Saisnes:'' :
 
''N’en sont que trois materes à nul home entandant: De France et de Bretaigne et de Rome la grant.'' 
 
''De France et de Bretaigne et de Rome la grant.'' 
 
''Ne de ces trois materes n’i a nule samblant.'' 
''Cil de France sont voir chascun jour aparant,''
 
''Et de ces trois materes tieng la plus voir disant”,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bodel|nom=Jean|títol=La chanson des Saisne, Textes littéraires français,|url=http://www.narrative-sources.be/naso_link_en.php?link=701|edició=BRASSEUR (A.),|llengua=|data=|editorial=|lloc=Genève|pàgines=|isbn=}}</ref>''
 
== Antecedents ==
Al 1066 Guillem el conqueridor va guanyar la batalla de Hastings, derrotant als saxons i instaurant la dinastia Normanda a Anglaterra. Portant amb ells la cultura francesa que es va fusionar amb la cultura cèltica anglesa i gal·lesa. Segons '''M. Simó''' <ref name=":1" /> resten pocs referents o fragments d'aquesta literatura prèvia que difonia els mites cèlics, anomenades els ''Mabinogi''. Però si que es disposen nombroses evidències indirectes de la seva existència, en les cròniques llatines i franceses, tal com '''''Historia Regum Britanniae''''', de [[Geoffrey de Monmouth]] (1135) i la seva traducció francesa, el '''''Roman de Brut''''', de Wace (1155). A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' (Història dels reis de Bretanya), on va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí|Merlí;]] el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús o el rei Leir ( un Rei britó preromà en que [[William Shakespeare|Shakespear]]<nowiki/>e es va basar per fer posteriorment el [[El Rei Lear|Rei Lear]]).
 
Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae (Sobre la ruïna de Britània''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riquer|nom=Martí de|títol=Historia de la literatura universal|url=|edició=|llengua=|data=2007|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=198-201|isbn=9788424928742}}</ref> Al segle VIII, [[Beda el Venerable]] va escriure ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' (La història eclesiàstica del poble anglès) un text just i imparcial segons els experts. D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.
 
Al segle VIII, [[Beda el Venerable]] va escriure ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' (La història eclesiàstica del poble anglès) un text just i imparcial segons els experts.
 
D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.
 
 
 
== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
 
== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
Com comenta '''J. Cerdà''', la '''matèria de Bretanya''' amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref>
 
* La '''matèria artúrica''', amb el rei Artús i a la seva cort com a protagonistes.
* La '''matèria tristaniana''', que relata en les seves múltiples versions els amors entre Tristany (cavaller artúric) i la reina Iseu.
* Els '''''lais'' bretons,''' relats breus sobre les llegendes cèltiques.'''
 
=== La matèria artúrica ===
Aquesta variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble (, en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: J[[Josep d'Arimatea|oseph d'Arimathie]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada ''Merlí''.  En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer ''roman'' ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu '''Cirlot'''<ref name=":0" />, o un objecte tangible.
 
Més tard aquestes obres van ser reescrites en prosa per un autor anònim, a aquesta nova versió se la va anomenar  [[Vulgata artúrica|'''Vulgata artúrica''']] (o cicle de ''Lanzarote-Grial'' o de ''Pseudo-Map''). Les obres que formen part de la  Vulgata artúrica (escrites entre 1215 y 1230) serien la Estoire del Saint Graal (o Joseph Abarimathie), Estoire de Merlin, Lancelot i la queste del Saint Graal i  la Mort d'Artus  Entre 1230 y 1240, un nou autor anònim va atribuir novament a Robert de Boron una reedició de les obres de la vulgata passant a ser denominades '''''Post-Vulgata'''''. Aquest nou cicle de novel·les està format per fragments de les obres anteriors, però centrat en la història del Rei Artús i el Greal deixant enrere la història de Lancelot i Ginebre. Les històries que formaven  part d’aquest nou cicle artúric serien : ''Merlin'',  la Suite de Merlin i [[:es:Morholt|Le Morholt]]<nowiki/>.
 
=== La '''matèria tristaniana''' ===
 
=== Els '''''[[Lai|lais]]'' bretons''' ===
 
== La matèria de Bretanya a la península ibèrica ==
14

modificacions