El tinent corrupte: diferència entre les revisions

'''''El tinent corrupte'''''<ref name="ÉsAdir">[http://esadir.cat/filmoteca/El_tinent_corrupte ÉsAdir] {{ca}}</ref> (''Bad Lieutenant'' en el seu títol original en [[anglès]] als [[Estats Units]]) és una pel·lícula de l'any [[1992]] dirigida per [[Abel Ferrara]] i protagonitzada per [[Harvey Keitel]] i [[Victor Argo]],<ref name="ISBN 9788499754932"> Vilaseca, Ramón Robert, [[2014]]. ''Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema''. [[Lleida]]: [[Pagès Editors]], S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 283.</ref> la qual fou emesa a [[TV3]] per primera vegada el [[23 de novembre]] del [[1999]].<ref name="ÉsAdir">< /ref>

El protagonista és un tinent d'homicidis de la policia de Nova York ([[Harvey Keitel]]), el qual és [[alcohòlic]], addicte a perilloses [[drogues]] i corrupte. A més, freqüenta [[prostitutes]], aposta fortes sumes de diners quan té un guanyador clar i roba la mercaderia als [[Narcotràfic|traficants de droga]] per a després passar-la a un camell amic i repartir-se els beneficis. Ara li és assignat el cas de la violació d'una monja jove, la germana Charlotte, al [[Harlem]] hispà. El tinent, que té deliris en els quals se li apareix [[Jesucrist]], patirà per aquest crim.<ref name="ISBN 9788499754932">< /ref>

''El tinent corrupte'' és un ultraviolent [[thriller]] [[psicotròpic]] i [[melodramàtic]] al voltant d'un policia llibertí, immoral i [[drogoaddicte]], un home obsessionat per la malaltissa idea del pecat i la pròpia redempció: l'expurgació de la culpa. És una parabola urbana d'imatges aspres, clima indecorós i presència sòrdida i feréstega. El cineasta novaiorquès d'origen italoirlandès [[Abel Ferrara]] incideix en els conflictes de l'ètica, la creença i l'existència, entrant de dret en el que es podria dir el perfil més salvatge de la vida. Recreant de forma excitable la duresa extremada d'una vivència tortuosa, Ferrara posa el dit a la nafra en la nociva -aquesta és la seua perspectiva- societat contemporània. Però la mirada sobre el màrtir dolorejat i perniciós (interpretat per [[Harvey Keitel]]) esdevé clarament recòndita i intimista. L'actor es revela punyent, imperatiu i veraç en l'exteriorització del sofriment i el calvari, aflamant el descens als inferns del nihilista tinent d'homicidis al qual caracteritza. Aquest policia addicte, vesànic i corrupte forma part de l'antologia dels antiherois absoluts del cinema estatunidenc.<ref name="ISBN 9788499754932">< /ref>

Tot i ésser una pel·lícula de caràcter realista i tèrbol, en algunes seqüències el to s'altera febrilment, perquè en els paroxístics deliris i revelacions religioses -les [[drogues]] com a instrument d'experiència mística- el descompost protagonista creurà veure [[Jesucrist]] ensangonat. És aquesta una de les propostes més intraquil·litzadores i personals de Ferrara, el més corrosiu i bullent dels cineastes independents estatunidencs de la seua generació, tanmateix autor d'una sèrie de thrillers barats, violents i notables. Amb variants, a l'any [[2009]], l'alemany [[Werner Herzog]] va tornar a rodar el relat, llavors amb [[Nicolas Cage]] en el paper principal: Bad Lieutenant: ''Port of Call New Orleans''.<ref name="ISBN 9788499754932">< /ref>

:''"Jo em saltaré la llei i impartiré justícia. Veritable justícia."'' (El tinent corrupte, interpretat per [[Harvey Keitel]])<ref name="ISBN 9788499754932">< /ref>}}

:El Tinent: ''"Mostra'm com llepes la cigala d'un paio."''<ref name="Quotes - IMDb"> [http://www.imdb.com/title/tt0103759/trivia?tab=qt&ref_=tt_trv_qu Quotes - IMDb] {{en}}</ref>}}

:El Tinent (plorant i al·lucinant amb Jesucrist): ''"Ho sento, Senyor. He fet tantes coses dolentes."''<ref name="Quotes - IMDb">< /ref>}}

* El paper protagonista fou destinat originalment per a [[Christopher Walken]], el qual ja havia treballat amb [[Abel Ferrara]] a ''King of New York'' ([[1990]]). Walken treballaria amb Ferrara en tres pel·lícules més durant la [[dècada del 1990]].<ref name="Trivia - IMDb"> [http://www.imdb.com/title/tt0103759/trivia?ref_=tt_trv_trv Trivia - IMDb] {{en}}</ref>

* És una de les deu pel·lícules favorites de la [[dècada dels noranta]] per al director [[Martin Scorsese]].<ref name="Trivia - IMDb">< /ref><ref>[http://www.rogerebert.com/rogers-journal/ebert-and-scorsese-best-films-of-the-1990s Ebert & Scorsese: Best Films of the 1990s] {{en}}</ref>

* El nom real del personatge interpretat per Keitel és desconegut, ja que és anomenat només ''"Tinent"'' al llarg de tot el film.<ref name="Trivia - IMDb">< /ref>

* La primera vegada que Keitel va llegir el guió, el va llançar després de llegir-ne 15 pàgines argumentant que era ''"un pilot d'escombraries"''. Quan va rellegir-lo, fou captivat per les escenes de la violació de la monja i va comprendre que la filmació de la pel·lícula seria una experiència única.<ref name="Trivia - IMDb">< /ref>

* La pel·lícula fou rodada en 18 dies.<ref name="Trivia - IMDb">< /ref>

* Per al seu llançament en vídeo, el British Board of Film Classification (''"Consell Britànic de Classificació de Pel·lícules"'') va insistir en censurar 1 minut i 47 segons del metratge del film (els talls que no van poder passar la censura són aquells en què Keitel pren drogues amb [[Zoë Tamerlis Lund]]).<ref name="Trivia - IMDb">< /ref>

* La cançó que sona mentre apareixen els crèdits, ''The Bad Lieutenant'', fou escrita per [[Abel Ferrara]] i interpretada per ell mateix i Paul Hipp (aquest darrer fa el paper de [[Jesús de Natzaret]] al film).<ref name="Trivia - IMDb">< /ref>

* La major part del rodatge es va fer en indrets no autoritzats per a acabar al més prompte possible i abaratir el cost del film.<ref name="Trivia - IMDb">< /ref>

* Zoë Tamerlis Lund, coguionista de la pel·lícula, també hi interpreta un personatge que pren [[heroïna]] amb el tinent al seu apartament. Zoë fou una defensora entusiasta de l'heroïna a la vida real i va morir d'[[insuficiència cardíaca]] el [[1999]] com a conseqüència de la seua addició.<ref name="Trivia - IMDb">< /ref>

* L'escena de la violació de la monja es basa en la violació real de dues monges en un convent de [[Nova York]] i el detective que va poder enxampar els violadors interpreta el paper del detectiu Bo en aquesta pel·lícula.<ref name="Trivia - IMDb">< /ref>

* Cap al final de la pel·lícula, el tinent entra en la terminal d'autobusos i deixa el seu cotxe darrere de la placa del carrer. En canvi, quan torna al cotxe, aquest s'ha mogut cap endavant.<ref name="Goofs - IMDb"> [http://www.imdb.com/title/tt0103759/trivia?tab=gf&ref_=tt_trv_gf Goofs - IMDb] {{en}}</ref>

* Al final del film i quan el tinent s'està xutant [[heroïna]] amb el pèl-roig, hom pot veure l'ombra d'un membre de l'equip de filmació a la part inferior dreta de la pantalla.<ref name="Goofs - IMDb">< /ref>

* A prop del final de la pel·lícula i quan el tinent està portant els nens a l'estació del tren, hom pot veure un taxista saludant a la càmera.<ref name="Goofs - IMDb">< /ref>

* [[1992]]: Cercle de Crítics de Nova York (Nominada al Millor Actor: Harvey Keitel)<ref>[http://www.filmaffinity.com/es/film910871.html# Filmaffinity] {{es}}</ref>