Revisió del 00:08, 20 oct 2016 modifica Ignasi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 79.510 edits →‎Diplomàcia: amplio contingut ← Edició anterior		Revisió del 00:10, 20 oct 2016 modifica desfés Ignasi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 79.510 edits →‎Organització Edició següent →
Línia 63: Entre les principals institucions de la Cúria més actives estan la [[Congregació de la doctrina de la Fe]], que supervisa la [[doctrina de l'Església Catòlica]]; la [[Congregació per als Bisbes]], que coordina el nomenament dels bisbes d'arreu del món; la [[Congregació per a l'Evangelització dels Pobles]], que supervisa totes les activitats missioneres; i el [[Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau]], que s'ocupa de la pau internacional i assumptes socials. Tres tribunals exerceixen el [[poder judicial]]. La [[Tribunal de la Rota Romana\|Rota Romana]] acaba les apel·lacions judicials normals, les més nombroses són aquelles relatives a la presumpte ~~nul•litat~~nul·litat del matrimoni.<ref>[http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P5G.HTM Code of Canon Law, canons 1443–1444] {{wayback\|url=http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P5G.HTM \|date=20100108061657 \|df=y }}. Vatican.va. Retrieved on 11 September 2011.</ref> La [[Signatura Apostòlica]] és el Tribunal suprem d'apel·lació i administració relatiu a les decisions, fins i tot de la Rota Romana i decisions administratives dels superiors (bisbes i superiors eclesiàstics dels instituts religiosos ), com el tancament d'una parròquia o eliminar a algú del càrrec. També supervisa el treball d'altres tribunals eclesiàstics en tots els nivells.<ref>[http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P5G.HTM Code of Canon Law, canon 1445] {{wayback\|url=http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P5G.HTM \|date=20100108061657 \|df=y }}. Vatican.va. Retrieved on 11 September 2011.</ref> La [[Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica\|Penitenciaria Apostòlica]] no s'ocupa amb judicis externs o decrets, sinó que amb assumptes de consciència, la concessió de absolucions de censures , dispenses, commutacions, sancions, condonacions i altres favors; també atorga [[indulgència\|indulgències]].<ref>[http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_constitutions/documents/hf_jp-ii_apc_19880628_pastor-bonus-roman-curia_en.html ''Pastor bonus'', articles 117–120]. The Vatican. (28 June 1988). Retrieved on 11 September 2011.</ref> La [[Prefectura dels Afers Econòmics de la Santa Seu]] coordina les finances dels departaments de la Santa Seu i supervisa l'administració de totes les oficines, qualsevol que sigui el seu grau d'autonomia, que gestionen aquestes finances. La més important d'elles és l''[[Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica]]. Línia 69: La [[Prefectura de la Casa Pontifícia]] és responsable de l'organització de la casa papal, audiències i cerimònies (a part de la part estrictament [[litúrgia\|litúrgica]]). La Santa Seu no es dissol amb la mort o renúncia d'un Papa. En el seu lloc, opera sota un conjunt diferent de lleis ''[[sede vacante]]''. Durant aquest [[~~interregnum~~Interregne]], els caps dels [[~~dicasteris~~dicasteri]]s de la Cúria Pontifícia (com ara els prefectes de les congregacions) cessen immediatament en les seves funcions, sent la les úniques excepcions el [[penitenciari major]], que continua el seu important paper en relació amb absolucions i dispensacions, i el [[Camarlenc (església catòlica)\|Camarlenc de la Santa Església romana]], que administra els béns temporals ( és a dir , propietats i finances) de la Seu de Sant Pere durant aquest període. El govern de la Seu, i per tant de l'Església Catòlica, recau en el [[~~Col•legi~~Col·legi Cardenalici]]. El [[dret canònic]] prohibeix al Col·legi i al Camarlenc introduir innovacions o novetats en el govern de l'Església durant aquest període. El 2001, la Santa Seu va tenir uns ingressos de 422.098.000 de [[lira italiana\|lires italianes]] (uns 202 milions de [[dòlar estatunidenc\|dòlars]] de l'època), i un benefici net de 17.720 milions de lires italianes (uns 8 milions de dòlars).<ref>[http://www.zenit.org/article-1900?l=english "Economic Report of the Holy See for 2000"] Zenit 6 July 2001</ref> D'acord amb un article de David Leigh al diari ''Guardian'' , un informe de 2012 del Consell d'Europa va identificar el valor d'una part dels actius de propietat del Vaticà com una quantitat en excés de € 680m (570m £); a partir de gener de 2013, Paolo Mennini, un funcionari papal a Roma, gestiona aquesta part de la Santa Seu actius que consisteix en inversions britàniques, altres explotacions europees i un braç de comerç de divises. El diari ''Guardian'' va descriure Mennini i el seu paper en la forma següent: «''... Paolo Mennini, que és el banquer actual del Papa, dirigeix una unitat especial dins del Vaticà anomenada la divisió extraordinària d'APSA -. Amministrazione del Patrimoni della Seu Apostòlica - que maneja el "patrimoni de la Santa Seu" ".<ref>{{cite news\|title=How the Vatican built a secret property empire using Mussolini's millions\|url=http://www.guardian.co.uk/world/2013/jan/21/vatican-secret-property-empire-mussolini\|accessdate=23 January 2013\|newspaper=The Guardian\|date=21 January 2013\|author=David Leigh}}</ref>

Santa Seu: diferència entre les revisions