Flavi Orestes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Zenó (emperador) |
m Salona (Dalmàcia) |
||
Línia 3:
Era un romà nascut a [[Pannònia]] que quan [[Àtila]] va conquerir la província es va posar al seu servei junt amb el seu pare Tàtul, fins a la mort del conqueridor asiàtic. Fou secretari d'`Àtila i ambaixador seu a [[Constantinoble]].
A la mort del rei va tornar a Itàlia i amb les riqueses que havia acumulat va obtenir un posició destacada i el títol de patrici. Es va casar llavor amb una filla d'un ''comes'' de nom Ròmul. El [[475]] va rebre ordes de l'emperador [[Juli Nepot]] de reunir un exèrcit per anar contra el rei visigot [[Euric]], però va aprofitar aquest exèrcit per assolir el poder. Es va dirigir contra [[Ravenna]], on era Nepot i l'emperador va fugir a [[Salona (Dalmàcia)|Salona]], a [[Dalmàcia]] ([[28 d'agost]] del [[475]]). El [[29 d'agost]] Orestes va fer proclamar emperador al seu jove fill Ròmul August però va restar al capdavant dels afers d'estat com a regent ajudat pel ministre Parmè (''Parmenus''). Va enviar a Llatí i Madàs a Constantinoble per demanar el reconeixement del seu fill per l'emperador oriental [[Zenó (emperador)|Zenó]]; també va fer la pau amb el rei vàndal [[Genseric]].
Fou enderrocat per un cap militar bàrbar, [[Odoacre]], i fet presoner a [[Pavia]]. Fou portat a [[Placentia]] on se li va tallar el cap ([[28 d'agost]] del [[476]]). El seu germà Pau (''Paulus'') va mantenir la resistència a Ravenna fins el [[4 de setembre]] en que la ciutat fou ocupada i Pau executat.
| |||