Encunyació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
refs
mCap resum de modificació
Línia 2:
L{{'}}'''encunyació''' és l'operació d'imprimir i segellar una peça de [[metall]] per convertir-la en [[moneda]]. L''''encuny''' és el motlle de metall amb el motiu que s'ha encunyar.<ref>{{ref-web|títol = Encunyar|consulta = octubre del 2016|obra = Glossari|editor = [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]|url = http://museunacional.cat/ca/encunyar}}</ref> La mateixa tècnica s'utilitza per fer [[medalla|medalles]] sense curs legal.<ref name =fnmt>{{ref-web|url =http://www.fnmt.es/ca/coins |títol = Moneda circulant - Procés d'encunyació| consulta = octubre de 2016|editor =Real Casa de Moneda Fábrica Nacional de Moneda y Timbre}}</ref> El taller d'encunyació es diu [[seca]] o casa de moneda: la seca de [[Barcelona]] data de [[1208]], la de [[València]] de mitjan [[segle XIII]], la de [[Seca de Mallorca|Mallorca]] de [[1300]] i la de [[Perpinyà]] el [[1346]]
 
[[Fitxer:Muntpers in Geldmuseum2.jpg|thumb|Premsa d'encunyació moderna a la Seca Reial dels Països Baixos a [[Utrecht]]]]Les primeres monedes es van fer en [[foneria|fondre]] metals en un motlle. Des de l'època grega al [[segle XVI]] l'encunyació es feia a l'estat sòlid. AleshoresPrimer unes feia fondre el metal o l'aliatge en motlles anomenats «pedres rielleres» per fer barres anomenats «[[cospellRiell|riells]]». Després els moneders tallaven els riells en discs o flan«[[Cospell|cospells]]».<ref escalfatname=":0">{{Ref-llibre|cognom=Ripoll i Roig|nom=Maria Eugènia|capítol=La Casa de la Moneda, organització i producció|títol=La seca o casa de la moneda de Barcelona : dels precedents al segle XIX|volum=Volum 9 de ''Complements d'Acta numismàtica''|data=2008|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=111|isbn=9788492583164}}</ref> Un per ú es posava un cospell o flan damunt entre dosel trossellstrossell o encunys deencuny ferrofix i l'encuny mòbil que es [[Martell (eina)|martellejava]] el motlle superior per imprimirgravar el motiu.<ref>{{ref-web|títol = Encunyació a martell|consulta = octubre del 2016|obra = Glossari|editor = [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]|url =http://museunacional.cat/ca/encunyacio-martell}}</ref> AEls partirencunys delamb segle XVI sl'introdueixús laes tècnicafeien demalbé l'encunyacióo peres [[laminació]]trencaven, en que una làmina de metall passa entre dos cilindres gravats ambcalia substituir-les cares de les monedessovint.<ref Desprésname=":0" de/> l'impressióCom encaraquests s'haviamatrius dees retallar.feien Elsmanualment, laminadorsno erenes accionatspodien perevitar forçapetites [[molídiferències hidràulic|hidràulica]]entre oles animal. Dessèries de [[1850]]la vanmateixa aparèixer les premses mecàniquesmoneda. Les premses modernes continuen segons aquest principi.
 
A partir del segle XVI s'introdueix la tècnica de l'encunyació per [[laminació]], en que una làmina de metall passa entre dos cilindres gravats amb les cares de les monedes. Després de l'impressió encar s'havia de retallar. Els laminadors eren accionats per força [[molí hidràulic|hidràulica]] o animal. Des de [[1850]] van aparèixer les premses mecàniques. Les premses modernes continuen segons aquest principi.
 
L'encunyació del [[cantell]] era de gran importància, sobretot quan les monedes són de [[metall noble]].<ref name =fnmt>{{ref-web|url =http://www.fnmt.es/ca/coins |títol = Moneda circulant - Procés d'encunyació| consulta = octubre de 2016|editor =Real Casa de Moneda Fábrica Nacional de Moneda y Timbre}}</ref> Les monedes antigues portaven l'encuny per ambdues cares, amb el qual el sobirà o l'autoritat garantia el pes de la moneda, però quedaven unes vores més o menys grans i irregulars. Una manera de robatori era retallar moneda, i revendre les escorialles de metal noble o utlitzar-les per altres usos. En acordonar el cartell, amb llinies senzills o amb motius o texts més complicats, és dificultava aquesta manera de robar.<ref>{{ref-llibre|editorial = Museu Nacional d'Art de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra |cognom =Estrada-Rius|nom = Albert (Coordinador científic)|data = 2013 |isbn = 978-84-8043-257-3|pàgines =224|llengua = català i castellà|títol = La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX}}</ref>