Siracusa: diferència entre les revisions

 

===Incorporació a la República romana===

 

A la caiguda de l'imperi va passar aviat als [[ostrogots]] amb la resta de l'illa fins que [[Belisari]] la va recuperar el [[535]], i va romandre en mans bizantines (Constant II fins i tot hi va establir la seva seu el 663) fins al segle IX quan va passar a mans dels àrabs. Excepte [[Tauromenium]], Siracusa fou la darrera ciutat en ser ocupada pels àrabs, que hi van entrar el [[878]] després d'un setge de 9 mesos. Els habitants foren assassinats, les fortificacions destruïdes i la ciutat incendiada. LLavors només estava habitada l'illa d'Ortígia unida a terra ferma per un istme. Els àrabs la van anomenar ''Sirakusa''. El primer intent àrab l'havia fet el 827 [[Asab ibn al-Furat]] enviat per l'emir [[aglàbida]], que procedent de la vall del [[Mazara]] es va presentar a la ciutat hi va fer un pacta pel qual pagaria la [[djizya]]; però quan va veure que la ciutat es preparava per resistir la va assetjar i va ocupar els barris exteriors però els assetjats van rebre ajuda per mar de Venècia i quan Asad va morir d'una epidèmia (828) el nou comandant Muhammad ibn Abi l-Djawari va decidir retirar-se per mar; però bloquejat pels siracusans va haver de marxar per terra patint fortes pèrdues; altres expedicions van tenir lloc el 862, 865/866 i 866/867. Khafadja ibn Sufyan ibn Sawadan va intentar assetjar la ciutat el 869 i fou atacada novament el 872/873; el 877 el governador Djafar ibn Muhammad va devastar l'entorn i la va assetjar durant 30 dies; afamats els habitants i sense rebre ajut, i a més delmats per una epidèmia, estaven disposats a rendir-se quan el cap musulmà es va retirar; van retornar a la primavera següent i finalment hi van entrar el [[21 de maig]] del [[878]]; els cristians combatents foren massacrats i la resta venuts com esclaus a [[Palerm]]; el botí fou enorme; el 885 l'emperador bizantí va poder rescatar als captius. Sota domini àrab fou la capital del districte de la Vall de Noto, un dels tres districtes de l'illa. El [[1038]] els bizantins la van reconquerir sota el patrici Jordi Maniaces (que va enviar les relíquies de [[Santa Llúcia]] a [[Constantinoble]] i que va construir un castell que encara existeix) però la van perdre el [[1043]], i el [[1060]] [[Robert Guiscard]] el normand va començar la conquesta de Sicília pel seu compte. Els darrers anys de domini àrab Siracusa estava en mans del cadi [[Ibn al-Thumna]], senyor també de [[Catania]], i rival del senyor de [[Castrogiovanni]] (Enna) que fou qui va cridar en ajut als normands. La resistència final va ser obra de [[Benavert]]; Siracusa fou ocupada pels normands després d'una batalla naval a Siracusa entre el comte [[Roger I de Sicília|Roger d'Hauteville]] i Benavert (1086).