Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»

canvis d'estil
m
(canvis d'estil)
La '''matèria de Bretanya''' <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Simó|nom=Meritxell|títol=Prosa|url=|edició=2ona Edició|llengua=Català|data=2015|editorial=FUOC|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> es refereix al conjunt de novel·les, romans i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval. S'oposa a les altres dues grans tradicions de l'època, la [[matèria de Roma]] i la [[matèria de França]], segons la divisió fet per [[Jean Bodel]] <nowiki/>als versos inicials de la ''Chanson des Saisnes:''<div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;">''N’en sont que trois materes à nul home entandant:''
 
 
<div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;">''N’en sont que trois materes à nul home entandant:''
 
''De France et de Bretaigne et de Rome la grant.''
''Cil de France sont voir chascun jour aparant,''
 
''Et de ces trois materes tieng la plus voir disant”<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Bodel|nom=Jean|títol=La chanson des Saisne, Textes littéraires français,|url=http://www.narrative-sources.be/naso_link_en.php?link=701|edició=BRASSEUR (A.),|llengua=|data=|editorial=|lloc=Genève|pàgines=|isbn=}}</ref>''</div>Aquesta classificació entre les tres matèries es basava en els temes de les seves històries, novel·les o rmans. En la Matèria de França es tractava sobre les gestes de Carlemany. En la matèria de Roma es revisaven els clàssics grecs i llatins. I en la Matèria de Bretanya es tractaven i revisaven els mites celtes britànics.
''N’en sont que trois materes à nul home entandant:'' 
 
''De France et de Bretaigne et de Rome la grant.'' 
 
''Ne de ces trois materes n’i a nule samblant.'' 
 
''Li conte de Bretaigne s’il sont vain et plaisant'' 
 
''Et cil de Rome sage et de sens aprendant,'' 
 
''Cil de France sont voir chascun jour aparant,''
 
''Et de ces trois materes tieng la plus voir disant”<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Bodel|nom=Jean|títol=La chanson des Saisne, Textes littéraires français,|url=http://www.narrative-sources.be/naso_link_en.php?link=701|edició=BRASSEUR (A.),|llengua=|data=|editorial=|lloc=Genève|pàgines=|isbn=}}</ref>''
 
== Antecedents ==
* La '''matèria artúrica''', amb el rei Artús i a la seva cort com a protagonistes.
* La '''matèria tristaniana''', que relata en les seves múltiples versions els amors entre Tristany (cavaller artúric) i la reina Iseu.
* Els '''[[Lai|''lais'' bretons]],''' relats breus sobre les llegendes cèltiques. Els més coneguts són els de Maria de França. Relats breus o contes sobre l'[[amor cortès]].
 
=== La matèria artúrica ===
 
=== La '''matèria tristaniana''' ===
La matèria trstaniana es centra en la història de [[Tristany (heroi)|Tristany]] i la llegenda de [[Tristany i Isolda|Tristany i Iseu]]. Maria de França fou juntament amb Chrétien de Troyes una de les primeres en anomenar i transmetre el mite tristanià. Altres versions serien la del poeta anglès Thomas d’Anglaterra i el normand Béroul. 
 
Va ser Sir [[Thomas Malory]] qui en una altre versió del mite de Tristany el va identificar com un cavaller de la Taula Rodona, modificant la part amorosa o romàntica del mite i centrant-se en el tema de l'ordre de cavalleria i les arme.Tristany va passar a ser un dels cavallers en la recerca del Sant Graal.
=== Els '''''[[Lai|lais]]'' bretons''' ===
 
== La matèria de Bretanya a la península ibèrica ==
14

modificacions