Liberalisme: diferència entre les revisions

Nombrosos autors sostenen que el liberalisme, més enllà de l'autoproclamació i autocelebració com a campió de les llibertats, ha de ser jutjat pel que ha suposat realment al llarg de la història, i han assenyalat que constitueix una tradició i una ideologia dedicada a la defensa d'un seguit de llibertats per a una minoria de la humanitat, una 'llibertat per al poble de senyors' excloent tots aquells considerats com a aliens a aquesta minoria, única posseïdora dels drets civils i polítics<ref>{{Ref-llibre|cognom = Losurdo|nom = Domenico|títol = Contrahistoria del liberlismo|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = El Viejo Topo|lloc = |pàgines = |isbn = 9788496831285}}</ref> caracteritzada com a societat civil. El liberalisme esdevé segons aquestes crítiques emparentat des del seu naixement amb fenòmens com l'esclavitud, el colonialisme i el racisme. És així com denuncien que tots els grans autors del liberalisme dedicaren gran part de la seva obra a justificar i defensar l'[[esclavitud]] (és el cas dels teòrics i polítics nord-americans com Jefferson, Franklin, Madison, Calhoun o Washington, alhora propietaris d'esclaus, o britànics, com John Locke, Thomas&nbsp;Dew o George&nbsp;Fitzhugh); el [[colonialisme]] (com John Stuart Mill<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sullivan|nom = Eileen P.|article = Liberalism and the Imperialism: J. S. Mill's Defense of the British Empire|publicació = Journal of the History of Ideas, 44|url = |data = Octubre 1983|pàgines = }}</ref> o Alexis de Tocqueville)<ref>{{Ref-llibre|cognom = Tocqueville|nom = Alexis de|títol = Writings on Empire and Slavery|url = |edició = |llengua =anglès|data = 2003|editorial = The Johns Hopkins University Press|lloc = |pàgines = |isbn = 978-0801877568}}</ref> i la guerra d'extermini contra els pobles 'inferiors' (com defensà Tocqueville respecte a Algèria,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Pitts|nom = Jennifer|títol = Liberalism and emprire: Tocqueville on Algeria|url = http://www.la.utexas.edu/users/chenry/civil/resources/PittsAPSA.htm|edició = |llengua =anglès|data = 1999|editorial = American Political Science Association,|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> Locke respecte als natius americans,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Nagamitsu|nom = Miura|títol = John Locke and the Native Americans: Early English Liberalism and Its Colonial Reality|url = |edició = |llengua =anglès|data = 2013|editorial = Cambridge Scholars Publishing|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> els liberals britànics respecte a Irlanda o Índia,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Singh Mehta|nom = Uday|títol = Liberalism and Empire: A Study in Nineteenth-Century British Liberal Thought|url = |edició = |llengua = |data = 1999|editorial = University of Chicago Press,|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> o Jefferson contra l'emancipació dels esclaus negres d'Haiti);<ref>{{Ref-llibre|cognom = Matthewson|nom = Tim|títol = Jefferson and the Nonrecognition of Haïti|url = |edició = |llengua = |data = Març de 1996|editorial = Proceedings of the American Philosophical Society 140 (1):|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> o la consideració dels treballadors i en general, de la majoria de la població fins i tot en les mateixes metròpolis sense drets polítics o civils com a simples instruments de treball que podien ser empresonats i privats de llibertat (Bentham).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bentham|nom = Jeremy|article = Management of the poor. A plan.|publicació = James Moore, Dublin|url = http://www.workhouses.org.uk/poorlaws/oldpoorlaw.shtml|data = 1796|pàgines = }}</ref> Destaquen també el cruent atac del liberalisme contra intents de prohibir el treball infantil o regular els abusos als treballadors, intents considerats pels liberals com a 'despotisme'. Per altra banda, en altres ocasions no dubtaren a defensar i el despotisme i totalitarisme (Tocqueville amb [[Louis Bonaparte|Bonaparte]] contra l'igualitarisme de la revolució francesa, Von Mises amb [[Engelbert Dollfuß|Dolfuss]] i [[Benito Mussolini|Mussolini]] contra el moviment obrer,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Von Mises|nom = Ludwig|títol = Liberalismus|url = |edició = |llengua = |data = 1927|editorial = Gustav Fischer Verlag, Jena|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> Friedman i Hayek amb [[Augusto Pinochet Ugarte|Pinochet]] per imposar els seus postulats econòmics)<ref>{{Ref-llibre|cognom = Fisher|nom = Karin|títol = The Road from Mont Pèlerin: The Making of the Neoliberal Thought Collective. Cap. 9. The influence of neoliberals in Chile before, during and after Pinochet|url = |edició = |llengua =anglès|data = 2009|editorial = Harvard University Press|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> quan aquest respon a l'amenaça d'una majoria desposseïda d'accedir a majors drets civils i polítics i reclamar major igualtat, qüestionant la propietat de la minoria i la seva "llibertat de mercat".

 

 

==== Crítiques col·lectivistes ====