Mur de les Lamentacions: diferència entre les revisions

El [[Temple de Jerusalem|Primer Temple]], el [[Temple de Salomó]], va ser construït al {{segle|X}} aC, i destruït pels [[Babilònia|babilonis]] en el 587 aC. El [[Temple de Jerusalem|Segon Temple]], en tant, va ser reconstruït pels líders [[Zorobabel]], [[Esdres]] i [[Nehemies]] l'any 536 aC a la tornada de l'[[Exili de Babilònia]], i tornat a destruir pels [[Antiga Roma|romans]] l'any 70 de la nostra era, durant la [[Primera Guerra Judeoromana|Gran Revolta Jueva]]. De tal manera, cada temple es va mantenir en peu per uns 400 anys.

D'acord amb la història, quan les legions de l'emperador Vespasiano[[Vespasià]] van destruir el temple, només una part del mur exterior va quedar en peu. El llavors general Tito[[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]] va deixar aquest mur perquè els jueus tinguessin l'amarg record que [[Roma]] havia vençut [[Judea]] (d'aquí el nom de Mur de les Lamentacions). Els jueus, però, ho van atribuir a una promesa feta per [[Déu]], segons la qual sempre quedaria en peu almenys una part del sagrat temple com a símbol de la seva aliança perpètua amb el poble jueu. Els jueus han pregat davant d'aquest mur durant els últims dos mil anys, creient que aquest és el lloc accessible més sagrat de la Terra, ja que no poden accedir a l'interior de l'[[Mont del Temple|Esplanada de les Mesquites]], que seria el més sagrat de tots. En tot cas, les oracions hebraiques enfront del mur no es limiten a les lamentacions. Es llegeix el llibre dels [[Salms]] i es realitzen cerimònies de [[Bar Mitzvamitsvà|Bar Mitsvà]]. Lloances i peticions (orals i escrites) són comuns i contínues.

El Mur de les Lamentacions és sagrat per als [[jueus]] a causa que és una de les poques parts que van quedar en peu després que els romans destruïssin el Temple de [[Jerusalem]]. El Mur Oriental i el Mur Sud també van sobreviure parcialment l'envestida romana, però el Mur Occidental està més proper al [[Sancta sanctorum|Sancto Sanctorum]] o Sant Santuari, el sector més sagrat del Temple al qual només podia accedir el [[Summe Sacerdot d'Israel|Summe Sacerdot]] un cop l'any. A diferència del Mur Oriental i el Mur Sud, el Mur Occidental va esdevenir el lloc tradicional d'oració.