Cavalleria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - que dona sentit + que dóna sentit |
|||
Línia 135:
La racionalització que Chrétien de Troyes feia de l’ús dels elements meravellosos, és substituïda per un ús excessiu d’aquests. Chrétien els usava per crear un clima mític i una tensió dramàtica, però allò sobrenatural no havia d’ocultar els conflictes morals a què s’enfrontaven els cavallers. En les obres posteriors s’intensifica de manera gratuïta l’element meravellós i sobrenatural que incrementa, si cal més, el caràcter frívol de les obres.
Al segle XIII s’incorpora la [[Novel·la de cavalleries|novel·la]] a la tradició literària entorn de la cort artúrica. La [[narrativa artúrica]] permetrà contemplar tota la complexitat, tant estructural com de contingut, que s’ha anat generant desprès de Chrétien de Troyes. La ''Vulgata'' o ''Lancelot en prosa'' serà la «summa» de tot el món novel·lístic d’Artús. Es produeix una espiritualització de l’objectiu cavalleresc, la cerca del [[Sant Greal|Graal]]. En ''La cerca del sant Graal'' els herois s’esforcen en les seues aventures per la contemplació final del Graal, el sublim, aquest és el que
''La mort del Rei Artús'', l’últim llibre del cicle, és el «crepuscle del déus». Com a causes concretes d’aquesta destrucció s’apunten l’adulteri de Lancelot i Ginebra i la traïció de Mordred, però el que es posa de manifest és la corrupció a la cort artúrica com a origen de la seva destrucció. La camaraderia dels cavallers de la Taula Rodona passa a ser substituïda per traïcions, gelosia, venjances, lluites, destrucció i rivalitats. Aquest símbol que espera l’arribada de l’aventura i la retornada feliç, perd el seu sentit.
| |||