'''Ruggero di Lauria i d'Amichi''' (més conegut per '''Roger de Llúria''', '''Roger de Lòria''' o '''Roger de LòriaLuria'''<ref>AixíEl topònim italià és anomenatLauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen pelsels seus contemporanis catalans a la [[Crònica de Bernat Desclot]] i la [[Crònica de Ramon Muntaner]]. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.</ref>) (Lauria-[[Basilicata]] o Scalea-[[Calàbria]], [[17 de gener]] del [[1250]] - [[València]], [[19 de gener]] del [[1305]]) fou un militar d'origen [[Basilicata|lucanès]] educat a la cort dels reis d'Aragó a [[Barcelona]], on va arribar amb el seguici de la reina [[Constança de Sicília]], donala muller de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó «el Gran»]]. Fou el més famós i victoriós almirall de l'[[Armada Reial del senyor rei d'Aragó|Armada Reial]] durant el regnat de Pere el Gran;. estàEstà enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al [[Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus]]. El seu escut heràldic ostenta en camper d'or tres barres de sinople, és a dir negres.
