Batalla d'Alèsia: diferència entre les revisions

La batalla d'Alèsia va demostrar ser el final de la resistència generalitzada i organitzada a la invasió romana per part de la Gàl·lia. A partir de llavors, amb l'excepció del petit aixecament de l'any següent, va passar a ser una província romana i finalment va ser separada en divisions administratives més petites. No tornaria a haver cap moviment independentista nou fins al {{DC|segle III}} (vegeu [[Imperi Gal]]). La [[Guarnició (tropes) |guarnició]] d'Alèsia va ser presa presonera juntament amb els supervivents de l'exèrcit d'alliberament. Van ser venuts com esclaus o donats com a botí de guerra als legionaris de Cèsar, excepte en el cas dels membres de les tribus [[Aduins|aduïna]] i [[Arverns|arverna]] (uns 20.000 guerrers), que van ser alliberats i perdonats com a forma d'assegurar l'aliança entre aquestes importants tribus i Roma.

Per Cèsar, Alèsia va ser un èxit personal enorme, tant militarment com políticament. L'El [[Senat romà]], manipulat per Cató i Pompeu, va declarar 20 dies d'acció de gràcies (''[[supplicatio]]'') per aquesta victòria, però va denegar l'honor a Cèsar de celebrar un [[triomf romà|triomf]], el punt culminant de la carrera d'un militar romà. Es va anar incrementant la tensió política fins que dos anys després, en el [[50 aC]], Cèsar va creuar el [[Rubicó]], precipitant la [[Segona Guerra Civil de la República de Roma|Guerra civil]] dels anys [[49 aC|49]] - [[45 aC]] Després d'haver estat elegit cònsol durant tots i cada un dels anys de la Guerra civil, i nomenat en diverses ocasions [[dictador romà|dictador]], finalment va ser nomenat ''dictator perpetuus'' o dictador vitalici, l'any [[44 aC]] El seu poder, cada vegada més gran, va acabar amb la tradició republicana i va portar al final de la [[República romana]] i al començament de l'[[Imperi romà]].

Antoni va continuar sent un seguidor fidel de Cèsar. Es va convertir en el segon al comandament com ''[[Magister Equitum]],'', i es va quedar al càrrec d'Itàlia durant gran part de la Guerra civil. L'any 44 aC va ser elegit col·lega consular de Cèsar. Després del [[magnicidi]], Antoni va perseguir als assassins de Cèsar, i va lluitar pel poder suprem amb [[Cèsar August|Octavi]] (qui es convertiria més tard en [[Cèsar August]]). Primer van formar una aliança juntament amb [[Lèpid el triumvir |Marc Emili Lèpid]] al [[Segon Triumvirat]], i al final es van enfrontar i va ser derrotat en la [[batalla d'Àccium]] l'any [[31 aC]] Després de la batalla va fugir a [[Antic Egipte|Egipte]], juntament amb la seva aliada i amant [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]], on un any més tard es van suïcidar.