Laberint: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: espai que falta
correcció
Línia 29:
Durant l'Edat Mitjana els laberints simbolitzaven el difícil camí per apropar-se a Déu, que substitueix al centre els monstres antics. Els fidels i els místics el poden usar per abstreure's del món del voltant i concentrar-se en les seves oracions mentre el recorrent caminant o amb la mà si està dibuixat al mur. La filosofia [[New Age]] l'ha recuperat amb aquest significat. El laberint actua com a símbol de la vida, té un inici que és el naixement i l'única sortida possible és la mort, però no se sap quin camí se seguirà fins aleshores ni què es trobarà en el temps que resta. El [[Tarot]] l'usa en un sentit similar.
 
El cel i l'infern estaven concebuts a l'època medieval també amb una estucturaestructura de cercles concèntrics que recorda els primers laberints, com es veu a [[La Divina Comèdia]] de Dante, per exemple.
 
Posteriorment el símbol va passar a veure's com a negatiu, un laberint era l'home perdut en el pecat, sobretot la [[luxúria]] i van esborrar-se molts laberints dibuixats a les capelles. Aquesta connotació va anar en paral·lel amb la construcció efectiva de laberints vegetals per a perdre's com a diversió.