Cenobitisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0089886|cenobitisme}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''cenobitisme''' es refereix al moviment paleocristià dels [[monjos]] que van triar viure en comunitat, establint-se en cenobis, [[monestir]]s o [[Abadia|abadies]],<ref>{{GEC|0089886|cenobitisme}}</ref> en contrast amb els [[anacoreta|anacoretes]], també dits eremites, que viuen en [[ermites]], en plena solitud.<ref>[http://www.highbeam.com/doc/1G2-3407702216.html «cenobitism» {{en}}] en ''The new catholic Encyclopaedia'', [consulta el 3 de març de 2013]</ref>
Aquest moviment s'assegurava de posar un ordre a la vida en comú dels monjos, quant a l'administració dels béns i dels productes, així com la formació en la fe, la disciplina i els interessos filosòfics del cristianisme naixent. Es realitzaven activitats de meditació i recolliment, pròpies de les comunitats religioses.
== Etimologia ==
Les paraules cenobita i cenobític deriven del [[llatí]] ''coenobium'', i aquest del grec κοινός (''koinós'', 'comú') i βίος (''bíos'', 'vida'), que significa "vida comunitària". L'adjectiu grec és κοινοβιακόν (''koinobiakón''). Un grup de monjos vivint en comunitat s'anomena cenobi, en llatí ''cenobium'' (monestir).
== Orígens ==
S'accepta generalment que la versió organitzada del monacat cenobític cristià començà a Egipte durant el [[segle IV]]. Els monjos cristians als segles anteriors eren usualment eremites, sobretot a l'Orient Mitjà. Això fou el més comú fins al declivi de la cristiandat a Síria a finals de l'Edat Mitjana. Tanmateix, aquesta forma de vida en solitari no satisfeia tots i la soledat i les dificultats, si no s'estava espiritualment preparat, podia portar a problemes mentals.<ref>C.H. Lawrence, “Chapter 1: The Call of the Desert” in ''Medieval Monasticism'', 3rd edition, (Toronto: Pearson Education Limited, 2001), 7. (en anglès)</ref>
Per aquesta raó començaren a crear-se comunitats monàstiques organitzades perquè els monjos poguessin tenir suport en llur lluita espiritual. mentre que els monjos eremites tenien un element de socialització en trobar-se un cop a la setmana per orar conjuntament, els cenobites s'agrupaven per resar conjuntament de forma més regular.<ref>James E. Goehring, "Withdrawing from the Desert: Pachomius and the development of Village Monasticism in Upper Egypt," ''Harvard Theological Review'' 89(1996), 275. (en anglès)</ref> Els cenobites també socialitzaven més perquè els monestirs on vivien estaven localitzats sovint en un poble habitat o a prop. Per exemple, la versió de la vida de Sant Pacomi en dialecte bohaíric de la llengua copta assenyala que els monjos del monestir de Tabennisi construïren una església per als habitants de la vila propera, àdhuc "abans que en construïssin una per a ells mateixos".<ref>Goehring, "Withdrawing from the Desert," 282.</ref> Això significa que els cenobites estaven en contacte amb altra gent mentre que els eremites no eren gaire sociables.
==Referències==
| |||