El fracàs de l'expedició reial va comportar l'assumpcióla represa de la iniciativa militar pel mateix pretendent Carles i una purga de tots els líders anteriors, entre ells l'[[Sebastià de Borbó i de Bragança|infant Sebastià]]. Carles va nomenar cap de l'Estat Major a [[Rafael Maroto]], qui va optar per una estratègia conservadora al front del nord. Mentrestant, la guerra a l'Aragó i València va arribar a la màxima intensitat per l'empenta de [[Ramon Cabrera]], que en saber-se aïllat va intentar infructuosament connectar-se amb Navarra intentant [[Setge de Terol (1838)|prendre Terol]] i [[Cincomarzada|Saragossa]],<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/siglo_XIX_en_aragon/multimedia/mapas/mapa_i_guerra_carlista.htm |títol=La cincomarzada |consulta=21/8/2015 |obra=Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |data= |llengua=castellà }}</ref> i consolidant les seves conquestes amb la [[Setge de Morella (1838)|presa de Morella]] el [[26 de gener]] de [[1838]],<ref>{{ref-web |url=http://www.morella.net/morella/conocenos/bicentenario_de_cabrera/morella_y_cabrera/ |títol=Morella i Cabrera |consulta=18/5/2013 |obra= |editor=Ajuntament de Morella |data= |llengua= }}</ref> que va passar a ser la capital del seu domini al Maestrat.
