Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
(títol amb negreta)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
Com comenta '''J. Cerdà''', la '''matèria de Bretanya''' amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref>
 
Com afirma '''V. Cirlot''',<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Cirlot|nom=Victproa|títol=GRIAL Poética y mito (siglos xii-xv)|url=|edició=|llengua=castellà|data=|editorial=Siruela|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, dins de la matèria de Bretanya es va donar protagonisme a [[Rei Artús|Artús]] i tot el relacionat amb els cavallers de la taula rodona, hi havia una passió per a aquests temes, i són les històries dels seus cavallers i herois les que es van estendre per tot Euopa. Però val la pena puntualitzar que en aquesta difusió de la '''matèria de Bretanya '''es va donar molta importància als herois bretons ([[Tristany (heroi)|Tristany,]] Artús o [[Lancelot]]), en detriment d’altres com Enees de la ''matèria de ''Roma, o Diana, no per això menys representatius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=2014a ed.|llengua=Català|data=7-3-2015|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=22|isbn=}}</ref>
 
Els temes artúrics en són predominants motiu pel qual es confon sovint amb el nom e literatura artúrica, però dins de la matèria de Bretanya podem definir tres grans temes.<ref name=":1" />
 
=== La matèria artúrica ===
Aquesta variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble, en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: J[[Josep d'Arimatea|oseph d'Arimathie]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada ''Merlí''.  En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer ''roman'' ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu '''Cirlot''',<ref name=":0" />, o un objecte tangible.
 
Més tard aquestes obres van ser reescrites en prosa per un autor anònim, a aquesta nova versió se la va anomenar  [[Vulgata artúrica|'''Vulgata artúrica''']] (o cicle de ''Lanzarote-Grial'' o de ''Pseudo-Map''). Les obres que formen part de la  Vulgata artúrica (escrites entre 1215 y 1230) serien la Estoire del Saint Graal (o Joseph Abarimathie), Estoire de Merlin, Lancelot i la queste del Saint Graal i  la Mort d'Artus  Entre 1230 y 1240, un nou autor anònim va atribuir novament a Robert de Boron una reedició de les obres de la vulgata passant a ser denominades '''''Post-Vulgata'''''. Aquest nou cicle de novel·les està format per fragments de les obres anteriors, però centrat en la història del Rei Artús i el Greal deixant enrere la història de Lancelot i Ginebre. Les històries que formaven  part d’aquest nou cicle artúric serien : ''Merlin'',  la Suite de Merlin i [[:es:Morholt|Le Morholt]]<nowiki/>.
1.289.798

modificacions