Crònica de Bernat Desclot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Les cròniques no eren texts objectius, sinò subjectius.
Línia 16:
* ''Del capítol 74 al capítol 168''. Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. És la darrera part, i la central (els fets que precedeixen l'expedició a [[Alcoi]] i [[Sicília]], la conquesta de Sicília i la victòria davant la invasió francesa de [[Catalunya]], com a lluita contra la injustícia. En la pacífica conquesta de Sicília, Desclot supleix la manca d'acció amb una gesta novel·lesca duta a terme pel rei, i que està documentada; és el conegut [[Desafiament de Bordeus]]). Al final, es parla del [[Setge de Girona (1285)|setge de Girona]] i l'espera dels reforços que han de venir de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria damunt dels francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor de [[pesta]] el [[1285]] a [[Vilafranca del Penedès]].
 
La característica principal és l'objectivitatla subjectivitat i la riquesa d'informació que dóna. L'estil és molt més acurat que a l'anterior crònica, el ''[[Llibre dels fets]]'', i en els primers capítols hi ha prosificacions de cançons de gesta. Pel que fa a la llengua, la crònica de Bernat Desclot és rica i molt ben redactada. Cal destacar-ne també els discursos que posa en boca dels personatges principals.
 
Quan Desclot tracta de la història de Pere el Gran, o sia, dels esdeveniments contemporanis de l'autor, les seves fonts són els documents oficials i la pròpia experiència.