Simó Trilla: diferència entre les revisions

'''Simó Trilla''' ([[Castellserà]], [[Lleida]] a mitjan [[segle XVI]] - [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]], [[10 de maig]] de [[1623]]) fou l'últim [[abat]] perpetu del [[Monestir]].

Fou baró de singulars energies i d'infatigable zel en la defensa dels drets del [[cenobi (religió)|cenobi]] que l'elegí pel seu [[abat]] el [[23 de desembre]] de [[1602]]. Reclamà el [[cos]] de [[Sant Bernat]] d'Alzira]], que posseïen els religiosos [[trinitaris]], entaulant un litigi per obtenir-lo, i, mercès a la intervenció de [[Felip III d'Aragó|Felip III]], va aconseguir la seva pretensió. Enriquí el tresor de Poblet amb notable joies litúrgiques i artístiques, entre elles el famós [[reliquiari]] d'[[or]] que contenia les relíquies de Sant Bernat, un [[Bàcul pastoral|bàcul]], una creu processional, dues safates i un gerro d'[[plata|argent]], les quals eren obres primoroses de cisell i repujat de l'estil de [[Benvenuto Cellini]]; i construint l'ermita de Nostra Senyora dels Xiprers, al costat del monestir.

Però la gestió més tossuda i enèrgica de Trilla consistí a pretendre que els abats de Poblet seguissin sent elegits amb caràcter perpetu, contra el parer d'un grup de monjos, que pretenien que els abats desenvolupessin la seva escomesa tan sols un quadrienni. Després de moltes negociacions amb el [[Papa]], amb el [[rei]] i amb el General de l'Orde cistercenc, es reuní el [[1613]] la Congregació General a [[Saragossa]], que devia decidir vers aquest litigi. Per més que Trilla defensà en aquesta el seu punt de vista, el papa [[Pau V]] donà el [[1616]] una [[Butllabutlla]] confirmant la Reformareforma de l'Ordeorde i declarant quadriennals als abats de Poblet.

* [[Enciclopèdia Espasa]], ''Volum núm. 64. pàg. 609'', (ISBN 84-239-4564-2)

[[Categoria:Abats de Poblet]][[Categoria:Castellserà]][[Categoria:urgellencs de l'Urgell]]