Fonema: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
elimine brutícia |
recupero l'article |
||
Línia 1:
El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un nombre finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distingir significats entre paraules. Així en català la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ja que distingeixen per exemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentre que en castellà aquesta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure emprant l'alfabet fonètic internacional (API -per les seves sigles en anglès-), i constitueixen l'objecte d'estudi principal de la fonètica, una de les branques de la filologia.
Els fonemes no són sons amb entitat física, sinó abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En aquest sentit, un fonema pot ser representat per una família o classe d'equivalència de sons (tècnicament anomenats fons), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la parla. Així per exemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o després de nasal o pausa llarga, però és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, així /dada/ es pronuncia [daδa] on el primer i tercer so difereixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una sèrie de trets, els propis del fonema.
== Antecedents i idees relacionades ==
| |||