Plini el Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 92.58.130.212. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
m enllaç |
||
Línia 6:
== Dades biogràfiques ==
Plini el Vell va néixer a Novum Comum (l'actual [[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]]), ciutat situada a l’extrem sud del [[Llac de Como|Lacus Larius]], a la regió de [[Gàl·lia Transpadana]], l’actual [[Llombardia]].<ref>Les dades obtingudes sobre C. Plini Segon (Plini el Vell) s’extreuen de la biografia que [[Suetoni]] havia afegit a la seva obra “De Viris Illustribus” i també de les cartes del nebot, C.Plini Cecil Segon (Plini el Jove).
Als 12 anys, va a Roma per tal de millorar la seva instrucció. Durant aquest temps visità [[Òstia]], ja que en descrigué les obres i la construcció del port. Ben aviat, inicià intimitat i amistat amb [[Pomponi Segon]], així, tot i la seva joventut, la seva vida social ja estava consolidada.<ref name="OLIVAR">OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.
Durant la seva adolescència, estudià gramàtica i retòrica, però cada vegada s’interessava més per les recerques científiques, les quals ja no abandonà mai més. Es coneix que també rebé lliçons del botànic i metge [[Antoni Càstor]], i del metge i poeta [[Damòcrates]].<ref name="OLIVAR"/>
Línia 14:
Quan deixà l’adolescència, sent així un civil romà i amb possessió de rang de cavaller, era d’esperar una forta vinculació amb l’exèrcit.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos ''de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.11''</ref>
Primerament, inicià la seva carrera eqüestre en el grau d’oficial de cavalleria. Va passar un temps a Germania, possiblement entre els anys 47 i 50 dC sota el regnat de Claudi. En aquest moment, participà en diverses campanyes i sempre sota el càrrec de prefecte.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos ''de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.11-12''</ref> Per aquesta època, Plini el Vell rondava els 24 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.
Durant el regnat de [[Neró]] (54-69 d. de C), Plini es va mantenir en un prudent aïllament, dedicant-se als estudis de retòrica. En el transcurs d’aquest tirà regnat, la literatura i la filosofia patien temps precaris, i Plini el Vell decideix mantenir-se'n apartat.
Línia 38:
''13. Mentrestant, a la muntanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevats, l'esclat i la claror dels quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per donar remei a l'espant, que allò eren fogaines dels pagesos deixades a causa de la sotragada i vil·les abandonades que cremaven en la solitud. Aleshores se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més veritable [...]. [14] Però el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ja a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'hagués entretingut al cubícul, eixir-ne hauria estat impossible. Deixondit, sortí i anà a reunir-se amb Pomponià i els altres que havien estat en vetlla. [15] Deliberaren tots plegats si romandrien sota sostre o si vagarien pel ras. Perquè els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i gairebé desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per bé que lleugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la platja i de veure de la vora què permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llençol, estès demanà i begué aigua fresca, per dues vegades. Després les flames i, precursora de les flames la sentor del sofre, posaren els altres en fuga i el despertaren. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que jo dedueixo, per tal com la calitja massa espessa li tapà el respir i li clogué l'estómac, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar –aquest era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de veure-hi– el seu cos fou trobat sencer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no pas ser mort. >>''
L’episodi de la mort de Plini el Vell es data el 22 d’agost de l’any 79, quan aquest comptava amb 56 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.
== Pensament ==
Plini el Vell, escriptor entre altres coses, va dedicar la seva vida al culte, a la lectura i a la reflexió. Les seves inquietuds pel saber l'impulsaren a investigar sobre alguns temes i a fer-ne una reflexió per extreure'n una conclusió i així presentar-ne resultats, no tant com a manera d'investigador, sinó com tot escriptor que reflecteix els seus pensaments en la seva obra. Així doncs, ''Naturalis Historia'' és una font bàsica per a analitzar el treball de Plini el Vell.
Basant-se en l'apartat de ''Naturalis Historia'' on es parla de la història de l'art, cal dir que el fet d’escriure sobre art, involuntàriament, la majoria de cops és possible que mitjançant els textos es pugui veure el pensament, idea i opinió de l’autor respecte a l’art. Plini el Vell, a partir dels seus escrits deixa veure el fet que assumeix els cànons artístics de l’antiguitat, els quals eren caracteritzats per línies generals i una imitació de la naturalesa. També es pot afirmar que Plini el Vell fou un romà tradicional, ja que el sentit d’utilitat predomina en moltes ocasions en moments on dóna la seva opinió sobre l’art. En algunes ocasions, critica el luxe, obres que per a ell no són res més que una intenció d'ostentació; en aquest grup, s’hi troben les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p. 21-22</ref> Per altra banda, totes les figures fetes en marbre, per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostrava un fidel admirador respecte les obres públiques, com els canals o els aqüeductes, ja que per a ell eren obres útils, i aquesta idea l'entusiasmava.
== Obra ==
=== Obres diverses ===
Els anys més pròspers de la seva tasca literària se situen en el moment en què treballava per a Vespasià, i és el moment on escriu ''Història Natural'', la seva gran obra mestra. De tota manera, la seva producció va tenir lloc al llarg de la seva vida, no sols en aquest moment.<ref name="TORREGO01">TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos ''de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.16''</ref> La seva estada a Germania també va ser molt productiva, ja que va escriure obres diverses: dos volums de la biografia de Pomponio Segundo, general i poeta que tant protegí a Plini el Vell <ref name="OLIVAR01">OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.
=== ''Naturalis Historia'' ===
L’obra de Plini el Vell anomenada ''Història natural'' datada abans de l'any 77 de la nostra era,<ref>OLIVAR, Marçal.
Comença amb la descripció del món, els seus elements i la seva geografia (llibres 2-6). Seguidament, el llibre 7 està dedicat a l’estudi de l’ésser humà, i a continuació, els llibres 8 fins al 19 tracten dels altres éssers vius, com els animals (8-11) i les plantes (12-19). Des del llibre 20 fins al 32, es parla d’alguns aspectes de medicina, i finalment, els 33 al 37 tracten sobre éssers inanimats, com per exemple, els metalls, els colors i les pedres.
Línia 73:
El mètode emprat va ser sempre el mateix: un sistema de numeració que, en primer lloc, anunciava el volum de què es tractava i, a continuació, citava cada un dels escriptors que havia consultat, i en alguns casos, també descrivia el tema que havia extret d'aquest autor per tal de descriure'l ''a posteriori'' ell mateix.
Hi ha una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, però cal destacar-ne els més importants relacionats amb temes d'art:
== Edicions posteriors ==
Línia 84:
* SALMASIUS, Claude, ''Plinianae exercitationes in Solini polyhistora, ''París, 1629.
* HARDOUIN, Jean, ''ad usum Delphini, ''París, 1685.
Aquestes només són algunes de les moltes publicacions que s'han fet sobre ''Història Natural'' de Plini el Vell. D'altra banda, hi ha moltes edicions que són reculls millorats d'edicions del passat.<ref>Totes les edicions posteriors són extretes del mateix llibre OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.
== Referències ==
<references/>
| |||