RuBisCO: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'utilització > la utilització
m Corregit: moment en el que > moment en què
Línia 164:
El primer pas del Cicle de Calvin és la fixació del CO<sub>2</sub> en hidrats de carboni, aquesta reacció és catalitzada per la RuBisCO. El problema, es que la RuBisCO a vegades també reacciona amb l’oxigen, per això rep el nom d’oxigenasa. En aquesta reacció la RuBisCO reacciona amb l’O<sub>2</sub> formant 3PG i 2-fosfoglicolat (2PG). Aquest últim és hidrolitzat a glicolat, i després oxidat per donar lloc a CO<sub>2</sub> . Aquest procés, com ja hem vist, s’anomena fotorespiració, que no produeix energia, sinó que la consumeix, i a part fa el procés contrari que a la fotosíntesi. Això fa que el consum d’energia (ATP i NADPH) limiti la fotosíntesi.<ref name=":0" />
 
Normalment, la velocitat de fixació del CO<sub>2</sub> està per sobre de la fotorespiració, però quan augmenta la temperatura, també augment el punt de compensació de CO<sub>2</sub>. El punt de compensació del CO<sub>2</sub> és el moment en el quequè hi ha una determinada concentració de CO<sub>2</sub>, i en el qual la velocitat de la fotosíntesi és igual a la de la fotorespiració. Aquest augment es produeix perquè la funció de la RuBisCO d’oxigenasa augmenta amb més velocitat que la de carboxilasa, amb la temperatura. La temperatura òptima de la RuBisCO és 25ºC per plantes que han crescut a baixes temperatures, i 30ºC per plantes que han crescut a altes temperatures (en el cas de la ''Spinacia oleracea'')''.''<ref>BRENDA - Reference to 4.1.1.39; Id = 682330 [Internet]. Brenda-enzymes.org. 2016 [cited 19 October 2016]. Available from: http://www.brenda-enzymes.org/literature.php?e=4.1.1.39&r=682330</ref>
 
Una de les possibles explicacions per la inespecificitat de la RuBisCO és que l’oxigen i el carboni tenen formes i propietats semblants, i la RuBisCO no els sap diferenciar. Aquesta falta de capacitat de diferenciació es podria explicar a partir de la història. La RuBisCO va sorgir a principis de l’evolució. En aquells moments l’atmosfera era rica en CO<sub>2</sub> i el O<sub>2</sub>, pràcticament no hi existia. Per tant l’enzim, en els seus orígens, treballava en un medi completament invers al actual, que hi ha grans concentracions de O<sub>2</sub>. Per tant, la fotorespiració comença a aparèixer i ser important fa 60 milions d’anys, quan les concentracions de CO<sub>2</sub> baixen dràsticament. Per aquest motiu, es podria dir que avui en dia encara s’utilitza el mateix enzim que va aparèixer en un medi totalment contrari.