Degà (religió): diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
mCap resum de modificació
Línia 3:
 
== Església catòlica ==
A l'Església catòlica, és el [[sacerdot]] que presideix el Capítol de [[Canonge|canonges]], també anomenat CabildoCabilde CatedralicioCatedralici en les catedrals, i cabilde en les [[Col·legiata|Col·legiates]].
 
El rector de l'església més important d'una ciutat també pot ser conegut com a degà.
Línia 12:
A l'Església d'Anglaterra, es denomina ''degà de la catedral'' al funcionari eclesiàstic que exerceix el càrrec immediatament inferior al bisbe.
 
El rector de l'església més important d'una ciutat també pot ser conegut per deàndegà.
 
== Història ==
Antigament hi havia degans entre els monjos, dels quals es fa esment en la [[Regla de sant Benet|regla de Sant BenitoBenet]]: tenien el tercer lloc després del [[Prebost (religió)|prebost]] i de l'abat en els [[Monestir|monestirs.]] Aquests degans van ser proposats després per governar i regir el que els monjos antics anomenaven ''cel·les'' o ''priorats'' i ''obediències'', que depenien dels monestirs, com es practicava en l'ordre [[Orde de Cluny|Cluniacense.]] Havent caigut aleshores les abadies en mans seculars, posaven prebosts i degans en el seu lloc perquè les governessin.
 
A imitació d'aquests degans regulars, van adscriure als canonges el nom de degà en alguns cabildes, a aquell que n'era el cap. Això ha arribat a ser molt comú, de tal manera que s'ha extingit en moltes esglésies el títol de ''prebost'' o s'ha cedit al ''degà.'' També hi havia degans entre els capellans de la pagesia que es deien ''degans rurals'', els quals, d'alguna manera, eren [[Arxiprestat|arxiprestes.]] El seu establiment és antic en les Gaulas, a Anglaterra i a [[Alemanya]] però no era conegut a [[Itàlia]], on els bisbats són molt curts. [[Carles Borromeo|Sant Carlos Borromeo]] els va establir allí. És doncs a ells als qui el [[bisbe]] encaminava els recentment proveïts en beneficis guarits perquè els posessin en possessió.<ref name="dicc">[http://books.google.com/books?pg=PA641&dq=%22diccionario+hist%C3%B3rico%22&id=FAYZTrgkOLgC&hl=es#v=onepage&q&f=false El gran diccionario histórico, Louis Moreri, 1753]</ref>
56.368

modificacions