Comanda de Susterris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 25:
De la comanda de Susterris depenien els priorats de [[Rialb]] i [[Vilamur]] (Pallars Sobirà) i Palau de Noguera (Pallars Jussà), creats probablement durant el segle XIII. També tenia el priorat de [[Montanyana]], a la Ribagorça, que havia format part de la casa de Siscar.
El conjunt d'aquests dominis, sota el nom de Comanda de Susterris-Siscar, foren administrats per un mateix comanador fins a la [[desamortització de Madoz]].<ref name="Fuguet">Fuguet, Ibidem.</ref>
El [[1381]] el lloc de Susterris tenia 7 famílies (uns 35 habitants), i els preveres de Susterris se n'anaren a [[Palau de Noguera]]. El [[1436]] el lloc ja era pràcticament abandonat del tot. La decadència dels hospitalers ja va començar, doncs, al [[segle XV]], però continuaren en aquesta comanda fins al [[1767]], tot i que no hi van residir mai: molt de temps fou [[Talarn]] la residència habitual dels hospitalers. Es coneix la llista de comanadors entre [[1146]] i [[1822]], però cap d'ells residí mai a Susterris. Ja a ran de la decadència de la casa hospitalera, la capella de Sant Joan de Susterris fou dedicada a sant Antoni, que és el darrer nom que rebé aquest temple, i el que el donà a l'embassament.
Línia 42:
[[File:Sta. Maria de Susterris (Tremp).jpg|thumb|Restes de l'església de Santa Maria de Susterris que avui cobreixen les aigües del embassament de Sant Antoni (Tremp).]]
L'edifici que hi ha sota les aigües del pantà no és la primitiva església consagrada l'any 1058 pel bisbe d'Urgell, sinó una fàbrica romànica bastida probablement dins la sisena dècada del segle XII. L’any 1162 Arnau Mir I confirmà als hospitalers la donació de Susterris, feta uns anys abans, al temps que els manava construir l'església. Les despulles del comte foren sebollides en aquesta església; probablement l'ordre de construir un temple nou es pugui relacionar amb la decisió de ser-hi enterrat que va prendre Arnau Mir.
Per les fotografies conservades podem veure que era (potser encara és, sota l'aigua) un temple d'una sola nau, voltada de canó apuntat, amb absis semicircular cobert de quart d'esfera. Orientada canònicament, tenia el frontispici a ponent, on hi havia la porta principal ─de punt rodó i dovellada─ i un campanar de cadireta de dues arcades. Damunt de la porta i al mig de l'absis hi havien sengles finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada.<ref
==Referències==
| |||