Bosrà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 4:
|imatge =Bosra-Ruins.jpg
|peu =Ruïnes de Bosrà
|localitzacio = [[Governació de Dar'a]] <br/> {{Banderes|Síria}} [[Síria]]
|superficie =
|img_alçat =
Línia 11:
|PH_criteris =(i),(iii),(iv)
|PH_ID =22
|admin2 = [[Àsia]]
|coordenades =
|PH_data =1980
|PH_perill =2013-
}}
'''Bosrà '''(en [[àrab]]: '''بصرى''', ''Buṣrà''; en [[llatí]]: '''''Bostra''''') fou una ciutat [[oasi]] al desert de [[Síria]], al sud de [[Damasc]], al districte de l'Auranitis o [[Auranítide]] (l'actual [[Hauran]]), a 30
== Història ==
Línia 22:
En la [[Bíblia]], s'esmenta com a ciutat dels edomites, però segons una citació del Llibre de Jeremies (18, 24) era en poder dels [[moabites]]. Ara bé, podria tractar-se de dues ciutats diferents: l'edomita correspondria a l'actual ciutat [[Jordània|jordana]] de Busseira i la moabita a la Bosrà d'Auranítide. Fou després domini dels nabateus.
[[Fitxer:Sy bosra divadlo hlediste.jpg|thumb|
[[Ciceró]] diu que la ciutat estava dominada, en el seu temps, per un cap independent (el rei dels nabateus o un vassall), però sota [[Trajà]] fou feta capital de la província d'[[Aràbia (província romana)|Aràbia]] i va emetre monedes amb la inscripció de ''Nea Trajana Bostra'' (vers el [[105]]). Fou després colònia romana en temps d'[[Alexandre Sever]] i les monedes van portar la inscripció de ''Nova Trajana Alexandrina Colonia Bostra''. L'emperador [[Felip l’Àrab|Felip l'Àrab]] fou nadiu de la ciutat i li va donar el títol de ''metròpoli''; en la seva època, era una ciutat gran, rica i amb fortes defenses, i s'hi cultivava la vinya. [[Claudi Ptolemeu]] l'esmenta com una de les ciutats de l'[[Aràbia Pètria]] i deixa establert que fou seu de la [[legió III Cyrenaica]] des del temps de Trajà. Al [[segle III]], fou seu d'un bisbat i després arquebisbat, del qual depenien vint bisbats, i quarter general dels [[nestorià|nestorians]].
La seva deïtat tutelar fou [[Dionís]], sota el nom de ''Dusires''. El seu nom podria derivar del conreu de la [[vinya]], i voldria dir 'lloc de vinyes'.
En el període cristià, el primer bisbe destacat fou Beril·le ([[222]]-[[233]]); el bisbe Titus (vers [[360]]) fou un destacat escriptor eclesiàstic.
Línia 33:
La tradició àrab diu que fou la primera ciutat [[Imperi Bizantí|bizantina]] conquerida. Perduda la seva condició de capital de província i la guarnició, va començar la seva decadència. El [[908]], fou saquejada pels [[càrmates]] d'[[Abu Ghanim|Abu-Ghànim]]. Sota els [[seljúcides]] de [[Damasc]], es deixa constància de la restauració de diversos edificis; també es van fer reparacions sota els [[aiúbides]] que, a més a més, hi van construir algun edifici com una [[madrassa]] i [[mesquita|mesquites]]. La ciutadella es va anar engrandint i va arribar al seu màxim el [[1251]]. La invasió dels [[mongols]], el 1261, la va danyar, però [[Bàybars]] la va fer restaurar tot seguit i encara va construir nous edificis, però es va utilitzar molt de material de construccions anteriors que, així, van desaparèixer, com l'[[hipòdrom]] romà.
Encara va ser important sota els [[mamelucs]], però amb els [[otomans]] ja el comerç s'havia desplaçat cap a la [[mar Roja]]; els otomans hi enviaven com a governadors funcionaris a qui es volia castigar i finalment la capital de l'Hauran es va traslladar a Mzeyrib, i a Merkez encara al
Al
== Vegeu també ==
Línia 53:
</gallery>
== Referències ==▼
▲==Referències==
{{Referències}}
Linha 62 ⟶ 61:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Bosra}}
[[Categoria:Ciutats grecoromanes de Síria]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat de Síria]]
| |||