Diferència entre revisions de la pàgina «Usuari:Wgarcia/proves»

m (Catalanitza plantilles)
}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Smith|nom=Thomas W.|títol=Constructing A Human Rights Regime in Turkey: Dilemmas of Civic Nationalism and Civil Society.|date=September 2, 2001|pàgina=4|cita=One of the darkest events in Turkish history was the Wealth Tax, levied discriminatory against non-Muslims in 1942, hobbling Armenians with the most punitive rates.(Un dels esdeveniments més obscurs a la història de Turquia va ser l'Impost a la Riquesa, carregat discriminatòriament contra els no musulmans el 1942, castigant els armenis amb els tipus impositius més penalitzadors.)}}</ref> La llei draconiana va ser criticada durament, atès que els propietaris van haver de vendre molts dels sesus actius a preus molt reduïts o els actius van ser confiscats per les autoritats. Aquesta llei impopular va ser derogada el 15 de març de 1944.
 
Els armenis de Turquia també eren molt crítics sobre l'[[Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia]] (ASALA), els [[Commandos Justícia contra el Genocidi Armeni]] (JCAG), l'[[Exèrcit Revolucionari Armeni]] (ARA) i altres organitzacions guerrilleres armènies quant al rol que aquestes organitzacions jugaven atacant diplomàtics i interessos turcs a tot el món en el moment més alt de la seva campanya anti-turca durant la dècada de 1970 i 1980. El temors del armenis turcs eren justificats pel fet que molts cops les institucions turc-armènies i fins i tot els centres religiosos eren objecte d'amenaces i atacs reals amb bombes com a represàlia pels actes d'ASALA, JCAG, ARA i altres.
The Armenians of Turkey were also highly critical of the activist role that the [[Armenian Secret Army for the Liberation of Armenia]] (ASALA), the [[Justice Commandos Against Armenian Genocide]] (JCAG), [[Armenian Revolutionary Army]] (ARA) and other Armenian guerrilla organizations played in targeting Turkish diplomats and interests worldwide at the height of their anti-Turkish campaign in the 1970s and 1980s. The fears of the Turkish Armenians were justified with the fact that at many times, Turkish-Armenian institutions and even religious centers were targeted by threats and actual bombings in retaliation of the acts of ASALA, JCAG, ARA and others.
 
The Turkish-Armenian [[Artin Penik]] committed suicide in 1982 by [[self-immolation]] in protest of the terrorist attack on 7 August 1982 in [[Ankara]]'s [[Esenboğa International Airport]]<ref>{{cite news|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,925699,00.html|title=Turkey: A Cry for Bloody Vengeance|date=23 August 1982|work=TIME.com|accessdate=11 June 2015}}</ref> by the [[Armenian Secret Army for the Liberation of Armenia]]. Penik died five days after he set himself on fire in [[Taksim Square|Taksim]] plaza, the main square of [[Istanbul]], [[Turkey]], and his stance was reflected by the Turkish mass media as a protest of most Turkish-Armenians against such attacks. Nine people had been killed and more than 70 wounded in the attack on the Turkish airport.
4.191

modificacions