Matèria de Bretanya: diferència entre les revisions

 

== Antecedents ==

 

Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae (Sobre la ruïna de Britània''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riquer|nom=Martí de|títol=Historia de la literatura universal|url=|edició=|llengua=|data=2007|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=198-201|isbn=9788424928742}}</ref> Al segle VIII, [[Beda el Venerable]] va escriure ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' (La història eclesiàstica del poble anglès) un text just i imparcial segons els experts. D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.

Aquesta variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble, en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: J[[Josep d'Arimatea|oseph d'Arimathie]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada ''Merlí''.  En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer ''roman'' ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu '''Cirlot''',<ref name=":0" /> o un objecte tangible.

 

 

=== La matèria tristaniana ===

 

A grans trets, i en la majoria de versions existents, Tristany o la llegenda de Tristany i Iseu ens explica relació de la reina Iseu, esposa del rei Marc de Cornualla, i el seu nebot Tristany. Els dos protagonistes es coneixen quan Tristany va a buscar a Iseu per a portar-la al seu oncle per al matrimoni, durant el viatge, accidentalment, beuen un filtre d'amor que serà el desencadenant de la seva relació i la fi tràgica dels dos protagonistes.  

Els temes de la matèria de Bretanya, la literatura artúrica i la vida dels seus cavallers es van estendre durant l'edat mitja per tot Europa. Testimonis de la matèria de bretanya en la cultura hispànica medieval n'hi ha molts, es conserven fragments i manuscrits, tot i que la majoria s'han perdut ( vegeu l'article La "materia de Bretaña" en las culturas hispánicas de la Edad Media y del Renacimiento : textos, ediciones y estudios de Rafael Mérida)<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mérida Jiménez|nom=Rafael M.|article=La "materia de Bretaña" en las culturas hispánicas de la Edad Media y del Renacimiento : textos, ediciones y estudios|publicació=Revista de literatura medieval, 2010, n. 22, p. 289-350. ISSN 1130-3611|url=http://hdl.handle.net/10017/10467|data=2010|pàgines=}}</ref>

 

 

== Autors ==