Apol·lo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «Alex espin se la come a apolo como panes y le encanta por eso esta como esta {{ORDENA:Apollo}} Categoria:Déus de l'Olimp Categoria:Déus de la mitologia romana...». |
m Revertides les edicions de 80.28.101.241. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{Infotaula divinitat grega
| Imatge = Apollo Saurocton Louvre.jpg
| Mida_imatge = 200px
| Peu_de_foto = Estàtua romana d'Apol·lo (segles I/II dC).
| Nom = Apol·lo
| Déu_de = Déu de la música, la poesia, les plagues, els oracles, el sol, la medicina, la llum i el coneixement
| Residència = [[Mont Olimp]]
| Símbol = La lira, la corona de llorer, la [[Pitó (mitologia)|pitó]], el corb, l'arc i les fletxes
| Consort =
| Pares = [[Zeus]] i [[Leto]]
| Germans = [[Àrtemis]]
| Fills = [[Asclepi]], [[Troilus]], [[Aristeu (mitologia)|Aristeu]], [[Orfeu]]
| Mount =
| Equivalent romà = Apol·lo
}}
'''Apol·lo''' ([[Grec modern|grec]]: Απόλλων, '''Apóllōn'''), o '''Apol·ló,'''<ref name="Ovidi">{{ref-llibre |cognom=Ovidi Nasó |nom=P. |coautors=Revisat i traduït per Adela Ma. Trepat i Anna Ma. de Saavedra |títol=Les Metamorfosis, V. III |url= http://books.google.cat/books?id=5YSulusACJcC&pg=PA2 | editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1932 |isbn= }}</ref> és el déu de la medicina, de la [[bellesa]] masculina, de la [[música]] i de la [[poesia]] en la [[mitologia grega]] i posteriorment en la [[mitologia romana]]; també va ser considerat [[déu del Sol]], en substitució d'[[Hèlios]]. És fill de [[Zeus]] i [[Leto]], i el germà bessó d'[[Àrtemis]] (la deessa de la cacera). També se'l coneix amb el nom de ''Phoebus'' per ser nét de la [[tità]]nide [[Febe (filla de Gea)|Phoebe]].<ref>D. S. Robertson, "The Delphian Succession in the Opening of the Eumenides" The Classical Review 55.2,setembre del 1941, p. 69-70</ref>
== Etimologia ==
L'etimologia n'és incerta. Els autors antics varen recollir diversos exemples d'etimologia popular. Així doncs, [[Plató]] relaciona el nom al seu ''[[Cràtil (diàleg)|Cràtil]]'' amb ἀπόλυσις (''apólysis'', «redimir»), ἀπόλουσις (''apólousis'', «purificació») i ἁπλοῦν (''aploún'', «únic»), en particular en referència a la forma tessàlia del nom, Ἄπλουν, i finalment amb Ἀει-βάλλων (''Aei-bál·lo̱n'', «qui sempre dispara»).
També s'ha suggerit<ref>{{ref-llibre|cognom=De Grummond |nom=N. T. |any=2006 |títol=Etruscan myth, sacred history, and legend |lloc=Filadelfia | editorial=University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology | isbn=978-1-931707-86-2}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Mackenzie |nom=D. A. |títol=Myths of Babylonia and Assyria |lloc=Londres | editorial=Gresham |any=''c.'' 1930 | oclc=6783974}}</ref> que ''Apol·lo'' prové de la deïtat [[hurrites|hurrita]] i [[hittites|hittita]] Aplu, que era força invocada durant els anys de plaga. Aplu prové de l'[[accadi]] Aplu [[Enlil]], que significa «el fill d'Enlil», un títol que s'aplicava al déu [[Nergal]], que estava relacionat amb [[Xamaix]], el déu babilònic del Sol.
== Atributs ==
Els atributs més comuns d'Apol·lo eren l'arc i les fletxes (com la seva germana [[Àrtemis]]), o també una [[Lira (instrument musical)|lira]] o una [[cítara]], ja que era el déu de la música, i també el plectre i l'espasa. Un altre emblema típic era el trípode de sacrificis, representatiu dels seus poders profètics. El [[llorer]] és l'arbre que li és consagrat, ja que es feia servir en sacrificis expiatoris i també per a elaborar la corona de la victòria dels [[Jocs pitis|jocs Pitis]], que se celebraven en honor seu cada quatre anys a [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. La palmera també li era consagrada perquè hi havia nascut a sota d'una a [[Delos]]. Entre els animals que li estaven consagrats, s'incloïen els llops, els dofins i els cabirols, els cignes i les cigales (simbolitzant la música), falcons, cornelles, corbs i serps (en al·lusió a les seves funcions com a déu de la profecia), els ratolins i els [[grifó|grifons]], mítics híbrids d'àguila i lleó d'origen oriental.
Com a déu de la colonització, Apol·lo aconsellava sobre les colònies, especialment durant l'època de més apogeu, del 750 al 550 aC. Segons la tradició grega, va ajudar els colons [[Creta|cretencs]] o [[arcadis]] a fundar la ciutat de [[Troia]]. Tanmateix, aquesta història podria reflectir una influència cultural que tingués la direcció contrària: [[escriptura cuneïforme|texts cuneïformes]] [[hittites]] mencionen un déu de l'Àsia Menor anomenat ''Appaliunas'' o ''Apalunas'' en relació amb la ciutat de [[Wilusa]], esmentada en inscripcions hittites, que actualment se sol considerar idèntica a la grega Ilió per la majoria d'investigadors.
En el context literari, Apol·lo representa l'harmonia, l'ordre i la raó, característiques que contrasten amb les de [[Dionís]], déu del vi, que representa l'èxtasi i el desordre. El contrast entre els papers d'aquests déus queda reflectit en els adjectius apol·lini i dionisíac. No obstant això, els grecs creien que les dues qualitats eren complementàries.
== Orígens del culte a Apol·lo ==
Sembla que, tant l'Apol·lo grec com l'etrusc, arribaren al [[mar Egeu]] durant l'[[Edat del Ferro|edat del ferro]] (entre c. 1100 i 800 aC) des d'Anatòlia. [[Homer]] el presenta en el bàndol troià, contra l'aqueu, en la Guerra de [[Troia]]. En el bronze antic (de 1700 a 1200 aC) l'Aplu hittita i hurrita, com l'Apol·lo homèric, era un déu de les plagues i s'assemblava al déu [[ratolí]] Apol·lo Esmínteu.
Homer il·lustrà dos aspectes d'Apol·lo expressats amb els himnes anomenats ''[[Peà (unitat mètrica)|Peà]]'', el del déu sanador o [[apotropaic]] i el de la cançó amb l'aspecte d'agraïment o triomf, i [[Hesíode]] també separà totes dues coses. En la poesia anterior, [[Peà (mitologia)|Peà]] és invocat independentment com a déu de la curació. És igualment difícil separar peà en el sentit de "sanador", de peà en el sentit d'"himne".
Aquests himnes eren originalment adreçats a Apol·lo i posteriorment a altres déus relacionats amb ell. Cap al {{segle|IV}} aC, el peà es convertí en una simple fórmula d'adulació, l'objectiu de la qual era implorar protecció contra la malaltia i la desgràcia o bé donar les gràcies després de la protecció. D'aquesta forma, Apol·lo arribà a ser reconegut com a déu de la [[música]]. El seu paper com a assassí de Pitó portà la seva associació amb la batalla i la victòria, de la qual cosa procedeix el costum romà que els exèrcits cantessin un peà quan marxaven i abans d'entrar en batalla, quan una flota abandonava el port i també després d'aconseguir una victòria.
Els vincles d'Apol·lo amb els oracles semblen també estar relacionats amb el desig de saber el desenllaç d'una malaltia. És el déu de la música i la [[lira (instrument musical)|lira]]. La curació pertany al seu regne: era el pare d'Asclepi, el déu de la [[medecina]]. Les [[muses]] eren part del seu seguici, de manera que la música, la història, la poesia i la dansa li pertanyien.
== Llocs de culte ==
Apol·lo no era gaire usual entre les deïtats olímpiques, però va tenir dos llocs de culte amb força influència: [[Delos]] i [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Els cultes de l'Apol·lo Cinti i de l'Apol·lo Piti eren tan diferents que, fins i tot, podien tenir santuaris al mateix lloc.<ref>{{ref-llibre |cognom=Burkert |nom=W. |títol=Greek Religion | editorial=Harvard University Press |data=1985 |pàgines=p.143–144 |isbn=0-674-36280-2 }}</ref> Tot de [[nom teòfor|noms teòfors]] com ''Apol·lodor'' o ''Apol·loni'' i ciutats anomenades Apol·lònia apareixen per tot el món grec. El culte a Apol·lo ja s'havia totalment estès quan van començar les fonts escrites, pels volts del [[650 aC]].
=== Santuaris d'oracles ===
[[Fitxer:Temple of apollo.JPG|400px|thumb|Temple d'Apol·lo al vessant del mont [[Parnàs]], prop de [[Delfos (ciutat)|Delfos]] ([[Grècia]])]]
Apol·lo tenia un famós [[oracle de Delfos]] i d'altres també força importants a [[Claros]] i Brànquidas. El seu altar oracular a [[Abas]] ([[Fòcida]]), del qual prové l'epítet toponímic ''Abeu'', fou tan important com perquè [[Cressus]] el consultés.<ref>[[Heròdot]] I.46.</ref>
Entre els principals santuaris d'oracles hi ha:
* A Dídima, un oracle a la costa d'[[Anatòlia]], al sud-oest de [[Sardes]] ([[Regne de Lídia]]), en què els sacerdots del llinatge dels brànquides rebien llur inspiració bevent d'una deu curativa que hi havia al temple.
* A [[Hieràpolis de Síria|Hieràpolis]] Bambice (Àsia Menor), segons el tractat ''De Dea Syria'', el santuari de la deessa síria contenia una imatge d'Apol·lo amb túnica i barba. Les endevinacions es feien a partir dels moviments espontanis d'aquesta imatge.<ref>[[Llucià]], ''[[De Dea Syria]]'' [http://www.sacred-texts.com/cla/luc/tsg/tsg07.htm#35 35–37].</ref>
* A [[Delos]], hi havia un oracle d'Apol·lo Deli durant l'estiu. El hieró (santuari) d'Apol·lo adjacent al Llac Sagrat fou el lloc on es creu que va néixer el déu.
* A [[Corint]], l'oracle venia de la ciutat de [[Tenea]], de presoners suposadament capturats en la [[Guerra de Troia]].
* A Basas, prop de [[Figàlia]] ([[Peloponès]]), va aixecar-s'hi un temple d'Apol·lo per obra d'[[Ictinos]].
* A Abas ([[Fòcida]]).
* Al temple d'Apol·lo a [[Delfos (ciutat)|Delfos]], la Pítia s'omplia de pneuma d'Apol·lo, que hom deia que venia d'una deu que hi havia dins de l'àditon.
* A [[Patara]] ([[Lícia]]), hi havia un oracle d'Apol·lo en hivern.
* A [[Claros]], a la costa oest d'Àsia Menor, així com a Delfos, una font sagrada donava un pneuma del qual bevien els sacerdots.
* A [[Segesta (Sicília)|Segesta]] ([[Sicília]]).
=== Altres temples d'Apol·lo ===
* A [[Roma]] hi havia un temple d'Apol·lo dedicat a Apol·lo Medicus, probablement a prop del temple de la deessa de la guerra, [[Bel·lona]].
* Temple d'Apol·lo Acti del [[segle V aC]] al promontori d'[[Batalla d'Àccium|Àccium]], a la costa d'[[Acarnània]]
* Temple d'Apol·lo a Termó, a [[Etòlia]]
* Temple d'Apol·lo Agieu a la ciutat de [[Megalòpolis]], a [[Arcàdia]]
* Temple d'Apol·lo a l'illa d'[[Ortígia]], a [[Siracusa]] ([[Sicília]])
* Temple d'Apol·lo a [[Figàlia]], a [[Arcàdia]]
* Temple d'Apol·lo a [[Corint]]
* Temple d'Apol·lo a [[Delos]]
* Temple d'Apol·lo Delfini a [[Dreros]], al nord-est de Creta ([[segle VIII aC]])
== Apol·lo romà ==
Els romans adoptaren el culte a Apol·lo dels grecs. Com a déu genuïnament grec, Apol·lo no tenia equivalent directe en la mitologia romana, tot i que els poetes posteriors hi al·ludiren freqüentment com ''Febus''. Hi havia una tradició en què l'[[Oracle de Delfos|oracle dèlfic]] era consultat des del període dels reis romans durant el regnat de [[Tarquini el Superb]]. Amb motiu d'una pesta el [[430 aC]], s'establí a Roma el primer temple als camps Flaminis, reemplaçant un antic lloc de culte que, a partir de llavors, es va dir l'''Apollinar''.<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe ondita" IV,25-29</ref> Durant la [[Segona Guerra Púnica]] ([[212 aC]]), els ''[[Ludi Apollinares]]'' foren instituïts en el seu honor, seguint les instruccions d'una profecia atribuïda a [[Marció]].<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe ondita" XXV,12</ref> A l'època d'[[August]], que es considerava a ell mateix sota l'especial protecció d'Apol·lo i fins i tot es deia que era el seu fill, el seu culte es desenvolupà i es convertí en un dels principals déus de Roma. Després de la [[Batalla d'Actium]], que es lliurà a prop d'un santuari d'Apol·lo, August amplià el seu antic temple, li dedicà una porció del botí i instituí jocs quinquennals en honor seu. També va erigir-li un nou temple dedicat al mont Palatí. Els sacrificis i oracions al Palatí dedicats a Apol·lo i [[Diana]] constituïen la culminació dels jocs seculars, celebrats en el [[17 aC]] per commemorar l'inici d'una nova era.<ref>[[Suetoni]] "Vida d'August" 31-52</ref>
== Mite ==
Explica un mite que Apol·lo va voler competir amb Cupido en l'art de llençar fletxes. Cupido, enfadat per l'arrogància d'Apol·lo, va inventar-se un pla per venjar-se. Va llençar una fletxa d’or a Apol·lo, que li va causar un rebuig amorós. Així que quan Apol·lo va veure un dia la nimfa [[Dafne (nimfa)|Dafne]] es va sentir ferit d’amor i es va llançar a atrapar-la. Però Dafne, que patia l'efecte contrari, li va fugir. La nimfa va córrer i córrer fins que es va cansar, i llavors va demanar ajuda a sa mare. La mare de Dafne, Gea (la terra) va acabar per convertir-la en llorer. Quan Apol·lo va atrapar Dafne, ella ja havia començat el procés de transformació: els peus n'eren les arrels i els cabells les fulles. Apol·lo la va abraçar i es va posar a plorar. I va dir:
«''Com que no pots ser la meva muller, seràs el meu arbre predilecte i les teves fulles, sempre verdes, coronaran els caps de la gent en senyal de victòria.''»<ref>{{ref-llibre|cognom=Smith|nom=William|títol="Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1|any=1874|p=939}}</ref>
=== Naixement ===
Quan [[Hera]] descobrí que [[Leto]] estava embarassada i que [[Zeus]] era el pare dels futurs fills, va prohibir que donés a llum en una terra ferma, o el continent, o qualsevol illa del mar. Mentre Leto deambulava, trobà una illa que surava acabada de fer, era Delos, que no era el continent ni una illa real, i hi donà a llum. L'[[illa]] estava envoltada de cignes. Després, Zeus assegurà Delos al fons de l'oceà. Més tard, aquesta illa fou consagrada a Apol·lo.
També s'afirma que [[Hera]] segrestà [[Ilitia]], la deessa dels parts, per evitar que Leto donés a llum. Els altres déus enganyaren Hera perquè la deixés anar, oferint-li un collaret d'[[ambre]] de vuit metres de llargada. Els [[mitògraf]]s coincideixen que primer va néixer Àrtemis i aquesta ajudà la seva mare perquè donés a llum Apol·lo, o que Àrtemis va néixer un dia abans que Apol·lo, a l'illa d'Ortígia, i que ajudà Leto a creuar el mar fins a Delos, l'endemà, per donar-hi a llum Apol·lo. Apol·lo va néixer el 7è dia (ἡβδομαγενης) de Targelió segons la tradició dèlia, o en el mes de Bisi, segons la tradició dèlfica. Els dies 7è i 20è, llunes nova i plena, foren des d'aleshores consagrats a ell.
=== Joventut ===
Quatre dies després de néixer, Apol·lo va matar el drac ctònic [[Pitó (mitologia)|Pitó]], que vivia a Delfos, a la [[font de Castàlia]]. Aquesta font era la que emetia els vapors causants que l'oracle de Delfos fes les profecies. [[Hera]] va enviar la serp per perseguir i matar [[Leto]] per tot el món. Per protegir la seva mare, Apol·lo va suplicar a [[Hefest]] un arc i una fletxa. Després de rebre'ls, Apol·lo va arraconar Pitó a la cova sagrada de Delfos, i després de matar-la va ser castigat, ja que Pitó era un fill de [[Gea]].
Hera envià aleshores el gegant [[Tici (fill de Zeus)|Tici]] per matar Leto. Aquesta vegada, [[Àrtemis]] va ajudar el seu germà Apol·lo en la protecció de llur mare. Durant la batalla, [[Zeus]] va cedir finalment a llur ajuda i va llançar Tici al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. Allà va ser subjectat al terra de roca, cobrint nou acres, i una parella de voltors li menjaven el fetge diàriament.
=== Admetos ===
Quan [[Zeus]] va abatre el fill d'Apol·lo, [[Asclepi]], amb un raig per ressuscitar [[Hipòlit]] d'entre els morts (transgredint així [[Temis]] en robar súbdits d'[[Hades]]), Apol·lo va matar en venjança els [[ciclop]]s, que havien creat el raig de Zeus. Apol·lo havia d'haver estat desterrat al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]] per sempre, però en comptes d'aquest càstig, fou condemnat a un any de feina forçada, gràcies a la intervenció de la seva mare, [[Leto]]. Durant aquest temps, va treballar de pastor per al rei [[Admetos de Feres]] a [[Tessàlia]]. Admetos va tractar-lo bé, i per això el déu va concedir-li grans beneficis.
Apol·lo va ajudar Admetos a guanyar [[Alcestis]], la filla del rei [[Pèlias]] i, més endavant, va convèncer les [[moires]] perquè permetessin Admetos viure més temps del que li corresponia si cap altre ocupava el seu lloc. Però quan arribà l'hora de la mort, els seus pares, que ell havia assumit que estarien disposats a morir en lloc seu, no volgueren ajudar-lo. En canvi, Alcestis va prendre el seu lloc, però [[Hèracles]] aconseguí persuadir [[Tànatos]], el déu de la mort, perquè la fes tornar al món dels vius.
=== Durant la Guerra de Troia ===
Apol·lo disparà fletxes infectades amb la pesta en el campament grec durant la Guerra de [[Troia]] en resposta a l'insult d'[[Agamèmnon]] a [[Crises]], un dels seus sacerdots, la filla del qual, [[Criseida]], havia estat segrestada. Apol·lo exigia el seu alliberament i els aqueus (grecs) van acabar cedint-hi, i provocaren indirectament la fúria d'[[Aquil·les]], que és el tema principal de la [[Ilíada]] d'Homer.
Quan [[Diomedes (fill de Tideu)|Diòmedes]] va ferir [[Enees]], Apol·lo el rescatà. Primer [[Afrodita]], la seva protectora mare, intentà rescatar Enees, però Diomedes la va ferir també. Llavors, Enees fou envoltat per un núvol creat per Apol·lo, qui el portà a [[Pèrgam]], un lloc sagrat de Troia.
Apol·lo ajudà [[Paris de Troia|Paris]] a matar Aquil·les guiant la fletxa d'[[Arc (arma)|arc]] fins al seu taló. Una interpretació d'aquest motiu és que fou en venjança pel sacrilegi d'Aquil·les en matar Troilo, fill d'Apol·lo amb [[Hècuba]], en el mateix altar del temple a ell dedicat.
=== Níobe ===
[[Níobe (filla de Tàntal)|Níobe]], una reina de [[Tebes (Egipte)|Tebes]] i dona d'[[Amfíon]], va gallejar de la seva superioritat sobre [[Leto]] perquè havia tingut catorze fills (els niòbides), set homes i set dones, mentre que Leto només n'havia tingut dos. Apol·lo matà els seus fills mentre practicaven atletisme, tot i llurs súpliques, i [[Àrtemis]] les filles. Apol·lo i Àrtemis van fer servir fletxes enverinades per matar-los, tot i que segons algunes versions del mite alguns dels niòbides van ser perdonats (sovint [[Cloris (mare de Carpos)|Cloris]]). Amfíon, en veure morts els seus fills, va suïcidar-se (o bé va ser assassinat per Apol·lo després de jurar venjança). Níobe, dessolada, va fugir al mont [[Sipilos]] a l'Àsia Menor i va convertir-se en pedra mentre plorava. Les seves llàgrimes van formar el riu [[Aquelou]]. [[Zeus]] havia convertit tots els habitants de Tebes en pedra, per això ningú no va enterrar els niòbides fins al novè dia, quan els mateixos déus els donaren sepultura.
== Descendència d'Apol·lo ==
{| class="wikitable"
|-
! Amants masculins
! colspan="3" | Amants femenines
! Fills de mare desconeguda
|- valign="top"
|
* [[Ciparís]]
* [[Jacint (mitologia)|Jacint]]
|
* [[Acanta]]
* [[Arsínoe]]
** [[Asclepi]]
** [[Eriopis]]
* [[Cassandra]]
* [[Cal·líope]]
** [[Linos]]
** [[Orfeu]]
** [[Ialemos]]
* [[Cirene (filla d'Hipseu)|Cirene]]
** [[Aristeu (mitologia)|Aristeu]]
* [[Coronis (filla de Flègies)|Coronis]]
** [[Asclepi]]
|
* [[Dafne (nimfa)|Dafne]]
* [[Dríope]]
** [[Amfisos]]
* [[Etusa]]
** [[Elèuter]]
* [[Hècuba]]
** [[Troilos]]
** [[Políxena]]
* [[Leucòtoe]]
* [[Manto (filla de Tirèsias)|Manto]]
** [[Mopsos (fill d'Apol·lo)|Mopsos]]
|
* [[Psàmate (filla de Crotop)|Psàmate]]
** [[Linos]]
* [[Quíone (filla de Dedalió)|Quíone]]
** [[Filammó]]
* [[Reo]]
** [[Anios]]
* [[Sinope (mitologia)|Sinope]]
** [[Siros]]
* [[Terpsícore]]
** [[Linos]]
* [[Urània]]
** [[Linos]]
|
* [[Cicne (fill d'Apol·lo)|Cicne]]
* [[Cínires]]
* [[Femónoe]]
|}
=== Relacions amoroses ===
[[Fitxer:Lycian Apollo Louvre left.jpg|thumb|''[[Apol·lo Lici]]'', còpia romana antia d'un original grec del [[segle IV aC]] ([[Museu del Louvre]])]]
Apol·lo és famós per les seves relacions amoroses.
* [[Dafne (nimfa)|Dafne]], qui fugint d'ell va demanar ajuda als déus i va ser convertida en un llorer
* [[Marpessa]], una mortal que el va acabar abandonant per un home, ja que tenia por d'envellir i que ell la rebutgés
* [[Leucòtoe]], una altra mortal que va acabar convertida en un gira-sol per poder mirar sempre el seu estimat
* [[Cirene (filla d'Hipseu)|Cirene]], amb qui va tenir [[Aristeu (mitologia)|Aristeu]], patró del ramat
* [[Hècuba]], amb qui va tenir [[Troilos]], qui jugà un paper rellevant en la [[Guerra de Troia]]
* [[Cassandra]], a qui va regalar el do de la profecia
* [[Coronis (filla de Flègies)|Coronis]], mare d'[[Asclepi]]; Apol·lo descobrí que ella s'havia enamorat d'un altre noi i [[Àrtemis]], o ell mateix, la va matar en venjança.
* [[Creüsa (filla d'Erecteu)|Creüsa]], amb qui va tenir [[Ió (heroi)|Ió]]
* Acanta
* [[Jacint (mitologia)|Jacint]]
* Ciparís
* [[Cal·líope]]
* Manto
* [[Urània]]
* [[Mèlia (nimfa)|Mèlia]]
=== Amants femenines ===
* Per explicar la relació d'Apol·lo amb Dafne, l'arbre del [[llorer]] les fulles del qual empraven les sacerdotesses d'Apol·lo a [[Delfos (ciutat)|Delfos]], una llegenda fou recollida per [[Libani]], un orador i [[magus|mag]] [[segle IV]], que Apol·lo va perseguir una nimfa, [[Dafne (nimfa)|Dafne]], filla de [[Peneu]]. En la narració d'[[Ovidi]] per al públic romà, Febus Apol·lo es burla de [[Cupido]] per jugar amb una arma pròpia d'homes; aquesta burla fa que la deïtat el ferís amb una fletxa daurada. També havia disparat alhora, però, una fletxa de plom a Dafne, que a partir d'aleshores sentia repulsió envers Apol·lo. Després d'una fogosa persecució, Dafne va resar a la Mare Terra perquè l'ajudés, i la transformà en un arbre de llorer, consagrat a partir de llavors a Apol·lo.
* Apol·lo va tenir un afer amb una princesa mortal anomenada ''[[Leucòtoe]]'', filla d'[[Òrcam]] i germana de [[Clítia]]. Leucòtoe s'estimà Apol·lo, qui s'havia disfressat com si fos la seva mare per aconseguir entrar a la seva cambra. Clítia, gelosa de la seva germana perquè volia Apol·lo per a ella, digué a Òrcam la veritat, bo i traint les confidències i la confiança de la seva germana. Enfurismat, Òrcam ordenà que Leucòtoe fos enterrada viva. Apol·lo es negà a perdonar Clítia per trair la seva amant, i ella, afligida, va pansir-se i morir lentament. Apol·lo va transformar-la en una planta d'encens (o bé en un gira-sol).
* [[Marpessa]] va ser segrestada per [[Idas]], però també fou estimada per Apol·lo. [[Zeus]] va fer-la escollir entre tots dos, i Marpessa trià Idas pensant que Apol·lo, sent immortal, acabaria cansant-se'n, d'ella, quan es fes vella.
* [[Castàlia]] era una [[nimfa]] a qui Apol·lo estimava. Va fugir d'ell i se submergí en la font que hi havia a Delfos al peu del [[Parnàs]], que des d'aleshores s'anomenà [[font de Castàlia|''font'' ''de Castàlia'']]. L'aigua d'aquesta deu era sagrada: es feia servir per a netejar els temples de Delfos i també inspirava els poetes.
* Apol·lo va tenir amb [[Cirene (filla d'Hipseu)|Cirene]] un fill anomenat [[Aristeu (mitologia)|''Aristeu'']], que esdevingué el déu patró de la ramaderia, els arbres fruiters, la caça, l'agricultura i l'apicultura. També fou un heroi de la cultura que ensenyà a la humanitat les tècniques de la ramaderia lletera i l'ús de xarxes i trampes en la caça, així com el conreu de les oliveres.
* Amb [[Hècuba]], la dona del rei [[Príam]] de [[Troia]], Apol·lo va tenir un fill anomenat ''[[Troilos]]''. Un [[oracle]] profetitzà que Troia no seria derrotada sempre que Troilos arribés a fer els vint anys. Va caure en una trampa i fou assassinat per [[Aquil·les]].
* El déu també s'enamorà de [[Cassandra]], la filla d'Hècuba i Príam, i germanastra de Troilos. Apol·lo va prometre a Cassandra el do de la profecia per aconseguir seduir-la, però un cop ella el n'aprengué, el rebutjà. Enfurismat, Apol·lo va concedir-li el do de conèixer les tragèdies futures, però alhora la maledicció que ningú no la creuria mai.
* [[Coronis (filla de Flègies)|Coronis]], filla de [[Flègies]], rei dels [[làpites]], fou una altra amant d'Apol·lo. Embarassada d'[[Asclepi]], Coronis s'enamorà d'Isquis, fill d'Èlat. Un corb informà Apol·lo d'aquesta aventura. Al començament, no va creure'l i va fer que tots els corbs fossin negres (que abans eren blancs) com a càstig per dir mentides. Quan va descobrir la veritat, envià la seva germana, [[Àrtemis]], perquè matés Coronis (en altres versions, el mateix Apol·lo havia mort Coronis). Com a resultat, també féu sagrats els corbs i els atorgà la tasca d'anunciar morts importants. Apol·lo rescatà el nadó de la pira funerària de Coronis i el donà al [[centaure (mitologia)|centaure]] [[Quiró]] perquè en tingués cura. [[Flègies]] va enfadar-se per la mort de la seva filla i incendià el temple d'Apol·lo a Delfos, per això Apol·lo el matà.
* En l'obra d'[[Eurípides]] ''Ió'', Apol·lo engendrava [[Ió (heroi)|Ió]] amb Creüsa, la dona de [[Xutos]]. Creüsa abandonà Ió al bosc, però Apol·lo demanà a [[Hermes]] que salvés el nen i el dugués a l'oracle de Delfos, on fou criat per una sacerdotessa.
* Una altra de les seves amants fou Acanta, l'esperit de l'arbre d'[[acant]]. Després de morir, Apol·lo va transformar-la en una herba amant del sol.
=== Amants masculins ===
Apol·lo, etern kurós imberbe, fou el déu grec que va tenir les relacions homosexuals més prominents. Alguns dels joves amants de la deïtat tingueren tràgiques morts:
* [[Jacint (mitologia)|Jacint]] fou un dels seus amants masculins. Jacint era un príncep [[Esparta|espartà]] formós i atlètic. Mentre tots dos practicaven el [[llançament de disc]], un disc llançat per Apol·lo fou desviat de la seva trajectòria pel gelós [[Zèfir]] i colpejà Jacint al cap, tot matant-lo a l'instant. Quan el jove morí, hom diu que Apol·lo va sentir tanta ira i dolor que va convertir Zèfir en vent perquè mai més no tornés a tocar ni a parlar amb ningú. De la sang de Jacint, Apol·lo creà la flor que duu el seu nom en honor de la seva mort, i les seves llàgrimes van tacar els pètals de la flor amb marques en forma de άί άί, com a símbol etern de lament. El festival de Jacint ([[Hiacíntia]]) era una celebració tradicional a Esparta.
* Un altre amant masculí fou Ciparís, un descendent d'[[Hèracles]]. Apol·lo li regalà un formós cérvol domesticat com a company, però Ciparís el matà accidentalment amb un [[pilum]] quan jeia dormint entre els matolls. Ciparís demanà a Apol·lo que fes que les seves llàgrimes rodolessin eternament. Apol·lo va accedir a la petició transformant-lo en un xiprer, del qual hom diu que és un arbre representatiu de la tristesa perquè la saba forma petites gotes que semblen llàgrimes regalimant pel tronc.
== Apol·lo en l'art ==
En l'art, Apol·lo és representat com un home jove, imberbe i atractiu, sovint amb una [[cítara]] o un arc en la mà, o recolzat en un arbre. L'[[Apol·lo de Belvedere]] és una escultura de marbre que fou redescoberta a finals del [[segle XV]] i que des del [[Renaixement]] fins al {{segle|XIX|s}} ha encarnat els ideals de l'antiguitat clàssica per a Europa. Es tracta d'una còpia hel·lenística o romana d'un original en bronze de l'escultor grec Leocares, feta entre el 350 i el 325 aC.
L'estàtua de mida natural anomenada [[Adonis (mite)|Adonis]], trobada el [[1780]] al jaciment d'una [[vil·la]] suburbana prop de la [[via Labicana]] al suburbi romà de Centocelle, actualment al [[Ashmolean Museum|Museu Ashmolean]] ([[Oxford]]), és identificada com un Apol·lo pels investigadors moderns. Probablement, mai no va estar destinada al culte, sinó que va ser únicament d'ornamentació i exhibició.
En el mosaic del terra romà de finals del {{segle|II}} d'El Djem (l'antiga Tisdro), es pot identificar un Apol·lo Hèlios pel seu halo lluent, tot i que aleshores fins i tot el déu apareix amb túnica, fet que demostra que ja hi havia influència de l'imperi tardà. Un altre mosaic d'Apol·lo amb halo, d'Hadrument, es troba al Museu de [[Sussa]]. Les convencions d'aquesta representació -cap en un costat, llavis lleument oberts, ulls grans, cabells arrissats que cauen pel coll- es desenvoluparen en el {{segle|III}} aC per representar [[Alexandre el Gran]].
A la ciutat de [[Creta]] de [[Dreros]], s'hi va trobar una estàtua petita d'Apol·lo realitzada en l'estil orientalitzant de finals del {{segle|VIII}} aC (o bé cap al 650 aC), fent servir la tècnica de l'''esfirelàton'', ço és, martellejant làmines de bronze sobre un nucli de fusta que els donava forma. Té 80 cm i té uns pectorals molt marcats. Actualment, es troba al Museu Arqueològic d'[[Càndia|Heraclió]].
== Planes relacionades ==
* [[Carmànor]]
* [[Metagítnia]]
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{Projectes germans|commons=Apollo}}
{{Mitologia grega}}
{{Panteó romà}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Apollo}}
| |||