Anton Rubinstein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
|||
Línia 60:
De fet, quan el conservatori va obrir les seves portes només hi havia un grapat de compositors notables russos: a banda de Glinka, que havia mort uns anys abans, destacava [[Aleksandr Dargomijski|Dargomijski]] i [[Mili Balàkirev|Balàkirev]] amb el seu grup nacionalista ([[Aleksandr Borodín|Borodin]], [[César Cui|Cui]], [[Modest Mússorgski|Mússorgski]] i [[Nikolai Rimski-Kórsakov|Rimski-Kórsakov]]; també coneguts com el [[Grup dels Cinc]]). Balàkirev era també un bon pianista, però hi havia pocs instrumentistes russos, i l'orquestra de la Societat Musical Russa estava formada majoritàriament per músics alemanys. Precisament Balàkirev i el seu cercle (juntament amb el seu partidari, el crític [[:en:Vladimir_Stasov|Stasov]]) es van mostrar crítics amb la iniciativa de Rubinstein, acusant-lo de "pedanteria alemanya" i elogiant la creativitat dels músics russos que no havien estat contaminats per l'academicisme germànic. Però per altra banda, el seu projecte era defensat per una part de la vida cultural russa que no volia quedar-se enrere respecte a l'Europa occidental.
Aquest debat sobre la creació del conservatori girava entorn la professionalització més que no pas al voltant d'un conflicte nacionalista, tot i que altres lectures com la de Stasov ho hagin expressat així<ref>{{Ref-publicació|cognom = Taruskin|nom = Richard|article = Non-Nacionalists and Other Nacionalists|publicació = 19th-Century Music|url = http://www.jstor.org/stable/10.1525/ncm.2011.35.2.132|data = 2011|pàgines = 132-143}}</ref> (les qüestions referents al nacionalisme rus i el seu tractament historiogràfic han estat estudiades pel musicòleg [[:es:Richard_Taruskin|Richard Taruskin]], que també tracta la figura de Rubinstein en aquests termes). En qualsevol cas, a finals de segle la visió de Rubinstein sobre els conservatoris s'havia estès a altres llocs del país, com ara a [[Moscou]], on el seu germà Nikolai fou el principal impulsor d'aquesta iniciativa. Rubinstein, que fou director del conservatori de Sant Petersburg entre 1862-1867 i 1887-1889, va ser considerat una figura fonamental en l'educació musical russa, assentant les bases sobre les quals s'ensenya la música encara avui dia. Ell fou protector de molts compositors i intèrprets, entre d'altres la [[mezzosoprano]] [[Yelizaveta Lawrosska]] o els pianistes [[David Walton Perkins]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 43">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 43, pàg. 934'' (ISBN 84-239-4541-3)</ref> [[Alberto Jonás]], [[Josef Hofmann]], [[Sandra Droucker]], [[Platon Gregoriewitch Brounoff|Brounoff]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 9">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 9, pàg. 1002'' (ISBN 84-239-4509-)</ref> i [[Albert Maria Eibenschütz]]. El cèlebre compositor [[Piotr Ilitx Txaikovski]] fou alumne de la primera promoció.
Però Anton Rubinstein va ser famós principalment pel seu rol com a intèrpret, fama que aconseguí amb gires com la de 1867 per Europa. El 1872 en feu una pels Estats Units juntament amb el violinista [[Henryk Wieniawski]], en la que oferí 215 concerts en 239 dies, en una increïble demostració de forma física. Sorprèn també l'extensió dels seus programes, dels quals destaquen els set programes "històrics", que en un ordre quasi cronològic feien un recorregut des dels virginalistes anglesos fins a la música russa contemporània. Rubinstein mostrava així la seva particular visió de la història materialitzada en l'elecció del repertori, en una concepció de l'intèrpret que precisament ha d'interpretar aquesta història musical. Rubinstein fou un pianista amb la capacitat de produir un gran impacte emocional en el seu públic. Per altra banda, resulta moderna la seva cerca d'una sonoritat determinada per a cada autor (tenint en compte que el moviment de la recuperació de les interpretacions antigues es produiria més de mig segle després).<ref>{{Ref-llibre|cognom = Chiantore|nom = Luca|títol = Historia de la técnica pianística|url = |edició = |llengua = |data = 2004|editorial = Alianza|lloc = |pàgines = 423-431|isbn = }}</ref>
| |||