Obre el menú principal

Canvis

→‎Participació: membres en qualificatiu d'honoraris del País Valencià
[[Fitxer:Comissio I congres catala.jpg|450px|thumb|Comissió tècnica: des de l'esquerra, [[Jaume Algarra i Postius]], [[Jaume Massó i Torrents]], [[Antoni Rubió i Lluch]], [[Josep Pijoan i Soteras]] i [[Joaquim Casas i Carbó]] (hi manca Antoni M. Alcover i hi sobra Algarra, d'una altra comissió)]]Assistiren al Congrés més de 3.000 congressistes, entre individus i representants de corporacions, procedents de tots els Països Catalans, gairebé tots no lingüistes, quantitat que hauria estat més grossa si s'haguessin admès prop de 2.000 inscripcions rebutjades fora de termini. La participació social en el Congrés va fer que, sobretot en els actes no estrictament acadèmics, esdevingués un acte d'afirmació nacional i de retrobament dels països de llengua catalana. Aquest èxit de la convocatòria fou un testimoni del gran avanç i de la irreversibilitat de la recuperació de l'ús social de la llengua catalana des del començament de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] ([[1833]]) i significà un plebiscit nacional a favor dels lingüistes que havien de dur a terme la [[codificació]] de la llengua catalana i a favor de la [[normalització lingüística]]. El Congrés també fou l'avinentesa en què [[Pompeu Fabra]] s'acabà de fer conèixer públicament.
 
Com a representants dels diferents ''pobles de llengua catalana'', segons l'expressió emprada al Congrés, cal citar, a més dels altres congressistes i entitats i dels membres de la comissió tècnica, del Principat de Catalunya, [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]], [[Joan Bardina]], [[Marià Grandia]], [[Àngel Guimerà]], [[Joan Maragall]], [[Pompeu Fabra]], [[Manuel de Montoliu]], [[Enric Prat de la Riba]], [[Joan Rubió i Bellver]], [[Joaquim Ruyra]]; del País Valencià en qualificatiu d'honoraris, [[Teodor Llorente]], [[Lluís Fullana]] [[Faustí Barberà Martí]], [[Vicent Mancho Soriano]] i [[Vicent Greus i Roig]] d'[[Alginet]], aleshores magistrat de l'audiència de Barcelona<ref>Roca, Rafael:''IX: La participació en el primer congrés internacional de la llengua catalana'' Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana'', Universitat de València, 2007 (p.388) ISBN 978-84-370</ref>i l'associació [[Lo Rat Penat]]; de les Balears [[Joan Alcover i Maspons]], [[Gabriel Alomar i Villalonga]], [[Miquel Costa i Llobera]], [[Mateu Obrador i Bennàssar]], [[Àngel Ruiz i Pablo]] i [[Llorenç Riber]]; de la Catalunya Nord, [[Juli Delpont]] i [[Esteve Caseponce]]; de l'Alguer, [[Antoni Ciuffo]] i [[Joan Palomba]].
 
Participaren en el Congrés els científics estrangers [[Körösi Albin]] (Budapest), [[Adolfo Bonilla i Sanmartín]] (Madrid), [[Göran Björkmann]] (Estocolm), [[Dimitrios Bikelas]] (Atenes), [[Joseph Calmette]] (Dijon), [[Albert Counson]] (Halle), [[Prospèr Estieu]] (Raissac-sobre-Lampy, Llenguadoc), [[Arturo Farinelli]] (Innsbruck), [[Robert Foulché-Delbosc]] (París), [[Pier Enea Guarnerio]] (Milà), [[Aniceto Goçalves Vianna]] (Lisboa), [[Fritz Holle]] (Berlín), Marcelino Menéndez Pelayo, membre de la presidència honorària, [[Ramón Menéndez Pidal]] (Madrid), [[Alfred Morel-Fatio]] (París), [[Kristoffer Nyrop]] ([[Gentofle]], Copenhage), [[Antonín Pikhard]] (Praga),<ref>{{ref-web|url=http://web.archive.org/web/20041207065027/http://www.bib.uab.es/pub/quaderns/11385790n11p45.pdf|títol=Quaderns 11 001-260<!--Títol generat per bot-->}}</ref> [[Antonio Restori]] (Messina), [[Huch A. Rennert]] (Filadèlfia), [[Antonino Salinas]] (Palerm), [[Bernhard Schädel]] (Halle), [[Jean-Joseph Saroïhandy]] (Versailles), [[Karl Vollmöller]] (Dresden) i [[Eberhard Vogel Müller]] (Aquisgrà).
54

modificacions