Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla d'Alèsia»

→‎Esdeveniments posteriors: Errada gramatical corregida
(→‎Setge i batalla: Errada gramatical corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil
(→‎Esdeveniments posteriors: Errada gramatical corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil
[[Fitxer:Siege-alesia-vercingetorix-jules-cesar.jpg|thumb|300px|''Vercingétorix rendeix les seves armes als peus de Cèsar'', quadre de [[Lionel Royer]], 1899)]]
[[Fitxer:Alise-Sainte-Reine_statue_Vercingetorix_par_Millet_2crop.jpg|thumb|200px|Estàtua en honor a Vercingétorix. [[Monument commemoratiu|Memorial]] a Alèsia (Alise-Sainte-Rein).]]
La batalla d'Alèsia va demostrar ser el final de la resistència generalitzada i organitzada a la invasió romana per part de la Gàl·lia. A partir de llavors, amb l'excepció del petit aixecament de l'any següent, va passar a ser una província romana i finalment va ser separada en divisions administratives més petites. No tornaria a haver cap moviment independentista nou fins al {{DC|segle III}} (vegeu [[Imperi Gal]]). La [[Guarnició (tropes) |guarnició]] d'Alèsia va ser presa presonera juntament amb els supervivents de l'exèrcit d'alliberament. Van ser venuts com esclaus o donats com a botí de guerra als legionaris de Cèsar, excepte en el cas dels membres de les tribus [[Aduins|aduïna]] i [[Arverns|arverna]] (uns 20.000 guerrers), que van ser alliberats i perdonats com a forma d'assegurar l'aliança entre aquestes importants tribus i Roma.
 
Per Cèsar, Alèsia va ser un èxit personal enorme, tant militarment com políticament. L'El [[Senat romà]], manipulat per Cató i Pompeu, va declarar 20 dies d'acció de gràcies (''[[supplicatio]]'') per aquesta victòria, però va denegar l'honor a Cèsar de celebrar un [[triomf romà|triomf]], el punt culminant de la carrera d'un militar romà. Es va anar incrementant la tensió política fins que dos anys després, en el [[50 aC]], Cèsar va creuar el [[Rubicó]], precipitant la [[Segona Guerra Civil de la República de Roma|Guerra civil]] dels anys [[49 aC|49]] - [[45 aC]] Després d'haver estat elegit cònsol durant tots i cada un dels anys de la Guerra civil, i nomenat en diverses ocasions [[dictador romà|dictador]], finalment va ser nomenat ''dictator perpetuus'' o dictador vitalici, l'any [[44 aC]] El seu poder, cada vegada més gran, va acabar amb la tradició republicana i va portar al final de la [[República romana]] i al començament de l'[[Imperi romà]].
 
Els comandants de cavalleria de Cèsar van seguir diferents camins. Tit Labiè es va posar del costat dels ''[[Optimates]]'' (el bàndol republicà) en la Guerra civil, i va morir a la [[batalla de Munda (45 aC)]] Gai Treboni va ser nomenat [[cònsol romà|cònsol]] per Cèsar en l'any 45 aC, i va ser un dels senadors que van prendre part en l'assassinat de Cèsar als [[Idus de març]] ([[15 de març]]) de [[44 aC]] Treboni també va ser assassinat un any després.
 
Antoni va continuar sent un seguidor fidel de Cèsar. Es va convertir en el segon al comandament com ''[[Magister Equitum]],'', i es va quedar al càrrec d'Itàlia durant gran part de la Guerra civil. L'any 44 aC va ser elegit col·lega consular de Cèsar. Després del [[magnicidi]], Antoni va perseguir als assassins de Cèsar, i va lluitar pel poder suprem amb [[Cèsar August|Octavi]] (qui es convertiria més tard en [[Cèsar August]]). Primer van formar una aliança juntament amb [[Lèpid el triumvir |Marc Emili Lèpid]] al [[Segon Triumvirat]], i al final es van enfrontar i va ser derrotat en la [[batalla d'Àccium]] l'any [[31 aC]] Després de la batalla va fugir a [[Antic Egipte|Egipte]], juntament amb la seva aliada i amant [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]], on un any més tard es van suïcidar.
 
Vercingètorix va ser fet presoner i tractat amb honors de rei durant els següents cinc anys, esperant ser exhibit en el triomf de Cèsar. Al final de la processó, tal com era costum en l'època, va ser condemnat a mort i estrangulat.
2.289

modificacions