Cenobitisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 12:
Per aquesta raó començaren a crear-se comunitats monàstiques organitzades perquè els monjos poguessin tenir suport en llur lluita espiritual. mentre que els monjos eremites tenien un element de socialització en trobar-se un cop a la setmana per orar conjuntament, els cenobites s'agrupaven per resar conjuntament de forma més regular.<ref>James E. Goehring, "Withdrawing from the Desert: Pachomius and the development of Village Monasticism in Upper Egypt," ''Harvard Theological Review'' 89(1996), 275. (en anglès)</ref> Els cenobites també socialitzaven més perquè els monestirs on vivien estaven localitzats sovint en un poble habitat o a prop. Per exemple, la versió de la vida de Sant Pacomi en dialecte bohaíric de la llengua copta assenyala que els monjos del monestir de Tabennisi construïren una església per als habitants de la vila propera, àdhuc "abans que en construïssin una per a ells mateixos".<ref>Goehring, "Withdrawing from the Desert," 282.</ref> Això significa que els cenobites estaven en contacte amb altra gent mentre que els eremites no eren gaire sociables.
== Sant Pacomi ==
Els cenobites foren també diferents dels seus predecessors, els eremites o anacoretes, pel que fa a l'habitatge. Mentre que aquells vivien sols en un monestir que consistia exclusivament en una cabana o en una cova (cel·la), els cenobites vivien junts en un monestir que comprenia un complex d'un o diversos edificis, on cada habitatge podia tenir lloc per a vint monjos i dins de la casa hi havia habitacions separades o cel·les que podien ser habitades per dos o tres monjos.<ref>Lawrence, 8; Marilyn Dunn, “Chapter 2: The Development of Communal Life” in ''The Emergence of Monasticism: From the Desert Fathers to the Early Middle Ages'', (Malden, MA: Blackwell Publishers Incorporated, 2000), 30 (en anglès).</ref> Aquesta estructuració ha estat atribuïda al mateix home que es reconeix com el pare del monacat cenobític, [[Pacomi de Tabenna]]. Aquesta idea de Pacomi potser es deriva d'haver viscut en habitacions com aquestes quan estava a l'exèrcit romà, atès que el seu estil "recorda les barraques de l'exèrcit".<ref>Dunn, 29.</ref>
Això no obstant, tot i que Pacomi és considerat com el pare del monacat cenobític, és més segur pensar en ell com el "pare del monacat cenobític organitzat", atès que fou el primer monjo que aprofità petits grups comunals que sovint ja existien i els ajuntà en una federació de monestirs.<ref>Dunn, 26. </ref>
==Referències==
| |||