Dorotea i Margarita Joanes: diferència entre les revisions

'''Dorotea Joanes''' i '''Margarita Joanes''' ([[Seglesegle XVI]] - [[1609]]) foren dues germanes pintores, filles de [[Joan de Joanes]].<ref name=dd>{{ref-web|cognom=Diccionari biogràfic de dones|url=http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=825|consulta=24 setembre 2015|títol=Dorotea i Margarita Joanes|editor=[[Xarxa Vives d'Universitats]] ([[CC-BY-SA]] via [[Viquipèdia:Autoritzacions/Diccionari Biogràfic de Dones|OTRS]])}}</ref>

Durant els segles XVI i XVII, els pintors realitzaven les seues obres en grans tallers gremials en els quals els oficials i aprenents feien el seu treball sota la supervisió del mestre pintor, que era qui, en realitat, dirigia i imprimia un segell característic a les obres.<ref name="dd"/>

El taller del pintor valencià Joan de Joanes, el veritable nom del qual era Vicente Juan Macip, no va ser-ne una excepció. Durant diverses generacions, els integrants de la família van executar treballs en el taller gremial que duia el seu nom, fet que els va permetre realitzar una gran quantitat d'obres encarregades per particulars o comunitats religioses.<ref name="dd"/>

En aquest context social, se situa la més que possible participació de les seues filles, Margarita i Dorotea, en el taller familiar, juntament amb el seu germà Juan Vicente Macip, que heretaria el taller, el nom i el prestigi de seu pare, Joan de Joanes, un dels més famosos pintors del renaixementRenaixement valencià.<ref name="dd"/>

Per exemple, en un poema de Cristóbal de ViruesVirués, amic i contemporani de la família, s'assenyala en l'última estrofa: «En pincel y colores, Juan Vicente, en ingenio y pintura Margarita, en distinción y gracia, Dorotea». El, que dóna indicis que Margarita Joanes hagué de ser pintora i col·laborarlaborà en el taller familiar, encara que no hi ha cap obra signada per ella.<ref name="dd"/>

També la tradició popular ha atribuït al llarg del temps l'autoria d'algunes tablillestauletes del temple parroquial de Bocairent a les seues filles Margarita i Dorotea.<ref name="dd"/>

José Albi, gran coneixedor de l'obra de Joan de Joanes, és més contundent a l'hora d'atribuir el ''Retablo de Almas'' de la parròquia de Santa Cruz de Bocairent (València) a una filla del pintor, ja que la pintura mantindria molts dels trets característics del taller de Joanes, encara que presentaria noves actituds realistes i tenebristes que començaven a obrir-se camí en l'època. També en ''El Salvador'', que actualment forma part de la Colcol·lecció John Ford de Londres, seria per a José Albi obra de la mateixa mà que el retaule abans citat.<ref name="dd"/>

El 17 de gener de 1609 es donava sepultura en l'església de Santa Cruz de Bocairent a Dorotea, i, quatre anys més tard, era soterrada Margarita en el mateix lloc. Alguna d'elles, possiblement Margarita, va estar especialment dotada per a l'art pictòric.<ref name="dd"/>

No obstant això, en l'època en la qual van viure, les dones pintores, sense possibilitat d'agremiar-se i de rebre encàrrecs, només podien justificar el seu art i el seu treball en relació amb algun home de la seua família, principalment el pare. El fet que no pogueren signar les seues obres va privar les pintores de tenir un nom propi en l'acompliment del seu ofici i del reconeixement que haurien merescut les seues obres en la Històriahistòria de l'Artart.<ref name="dd"/>