Diferència entre revisions de la pàgina «Carmen Amaya»

217 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
(Es retira la imatge El_Chaqueta.jpg perquè l'administrador Jameslwoodward l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: per c:Commons:Deletion requests/File:El Chaqueta.jpg.)
L'art de Carmen Amaya rebé el consens de la crítica mundial, coneixia a la perfecció tots els secrets del ball, i malgrat que la seva especialitat fos el ball flamenc –concretament el gitano- va saber estudiar el ball clàssic espanyol, al qual dotà d'una rauxa i un nervi inusitats, sense que això li fes perdre en classicisme. Quant al seu ball flamenc, s'ha de dir que fou la fidel continuadora d'aquelles altres ballarines quasi llegendàries que es digueren ''La Macarrona, Regla Ortega, Pastora Imperio'', etc.
 
[[Fitxer:Jardins de Joan Brossa - Barcelona 08.JPG|thumb|Escultura de Carmen Amaya, obra de [[Josep Cañas]] (1966), instal·lada el 1972 a la [[muntanya de Montjuïc]], i actualment als [[Jardins de Joan Brossa]].]]
[[Fitxer:Begur Sa Tuna 01 JMM.JPG|thumb|left|Cala Sa Tuna, al poble de Begur on morí i reposa Carmen Amaya]]
S'acompanyava perfectament d'un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d'un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic. Tal vegada els anys passats a l'estranger van influir, com hem apuntat abans, en una lleu mistificació (tal en el muntatge del ''Bolero'' de [[Maurice Ravel]] i ''La boda de Luis Alonso''). La seva mestria assolia graus altíssims en els seus famosos ''garrotin, bulerías, tanguillos'' i ''alegrias''. Quant al ritme a què es movia, potser cap ballarina pogué aconseguir-lo. Era un ritme frenètic que, tanmateix, no perd la línia melòdica.
123.773

modificacions