Peix migratori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m claudàtors |
||
Línia 5:
* '''potamòdroms''' que migren a l'interior d'una mateixa [[conca hidrogràfica]], només a l'[[aigua dolça]]
* '''oceanòdroms''' que migren al mar, per exemple per a seguir els «núvols» de [[plàncton]]
* '''amfídroms''' que migren diverses vegades entre el mar i els rius en ambdues direccions, sense ànim de fresar per a raons d'alimentació o per a [[Hibernació|hibernar]].<ref name="Wörterbuch">Matthias Schaefer, ''Wörterbuch der Ökologie.'' Spektrum Akademischer Verlag, 2011, ISBN 978-3827425614, pàgina 13 (en català: Diccionari d'ecologia)</ref><ref name = Kontinuumsleitfaden >A. Zitek, G. Haidvogl, M. Jungwirth, P. Pavlas, S. Schmutz, [http://mirr.boku.ac.at/dl/MIRR_Kontinuumsleitfaden.pdf online ''Ein ökologisch-strategischer Leitfaden zur Wiederherstellung der Durchgängigkeit von Fließgewässern für die Fischfauna in Österreich''],
== Uns peixos destacats ==
Línia 12:
==Quasi extinció i retorn dels peixos migratoris==
[[Fitxer:Stör IMG 1196.JPG|Monument dedicat al retorn de l'[[esturió comú|esturió]] a [[Itzehoe]] ([[Alemanya]])|thumb]]
En diverses zones del món el [[segle XX]] va ser catastròfic per als peixos migratoris. D'un costat la pesca industrial i la [[pol·lució]] van fer estralls, d'un altre costat la rectificació i la canalització de molts rius amb [[Presa d'aigua|preses]] i [[resclosa|rescloses]] i altres obres van entrebancar la migració en crear obstacles infranquejables, en augmentar el [[cabal hidràulic|cabal]], en reduir l'índex d'[[oxigen]] a l'aigua o en destruir la [[xarxa tròfica]]. El salmó, per exemple, que era comú a totes les conques atlàntiques d'Europa, només va poder sobreviure en uns pocs rius que van quedar a l'estat natural, principalment a [[Escòcia]] i [[Escandinàvia]]. A [[Bèlgica]], el
Vers la fi del segle, la consciència va créixer que calia un canvi d'esperit per tal de tornar la vida als rius. No, només per a protegir la [[biodiversitat]] però també per a restaurar el poder auto-netejador de l'aigua i reduir el risc d'aigües altes. Començava a considerar els rius com un [[ecosistema]] que tenien més funcions que la mera evacuació de l'aigua o el transport fluvial. Al plec de condicions d'obres d'enginyeria civil, una part ecològica, com per exemple la construcció obligatòria de [[pas de peix|passos de peix]] o la [[renaturalització]], quan era possible, de biòtops de transició entre riu i terra ferma amb riberes suaus i verds, tret de cotilles de [[formigó]] així que la reobertura de [[meandre]]s i trams coberts.<ref>Un exemple català és la restauració del [[Llobregat]]: [http://restauraciollobregat.wordpress.com/2009/08/21/pas-de-peixos-i-brac-lateral-esquerra/ «Pas de peixos i braç lateral esquerra»], Acció Natura, 21 d'agost de 2009</ref> La [[Directiva marc de l'aigua]] de la [[Unió Europea]] del 2000 va accelerar el moviment de restauració dels biòtops aquàtics. A poc a poc, es van realitzar uns èxits prudents. Un primer salmó va trobar-se al [[Rin]] el 1997 i al [[Mosa]] mitjà el 2002 al pas de peix de la resclosa de [[Lixhe]] prop de [[Visé]]. Al [[Stör]], a la conca de l'[[Elba (riu)|Elba]] va començar-se un programa de reintroducció de l'esturió.<ref>[http://www.shz.de/artikel/artikel/stoer-wanderung-mini-sender-im-bauch.html? «Stör-Wanderung: Mini-Sender im Bauch» {{de}}], ''SHZ, ''4 de maig 2010 (en català: migració de l'esturió: mini emissor al ventre)</ref>
| |||