Bullanga de 1835: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - seu recolzament als + seu suport als
obrerisme?
Línia 1:
Les '''bullangues de 1835''' foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als [[carlisme|carlins]] durant la [[Primera Guerra Carlina|guerra civil]]. Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals explotaren a finals del [[Trienni Liberal]] quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el [[restauració|retorn de l'absolutisme]] el [[1823]] l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'[[església]] catalana cap a les posicions més conservadores.<ref name="GEC">{{GEC|0078884|anticlericalisme}}</ref>
 
AEl detonant de la [[bullanga]] ocorregué a [[Reus]], el [[19 de juliol]], quan membres liberals de la [[Milícia Urbana]] havien estat assassinats als afores de la ciutat per un grup de carlins i com a revenja foren cremats dos convents i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts.<ref name=torin/>
== Antecedents ==
Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals explotaren a finals del [[Trienni Liberal]] quan s'assassinaren diversos clergues.
Amb el retorn de l'absolutisme el 1823 l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'Església catalana cap a les posicions més conservadores.<ref name="GEC">{{GEC|0078884|anticlericalisme}}</ref>
 
AEl [[Barcelona25 de juliol]], eldia de Sant Jaume patró d'Espanya, a [[25Barcelona]] corregué la brama dels fets de juliol]],Reus durant una concorreguda cursa de braus a la plaça deld[[el Torín]] dea la Barceloneta. visquéLa unsxurma aldarulls,enfurismada quedecidí s'estenguerenatacar ali cremar alguns establiments religiosos entre ells el [[convent de la Mercè]], el [[convent de Sant Francesc]] i el [[convent de Santa Mònica]], mentre les tropes deestacionades a la caserna de [[Drassanes de Barcelona|caserna de les drassanesDrassanes]] van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als [[Trinitaris Descalços]], el [[convent de de Sant Josep]], els [[Agustins Calçats]], el [[Convent del Carme]] i el [[convent de Santa Caterina]].<ref name=torin/>
== La bullanga ==
A [[Reus]], el [[19 de juliol]], membres liberals de la Milícia Urbana havien estat assassinats als afores de la ciutat per un grup de carlins i com a revenja foren cremats dos convents i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts.<ref name=torin/>
 
El 27 de juliol, el general [[Manuel de Llauder i de Camín|Manuel de Llauder]] entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a [[Mataró]] i envià el [[Pere Nolasc de Bassa i Girona|general Bassa]] a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el [[5 d'agost]]<ref>{{GEC|0008150|Pere Nolasc de Bassa i Girona}}</ref> mentre es cremava lael fàbrica[[Vapor Bonaplata]] (atac de Bonaplatato [[obrerisme|obrerista]]) i s'enderrocà l'estàtua de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
A [[Barcelona]], el [[25 de juliol]], la plaça del Torín de la Barceloneta visqué uns aldarulls, que s'estengueren al convent de la Mercè, el convent de Sant Francesc i el convent de Santa Mònica, mentre les tropes de la [[Drassanes de Barcelona|caserna de les drassanes]] van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als Trinitaris Descalços, el convent de de Sant Josep, els Agustins Calçats, el Convent del Carme i el convent de Santa Caterina.<ref name=torin/>
 
ElPer tot plegat el govern de [[José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia|José María Queipo de Llano]] va acabar dimitint després d'aquests fets,<ref name=torin>{{ref-web |cognom=Cortijo |nom=Dani |url=http://www.altresbarcelones.com/2010/10/la-broma-del-torin-la-primera-bullanga.html |títol=La Broma del Torín. La primera bullanga barcelonina l'any 1835 |consulta= |obra=Altres Barcelones |editor= |data=6/10/2010 |llengua= }}</ref> i la crema dels convents va catalitzar el posterior procés d'exclaustració de moltes comunitats monàstiques i la [[Desamortitzacions espanyoles|desamortització]] dels seus béns, aprovada per les Corts el [[1836]] i el [[1837]], suprimint la majoria de comunitats (a Catalunya 193).<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 47; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 47</ref> En aquell moment a [[Mallorca]] s'enderrocaren diverses esglésies i convents entre 1835 i 1837.<ref name="GEC"/> Aquests fets traumatitzaren el catolicisme i foren la causa que amb el temps aparegués una [[historiografia]] [[clericalisme|clericalistaclerical]] preocupada per reconstruir la seva memòria històrica.<ref group="nota">Per exemple el canonge [[Gaietà Barraquer i Roviralta]].</ref><ref name="Diccionari"/>
El 27 de juliol, el general [[Manuel de Llauder i de Camín|Manuel de Llauder]] entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a [[Mataró]] i envià el [[Pere Nolasc de Bassa i Girona|general Bassa]] a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el [[5 d'agost]]<ref>{{GEC|0008150|Pere Nolasc de Bassa i Girona}}</ref> mentre es cremava la fàbrica de Bonaplata i s'enderrocà l'estàtua de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
 
== Conseqüències ==
El govern de [[José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia|José María Queipo de Llano]] va acabar dimitint després d'aquests fets,<ref name=torin>{{ref-web |cognom=Cortijo |nom=Dani |url=http://www.altresbarcelones.com/2010/10/la-broma-del-torin-la-primera-bullanga.html |títol=La Broma del Torín. La primera bullanga barcelonina l'any 1835 |consulta= |obra=Altres Barcelones |editor= |data=6/10/2010 |llengua= }}</ref> i la crema dels convents va catalitzar el posterior procés d'exclaustració de moltes comunitats monàstiques i la [[Desamortitzacions espanyoles|desamortització]] dels seus béns, aprovada per les Corts el [[1836]] i el [[1837]], suprimint la majoria de comunitats (a Catalunya 193).<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 47</ref> En aquell moment a [[Mallorca]] s'enderrocaren diverses esglésies i convents entre 1835 i 1837.<ref name="GEC"/> Aquests fets traumatitzaren el catolicisme i foren la causa que amb el temps aparegués una [[historiografia]] [[clericalisme|clericalista]] preocupada per reconstruir la seva memòria històrica.<ref group="nota">Per exemple el canonge [[Gaietà Barraquer i Roviralta]].</ref><ref name="Diccionari"/>
 
== Notes ==
Linha 21 ⟶ 15:
{{Referències|2}}
 
[[Categoria:Dècada del 1830]]
[[Categoria:Revoltes del segle XIX a Catalunya]]
[[Categoria:Segle XIX a Barcelonaanticlericalisme]]