Des del [[segle III aC]], molts pobles van emigrar a la Germània des de l'est. Els romans van tenir coneixement de dos d'aquests pobles, quan els [[cimbres]] i els [[teutons]] van entrar ena l'[[Helvècia]] i a la [[Gàlia]]. Els romans no es van enfrontar amb exèrcits, sinó amb pobles sencers que desplaçaven als [[celtes]].
Les tribus invasores van derrotar al [[113 aC]] a [[Batalla de Noreia|Nòrica]] als romans, que estava comandats pel [[cònsol romà|cònsol]] [[Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC)|Gneu Papiri Carbó]]. Llavors els cintres es van establir al territori dels celtes [[al·lòbriges]]. SolVan sol·licitar als romans permís per establir-hi, però aquests ess'hi van negar, per la qual cosa van haver de lluitar de nou. L'any [[109]] van vèncer de nou l'exèrcit romà, aquesta vegada al comandament de [[Marc Juni Silà (cònsol 109 aC)|Marc Juni Silà]] al sud de la Gàl·lia. No obstant això, els cintres no van envair [[Itàlia]] i durant un temps es van mantenir allunyats de l'esfera d'influència de Roma. El rei cimbre [[Boiorix (rei cimbre)|Boiorix]] va derrotar el [[105 aC]] a la [[Batalla d'Arausio]] als romans sota les ordres del [[procònsol]] [[Quint Servili Cepió el vell|Quint Servili Cepió]] i el cònsol [[Gneu Mal·li Màxim]], perdent uns 80.000 homes.
Els cintres van decidir no envair Itàlia i es van desplaçar a la [[Hispània]], mentre que els teutons es van quedar al sud de la Gàl·lia. L'any [[103]], els cintres van tornar a la Gàl·lia - expulsats d'Hispània pels [[celtiber]]s - i es van aliar amb els teutons, decidits a conquerir Roma. En vista delde quela mida tant gran dels exèrcits, van decidir separar-se i reunir-se a la vall del [[Po]]. Això va demostrar ser un greu error, ja que l'any [[102]] els teutons van ser aniquilats pel cònsol [[Gai Mari]] a la [[Batalla d'Aquae Sextiae]], on van caure 100.000 teutons. Els cintres sisí que van aconseguir arribar a la vall del Po, però es van trobar amb els exèrcits units dels cònsols [[Quint Lutaci Catul (cònsol 102 aC)|Quint Lutaci Catul]] i [[Gai Mari]]. En la plana de Raudine es va lliurar la [[Batalla de Vercelae]], que va concloure amb la mort del rei Boiorix i més de 60.000 cintres.
