Charles-François Lebrun: diferència entre les revisions

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
De retorn a França, va emprendre la carrera de dret amb el professor Lorry, qui el presentà al primer president del parlament de París, René Nicolas de Maupeou, que el nomenà preceptor per al seu fill primogènit.
 
Duran aquest període va traduir la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]], havent traduït posteriorment, també, l{{'}}''[[Odissea]]''.<ref>[http://homere.iliadeodyssee.free.fr/traducteur/leprincelebrun/leprincelebrun.htm -Bibliographie des publications de l'Iliade et l'Odyssée] traduites par Charles-François Lebrun</ref>.
 
Quan Maupeou fou nomenat [[canceller]] el[[1768]], Lebrun va tenir ocasió de jugar un paper dins de la Cancelleria. Gràcies a la intercessió de Maupeou, Lebrun fou nomenat censor del rei des de [[1765]], càrrec que donava dret a uns ingressos molt substancials. Tres anys més tard va comprar el càrrec de Pagador de rendes (un altre cop gràcies a Maupeou, qui li concedí un préstec). Des de [[1771]] a[[1774]], en ocasió del llançament d'un programa de reforma impulsat pel rei, Lebrun cregué que ell hi podria jugar un important, i fer evolucionar la [[Regne de França|monarquia francesa]] vers un règim a l'anglesa, però la caiguda en desgràcia de Maupeou, consegüent a la mort de [[Lluís XV de França|LluísXV]], i que comportà la de Lebrun, així com l'aturada de la reforma, no tirà endavant el referit projecte, que tal volta hagués retardat l'explosió de [[1789]].
1.354.655

modificacions