Linceu (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - participar a la + participar en la
afegeixo text i referència
Línia 1:
'''Linceu''' (''Lynceus'', {{polytonic|Λυγκεύς}}) fou una deïtat mitològica, fill d'[[Egipte (fill de Belos)|Egipte]] i d'[[Argífia]], i marit de la [[Danaides|danaide]] [[Hipermnestra]], amb qui va ser el pare d'[[Abant (rei)|Abant]].
 
Fou rei d'[[Regne d'Argos|Argos]] quan era anomenada {{polytonic| Λυλκήϊον Ἄργος}}. La llegenda diu que les [[Danaides]], per desig del seu pare, van matar als seus marits en una nit però que Hipermnestra va salvar la vida de Linceu. Danau va confinar a la filla desobedient, però finalment la va retornar a Danau al que va designar successor en el tron d'Argos. En algunes versions de la llegenda, les Danaides, tret d'Hipermnestra (o, de vegades alternativament Amymone[[Amimone]]) van ser castigats al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]] amb l'obligació de portar aigua amb una gerra amb forats, que sempre es filtrava.<ref>[[Pseudo-Apol·lodor]], ''Bibliotheca'' I, VIII, p.2 i I, IX, p.16; III, X, p.3 i IX, p.2.</ref><ref>[[Apol·loni Rodi]]. ''Argonautica'' I, 151-155.</ref><ref>[[Ovidi]], ''[[Les Metamorfosis]]'', VIII, 304.</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.mythindex.com/greek-mythology/L/Lynceus.html|títol=Lynceus|editor=Greek Myth Index|consulta=3/12/2012}}</ref>
 
Hi ha un altre '''Linceu''', germà d'[[Idas]] i fill d'[[Afareu]]. Aquest Linceu va participar en la cacera del [[senglar de Calidó]], i a l'expedició dels [[argonautes]], on era famós per l'agudesa de la seva vista. Hi veia, per exemple, a través d'un tauló de roure, i també veia les coses amagades sota terra.<ref>[[Pseudo-Apol·lodor|Apol·lodor]]. ''Biblioteca'', III, 10, 3</ref> Les seves gestes més conegudes es relacionen amb la lluita contra els [[Dioscurs]] per causa de les [[Leucípides (filles de Leucip)|Leucípides]], on Linceu i el seu germà Idas van morir a mans de Càstor i Pòl·lux.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=331|lloc=Barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Referències ==