Obre el menú principal

Canvis

26 bytes afegits ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
{{socialisme}}
[[Fitxer:Karl Marx.jpg|thumb|Karl Marx|200x200px]]
[[Fitxer:Engels.jpg|thumb|Friedrich Engels|200x200px]]
El '''marxisme''' és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors [[Alemanya|alemanys]] [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]]. La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les [[ciències humanes]] sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament [[materialisme|materialista]] i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del [[Socialisme]] inicià un nou corrent ideològic anomenat [[socialisme marxista]], que cresqué durant tota la segona meitat del [[segle XIX]] i s'anà situant al poder al llarg del [[segle XX]], tant a través de les seves múltiples versions socialdemòcrates com comunistes.
 
 
El 1991, la Unió Soviètica es va dissoldre i el nou Estat rus ja no es va identificar amb el marxisme. Altres nacions del món van seguir el mateix camí. Actualment el socialisme científic ha deixat de ser una força política prominent en la política mundial. A la Xina, on governa el Partit comunista xinès, van abandonar el marxisme el 1978 essent substituït pel capitalisme, el que s'anomenaria un estat capitalista on el control ferri de l'economia està en mans de l'Estat.
[[Fitxer:Manos.jpg|thumb|left|180px200x200px|Propaganda del PSUC]]
Des del començament de la democràcia a Espanya, el 1974, el [[PSOE]] es va presentar a les eleccions com un partit Marxista, proclamant-se primera força d'oposició en el govern fins que el 1982, amb [[Felipe González]] al cap, van abandonar la seva postura Marxista, guanyant les eleccions.
 
== Corrents marxistes ==
* [[Leninisme]] és el conjunt d'aportacions polítiques, econòmiques i filosòfiques desenvolupades pel líder bolxevic Vladímir Lenin dins del marxisme. Una de les aportacions més importants de Lenin va ser la qüestió de l'organització comunista. Argumentava que la lluita econòmica del proletariat només el portaria a adquirir una ideologia sindicalista i que la consciència marxista i revolucionària havien de ser introduïdes des de fora. A més, plantejava que la classe obrera, per dur a terme la seva activitat revolucionària, hauria de comptar amb un destacament d'avantguarda que dirigís la seva lluita, el Partit Comunista. Segons Lenin, els objectius del partit només podrien ser assolits a través d'una forma d'organització disciplinada coneguda com a centralisme democràtic. El Leninisme manté que l'imperialisme és l'estadi més alt del capitalisme, i que el capitalisme només pot ser vençut a través dels mitjans revolucionaris (qualsevol intent de reformar el capitalisme està destinat al fracàs). Lenin creia en la destrucció de l'Estat capitalista a través de la revolució proletària, i en reemplaçar aquest Estat per la dictadura del proletariat (un sistema de democràcia dels treballadors, en el qual els treballadors tindrien el poder polític a través de consells anomenats soviets).
[[Fitxer:Stalin portrait 1937.jpg|thumb|right|150px200x200px|[[Ióssif Stalin]]]]
** [[Estalinisme]] és el terme utilitzat per referir-se a l'etapa històrica de [[Ióssif Stalin|Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili]] a la [[Unió Soviètica]]. El terme ha estat utilitzat per opositors polítics i pensadors crítics amb la figura de [[Ióssif Stalin|Stalin]] (lligats en gran mesura, encara que no necessàriament, a la tradició marxista i [[comunisme|comunista]]), en referència a un tipus de govern o règim de característiques [[hiperpresidencialisme|hiperpresidencialistes]], sovint identificat amb el [[bonapartisme]]. Així mateix, i per extensió, amb ell se solen referir al conjunt de sistemes polítics amb elements comuns o afins als desenvolupats o implementats durant el mandat de Stalin, associats per aquests a [[Estat obrer|Estats obrers]] ''degradats'', és a dir, que van experimentar una sèrie de transformacions o ''deformacions burocràtiques'' que van reproduir en el seu si noves situacions de dominació i contradicció de classes, el que els converteix en radicalment oposats a la filosofia autogestionària i democràtica del [[socialisme]] i les propostes o pràctiques dutes a terme per referents com [[Lenin]] i el partit [[bolxevic]].
** [[Maoisme]] o Pensament Mao Tse Tung, també anomenat '''Marxisme-leninisme-Maoisme (MLM)''', és la teoria desenvolupada per [[Mao Zedong]] ([[1893]]-[[1976]]). A la [[Xina]] és la doctrina oficial del [[Partit Comunista Xinès]]. No obstant això, després de les reformes iniciades per [[Deng Xiaobing]] a [[1978]], tendents a una economia de mercat, el ''[[socialisme amb característiques xineses]]'' ha estat la política aplicada al país, i la definició oficial i el rol del Pensament de Mao Zedong en aquest país ha estat radicalment modificat, encara que la seva imatge encara presideix la [[Plaça de Tiananmen]] de [[Pequín]]. El terme ''maoisme'' mai ha estat emprat oficialment pel [[Partit Comunista de la Xina]], excepte com a paraula derivada. El terme preferit ha estat sempre ''Pensament Mao Tse Tung''. De la mateixa manera, alguns partits maoistes fora de la Xina es denominen de vegades a si mateixos com [[Marxisme-Leninisme|marxistes-leninistes]] i ''Pensament Mao'', la qual cosa reflecteix la seva idea que Mao no va modificar substancialment els plantejaments de [[Lenin]], sinó que els va desenvolupar i va adaptar a la [[Revolució xinesa]].
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-R15068, Leo Dawidowitsch Trotzki.jpg|thumb|180px200x200px|[[Lev Trotski]]]]
* [[Trotskisme]] en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar [[Ióssif Stalin|Stalin]] de [[marxisme-leninisme]] i les seves teories sobre el "[[socialisme en un sol país]]" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del [[Programa de Transició]] i de la [[Teoria de la revolució permanent]]. Busca, en aquest desenvolupament, reconduir el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita en el llibre del mateix nom de [[Lev Trotski]]. Un altre dels documents fonamentals és el ''[[Programa de Transició]]'', escrit també per Trotski com a base programàtica de la naixent [[IV Internacional]], fundada el [[1938]]. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista en els països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat. Trotski va defensar mesures que buscaven acabar amb el [[burocratisme]] dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]] (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del [[centralisme democràtic]], aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportacions teòriques sobre el [[feminisme]] i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, que posteriorment serien aplicats per Stalin.
** [[Juche]] és la base ideològica de la [[República Democràtica Popular de Corea]]. Una frase atribuïda al polític [[Kim Il-sung]] defineix Juche de la manera següent: ''En poques paraules, la idea Juche significa que els propietaris únics de la revolució i la construcció posterior són les masses''. El pensament Juche és un sistema filosòfic i ideològic la formulació s'atribueix al president Kim Il-sung i el desenvolupament s'atribueix a l'actual líder nord-coreà [[Kim Jong-il]]. Segons alguns sectors comunistes, el Juche suposa una desviació del [[leninisme]], del qual sorgeix amb l'objectiu d'adaptar-se a la cultura coreana i les necessitats del mateix govern. La principal idea és que l'home i la dona són els responsables de les seves destinacions. Aquesta màxima en un sistema revolucionari trasllada al conjunt de persones que componen les masses populars l'autoria de la revolució i el seu desenvolupament. D'aquesta manera, cada coreà té la seva part de responsabilitat en el destí de la col·lectivitat. La revista nord-coreana''Korean Review''assenyala que ''Juche vol dir adoptar el paper de mestre de la revolució i reconstrucció del teu propi país. Això significa un procedir independent i creatiu de cada un per tal d'adaptar les solucions als problemes que puguin aparèixer en el procés de revolució i construcció''. Així s'explica la principal aplicació pràctica d'aquesta teoria.
15.427

modificacions